L'exposició a les partícules en suspensió roba 125.000 anys de vida saludable als infants europeus, segons una recerca de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). L'estudi ha estimat la càrrega de malaltia de diverses exposicions ambientals a la població infantil europea i, de nou, destaca el risc que suposa la contaminació de l'aire. L'estudi calcula que, cada any, l'exposició a les partícules en suspensió de menys de 10 micrograms de diàmetre (PM10) i menys de 2,5 micrograms (PM2.5) roba 125.000 anys de vida saludable als nens i nenes d'Europa.
L'anàlisi, publicat a la revista International Journal of Environmental Research and Public Health, va avaluar la càrrega de malaltia de la població infantil dels 28 països de la Unió Europea per a set factors de risc ambientals: contaminació de l'aire -partícules PM10, PM2.5 i ozó- fum de tabac passiu, humitat, plom i metanal.
La informació de les poblacions i de salut es va recopilar a partir de diverses bases de dades europees, i l'anàlisi de la càrrega ambiental de la malaltia es va realitzar seguint l'enfocament d'avaluació comparativa de riscos proposat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i el projecte de Càrrega Global de la Malaltia (GBD, per les sigles en anglès).
Els investigadors van realitzar un càlcul dels anys de vida ajustats per discapacitat (DALYs, per les sigles en anglès), una mesura de càrrega de la malaltia global, expressat com el nombre d'anys de vida saludable perduts a causa de malaltia, discapacitat o mort prematura.
Les conclusions mostren que les exposicions ambientals incloses en aquest estudi roben cada any 211.000 anys de vida saludable a la població europea de menys de 18 anys, la qual cosa representa el 2,6% del total. La contaminació de l'aire -PM10, PM2.5 i ozó- va ser l'exposició més perjudicial i va agrupar fins al 70% d'anys de vida saludable perduts, seguida del tabac passiu, amb un 20%.
«L'elecció dels factors ambientals que hem inclòs en l'estudi respon a diversos criteris: es tracta de les exposicions sobre les quals hi ha més dades en l'àmbit nacional i també aquelles en què hi ha evidència d'una relació causal amb efectes en la salut, entre d'altres», indica David Rojas, primer autor de l'estudi.
L'investigador destaca que, «d'entre tots els riscos estudiats, les partícules en suspensió són les que produeixen la major càrrega de malaltia, ja que es relacionen amb malalties respiratòries, cardiovasculars i neurològiques, entre d'altres, i estan associades amb una major mortalitat infantil».
«De fet, el seu impacte real podria ser més gran que el que assenyalen les nostres estimacions, pel fet que només hem tingut en compte els seus efectes sobre la mortalitat infantil i l'asma, en el cas de les PM10, i de les infeccions de les vies respiratòries baixes, en el cas de les PM2.5».
Dels 28 països inclosos a l'estudi, 22 països -amb excepció de Luxemburg, Irlanda, Suècia, Estònia, Finlàndia i Dinamarca- van reportar nivells de PM10 per sobre de les recomanacions de l'OMS i tots van mostrar nivells d'ozó per sobre dels nivells considerats segurs.
Mark Nieuwenhuijsen, coordinador de l'estudi i de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d'ISGlobal, assenyala que «aquest estudi mostra la gran necessitat d'implementar polítiques efectives per reduir l'exposició infantil als factors de risc ambientals a tot Europa, amb especial atenció a la contaminació de l'aire i el tabac passiu».
L'investigador apunta també que «cal crear bases de dades europees comunes, que recopilin i harmonitzin les dades d'exposició per als factors de risc ambientals, especialment per a la infància, així com realitzar estudis epidemiològics sobre múltiples factors de risc ambientals».
