El primer programa nacional de vacunes contra la malària, en el desenvolupament del qual Espanya ha estat pionera gràcies a la tasca de metges com el madrileny Pedro Alonso, ha començat aquesta setmana a Malawi, un pas històric que aviat continuarà en dos països on aquesta malaltia és endèmica, Kenya i Ghana. La vacuna, anomenada RTS, S, serà inoculada a 360.000 nens dels tres països cada any, en un pla pilot que en cas de mostrar els mateixos bons resultats que en anteriors proves clíniques espera ser estès en el termini d'uns dos anys a altres nacions.

"És un dia històric" en la recerca d'una vacuna "que té gairebé cent anys d'antiguitat", va destacar a Efe el mateix Alonso, qui després d'anys de treball en la lluita contra la malària a Moçambic dirigeix des 2014 el Programa Global contra la Malària de l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

Segons l'epidemiòleg, la dificultat en la recerca d'una vacuna contra una malaltia que afecta 200 milions de persones cada any rau en el fet que busca frenar un paràsit, que és un organisme molt més complex que els bacteris i virus causants d'altres malalties.

"És d'una eficàcia moderada, no és una vacuna perfecta, però això ens recorda que es tracta d'una malaltia molt complexa que tot i les enormes inversions dels últims anys segueix matant a més de 400.000 persones cada any", ha subratllat.

Abans de la seva aplicació a nivell nacional a Malawi, Kenya i Ghana, es van dur a terme tests clínics en 15.000 nens de set països africans entre 2014 i 2019, i en aquests grups controlats es va aconseguir reduir un 40 per cent dels casos de malària i un 30 per cent dels més greus. En aquestes proves va estar especialment implicat el doctor Alonso a través del Centre d'Investigació de Salut de Manhiça (Moçambic), en un programa de col·laboració finançat per l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional.

"Per a mi és particularment grat recordar-ho perquè és un gran exemple de com la ciència i la tecnologia, amb eines de cooperació, poden aportar valor i resultats, i Espanya ha invertit durant 20 anys en el desenvolupament de capacitats tècniques de recursos humans moçambiquesos de primer nivell", ha subratllat.

"Espanya té una llarga història en la lluita contra la malària, podem tirar enrere fins i tot al segle XVI, però en els anys recents ha jugat un paper rellevant, especialment amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona, l'Hospital Clínic barceloní i el centre de Manhiça", va afegir.

Propagada pel mosquit anofeles, la malària o paludisme és una de les malalties més perjudicials per a l'ésser humà, en ser endèmica en més de 80 països que representen el 40 per cent de la població mundial. Àfrica és la regió més afectada per aquesta malaltia, ja que en aquest continent moren cada any uns 250.000 nens per la seva causa, encara que també Llatinoamèrica té regions endèmiques, amb un preocupant repunt a Veneçuela.

"La situació veneçolana ens preocupa molt a l'OMS", va admetre Alonso, que va destacar que després que aquest país fos un dels primers del món en eradicar la malaltia, fa més de mig segle, ara torna a tenir al voltant de mig milió de casos anuals, xifra que es tem estigui augmentant any rere any. "Hi ha hagut una alteració en els sistemes de salut del país, amb falta d'accés a eines de lluita contra la malària com a fàrmacs o tendals mosquiteres, i això ha portat un augment molt notable", va explicar.

Malgrat això, el metge va vaticinar que Veneçuela no se sumarà aviat als programes de vacunació de RTS, S si aquests s'estenen de Kenya, Malawi i Ghana a altres països, ja que tot i la gravetat dels nivells de malària a Veneçuela aquests són encara molt inferiors als de l'Àfrica.

La vacuna no és la primera desenvolupada contra la malària, però sí que és pionera en la seva distribució rutinària a nivell nacional (els nens rebran quatre dosis de la vacuna des dels cinc mesos fins als dos anys) i per haver estat avaluada per l'Agència Europea del medicament i els màxims comitès assessors de l'OMS.

El programa de vacunació, coordinat per l'OMS, és desenvolupat en col·laboració amb els tres ministeris de salut dels tres països implicats, al costat de socis com el gegant farmacèutic GSK i les organitzacions GAVI-Vaccine Alliance, Global Fund i Unitaid, que el financen amb 50 milions de dòlars.