Dedicar un minut al mes per revisar la pell és la millor manera d’estar protegits contra el melanoma, la forma més agressiva de càncer de pell i que deixa gairebé mil morts a l’any a Espanya. Aquesta és la principal conclusió dels experts en aquesta patologia reunits en la Trobada Prensa Ibérica celebrada al diari Levante-EMV de València de la mà del seu director general de Relacions Institucionals, Julio Monreal, gràcies a la col·laboració de Novartis Oncology, representada a la taula per la seva directora de Relacions Institucionals, Marta Moreno.

«Dediquem 90 minuts al mes per no tenir càries i som incapaços de dedicar un minut per examinar-nos la pell. Cal posar l’accent en l’autoexploració com l’única manera d’assegurar la detecció precoç», manté el doctor Eduardo Nagore, cap clínic del Servei de Dermatologia de la Fundació Institut Valencià d’Oncologia, IVO, afirmació amb la qual va estar d’acord el doctor Alfonso Berrocal, cap de secció d’Oncologia de l’Hospital General de València i president del Grupo Español de Melanoma, GEM.

«La conscienciació sobre no exposar-se al sol, que és el principal factor de risc en el melanoma, és encara parcial i, encara que es fan campanyes, els missatges s’obliden», va explicar Berrocal, que és pessimista sobre l’impacte que puguin tenir les campanyes alertant dels perills del sol en les xifres d’aparició de nous melanomes, que han augmentat en els últims anys. «Al Regne Unit s’han fet estudis i hi ha molta consciència de protegir els nens però només en edats molt primerenques i sempre relacionat amb l’estiu i la platja, però per a la resta d’activitats com l’esport seguim anant desprotegits, és un fet», va afegir.

A la recerca del que és «rar»

Davant d’aquesta manca de «conscienciació» de la població, els experts aposten per l’autoexploració com a forma més ràpida de detecció precoç. Sobre què cal buscar quan ens explorem la pell, els especialistes coincideixen a apuntar a «allò rar, diferent, allò que canvia o creix ràpid, el que es coneix com a signe de l’aneguet lleig». Per a la detecció primerenca s’aplica la regla del ABCDE: revisar les taques i estar atents a aquelles que no eren iguals per Asimetria; tenir una vora (Borde, en castellà) irregular; tenir variacions de Color; tenir un Diàmetre de més de 6 mm o tenir una Evolució canviant en grandària, forma o color. Amb tot, tant Nagore com Berrocal van recordar que aquesta regla «ha de ser complementària» a la de l’«aneguet lleig» ja que «fins al 70% dels melanomes es desenvolupen en pell sana».

Per la seva banda, la metgessa adjunta del servei d’Oncologia de la Fundació Institut Valencià d’Oncologia, IVO, Virtudes Soriano, va recordar que, a més de l’exposició al sol (que està darrere del 50% de melanomes) s’havien de tenir en compte altres factors de risc com el tipus de pell (fototipus); tenir molts nevus (taques) o el factor genètic ja que «hi ha famílies amb més risc per predisposició genètica».

L’objectiu és intentar que dels 5.000 nous pacients diagnosticats amb melanoma a Espanya siguin cada any menys els que arriben a estadis de la malaltia en què hi ha metàstasi. Per a això també s’ha d’incidir, segons els experts, en el treball que es fa des de la base mateixa de l’educació i fomentar l’especialització dels professionals de l’Atenció Primària, la primera porta d’accés a la sanitat.

«Crec que l’única solució per baixar la incidència del melanoma és l’educació, que ha de venir des de l’escola. No n’hi ha prou amb posar-li crema als nens, han de saber per què se’ls posa la crema », va apuntar Marta Fuentes, pacient de melanoma i presidenta de l’associació nacional Melanoma España, missatge amb el qual va estar d’acord la directora de Relacions Institucionals de Novartis Oncology, Marta Moreno. «Seria molt important que a les escoles es donés formació perquè es converteixi en un hàbit», va comentar.

Com ha canviat el tractament d’aquest tipus de tumors va ocupar la fase final de la taula de trobada. La doctora Virtudes Soriano va ser l’encarregada de fer un repàs de les principals fites que han permès una «autèntica revolució» en l’abordatge del melanoma des de 2011. «Vam poder detectar els melanomes amb mutació i s’han desenvolupat fàrmacs per a ells. Hem corregut tant que hem de parar a respirar», va comentar sobre els avenços que havien permès, de fet, millorar a pas de gegant en les taxes de supervivència a llarg termini: «Quan abans teníem una esperança de nou mesos i només un 5% de supervivents als cinc anys, ara tenim el 40% ».

Marta Fuentes, presidenta de Melanoma España és bona prova d’aquests casos de llarga supervivència. A ella li van diagnosticar un melanoma fa 22 anys i ha superat diverses metàstasis. «La recaiguda és pitjor que el diagnòstic inicial. És com tornar a la casella de sortida», va assegurar Fuentes, que va ressaltar la importància que es tingui en compte la qualitat de vida del pacient.

“Encara que es fan campanyes per evitar l'exposició al sol, el missatge s’oblida”

Alfonso Berrocal, Grupo Español De Melanoma

“Cal buscar allò que és diferent, rar, allò que canvia o creix ràpid”

Eduardo Nagore, Cap Dermatologia IVO

“L’única solució per baixar la incidència és l’educació, que ha de venir des de l’escola”

Marta Fuentes, presidenta Melanoma España