Cada any a Catalunya es diagnostiquen uns 170 casos de meningitis, d'un miler que es declaren a Espanya, segons dades facilitades per la Societat Espanyola de Neurologia (SEN) coincidint amb la commemoració ahir del Dia Mundial de la Meningitis. Dels 170 casos de meningitis declarats a Catalunya, entre 50 i 60 són causats per bacteris, que solen ser els més perillosos.

La meningitis es caracteritza per la inflamació aguda de les membranes (meninges) que envolten el sistema nerviós central (cervell i medul·la espinal).

La gran majoria dels casos de meningitis són causats per infeccions, encara que també pot presentar-se a causa de reaccions químiques, malalties com el càncer o certes patologies inflamatòries.

El doctor Santiago Trillo, coordinador del Grup d'Estudi i Neurologia Crítica i Intensivista de la Societat Espanyola de Neurologia, considera que «a Espanya, la meningitis més habitual és la vírica, seguida de la bacteriana».

«Mentre la meningitis vírica sol ser benigna i les seves conseqüències solen ser lleus, la meningitis d'origen bacterià és greu i pot ser mortal o deixar seqüeles importants si no es tracta de forma immediata», afegeix Trillo.

La Societat Espanyola de Neurologia calcula que un 30% dels pacients que han patit meningitis bacteriana pateixen algun tipus de discapacitat important.

Els símptomes inicials de la meningitis -tant bacteriana com vírica- poden ser similars als d'infeccions víriques com la grip. Aquest fet, unit al fet que en molts casos els pacients experimenten símptomes lleus que sovint desapareixen sense tractament, fa que des de la Societat s'estimi que existeixen molts casos que no s'arriben a diagnosticar.

Tot i això, les mateixes fonts alerten que és important tenir en compte que en el cas que s'experimentin símptomes com febre, mal de cap continuu i intens i especialment confusió, vòmits, convulsions, taques a la pell i/o rigidesa al coll podem estar davant una forma greu de meningitis i és necessari buscar atenció mèdica urgent.

En les últimes dècades i gràcies a la introducció de noves vacunes davant els bacteris més freqüents que causen meningitis ( Haemophilus influenzae b, Neisseria meningitidis C i Streptococcus pneumoniae) la incidència de casos ha disminuït.

En concret, la malaltia meningocòcica, una de les més greus, suposava més de 2.100 casos a l'any el 1997, mentre que les últimes dades del 2016 van registrar una mica més de 300 casos.

A més, el desenvolupament d'antibiòtics ha millorat el pronòstic d'aquesta infecció, que, sense un tractament ràpid i adequat, pot deixar seqüeles com pèrdues sensorials (principalment sordesa), danys cerebrals, fins i tot danys en els teixits del cos que poden portar a l'amputació d'extremitats.

Nova vacunació

L'Associació Espanyola de Pediatria ha proposat per a aquest any 2019 un calendari vacunal en què s'inclouen les vacunes contra el meningoc C, B (el més freqüent a Europa Occidental), A, W i I, pneumococ i haemophilus.

S'espera que a Catalunya s'introdueixi en els propers mesos una vacuna tetravalent que protegeixi contra els tipus més agressius de meningitis A, C, W i I, com ja es fa a d'altres països i a d'altres comunitats autònomes.