Els professionals que treballen en el seu dia a dia en algun dels àmbits sanitaris (hospitals, geriàtrics, centres de primària, etc.) tenen un contacte directe i personal amb els seus pacients, per la qual cosa els processos de pèrdua poden derivar en un dol que molts cops és ocult i totalment desconegut per la societat.
«Després d'anys d'experiència i d'anar veient com van morint persones a les quals vas atenent professionalment s'acaba carregant la motxilla de les emocions, i si no tens determinades vàlvules d'escapament, de vegades alguns professionals es troben amb problemes laborals», explica Josep París, director de Desenvolupament Corporatiu de Mémora.
És per aquest motiu que, gràcies a un conveni entre Mémora i la Fundació Salut i Persona, tenen en marxa un programa de suport per a pèrdues i dols que dona cobertura a familiars i també a professionals que per la seva feina viuen de molt a prop un tema encara tabú avui dia com és la mort.
El programa té diferents branques: grups de suport i de reflexió, atenció individualitzada, una plataforma web i un telèfon gratuït i disponible les 24 hores de l'any gestionat per psicòlegs especialitzats en dols.
Si bé s'ofereixen uns serveis molt semblants per a familiars i professionals, els últims també compten amb un curs de formació de 20 hores orientat a la gestió i acceptació de les emocions per tal que aquests puguin realitzar la seva feina sense que se'n ressenti la qualitat.
En l'àmbit virtual els usuaris també compten amb una plataforma web ( Tuapoyoenred.org) que disposa d'una àrea específica en què, en el cas de ser professionals, poden trobar-hi material científic relacionat amb el procés de pèrdua, i que és de caire divulgatiu en el cas de les famílies.
Grups de suport
Pel que fa als grups de reflexió orientats als professionals, s'organitzen a diverses ciutats catalanes i als mateixos centres de treball. El fet de comptar amb un espai de reflexió fa que l'assistència sigui positiva, segons assegura París. D'altra manera, les sessions les condueix un psicòleg extern al lloc de treball per tal de facilitar la gestió de les emocions. A Girona en aquests moments s'està gestionant l'obertura del primer grup. En canvi, en l'àmbit familiar a Girona existeix un grup de suport ubicat en un recinte proper de l'hospital Josep Trueta.
En l'àmbit català el grup disposa de tres espais a la província de Barcelona, dos a la província de Tarragona i un altre a Manresa, posat en marxa recentment.
Pel que fa a les xifres, durant l'any 2018 Mémora va realitzar a Catalunya 78 sessions de grups de dol amb l'assistència de 550 persones.
D'altra banda, Mémora té diversos projectes per donar suport a problemes més específics. En aquest sentit, fa més d'un any que s'ha incorporat als Grups d'Ajuda del projecte Bressols, un servei grautït per a famílies que han patit la pèrdua d'un fill nounat.
La gestió del dol
Els grups de suport a les famílies tenen una durada que sol ser d'un any. «Els psicòlegs experts sostenen que el procés de dol no hauria d'anar més enllà d'un any, ja que, si durant aquest temps no s'ha encarrilat bé la pèrdua, és que potser el dol és més patològic i per tant potser l'afectat ja necessitaria algun altre tipus d'intervenció», apunta París. La manera de viure una pèrdua d'un ésser estimat és individual i molt personal i afecta de manera totalment diferent a cada persona. Tampoc es viu de la mateixa manera com a pare, com a mare o com a avi. «Fins i tot a una mateixa persona la pot afectar de forma diferent depenent del seu cicle vital. No ho vius de la mateixa manera als 30, als 50 o als 70 anys», subratlla.
