06 de juny de 2019
06.06.2019

Cauen els brots d'infeccions alimentàries

A Catalunya baixen a la meitat des del 2004 tot i un repunt en la restauració Salut Pública vol impulsar un sistema perquè els clients dels restaurants en puguin conèixer el nivell d'higiene En les residències de gent gran, es mantenen estables

05.06.2019 | 23:51
Elisenda Guillaumes, Joan Guix, Carme Chacón i Catalina Chamorro.

El nombre de brots d'infecció alimentària s'ha reduït a la meitat a Catalunya des del 2004, quan se'n van declarar 185. Les dades més actualitzades són del 2017, any en què se'n van registrar 92. Tot i aquesta caiguda, en els darrers anys hi ha hagut un repunt dels brots en el sector de la restauració, amb 64 el 2017, el 70% del total.

El 2014 se n'havien registrat 27 i des d'aleshores han anat pujant. Són dades que ha donat a conèixer aquesta setmana l'Agència de Salut Pública de Catalunya en el balanç de deu anys de política integrada de seguretat alimentària. El secretari de Salut Pública, Joan Guix, va avançar que han començat a treballar en un sistema d'informació «objectiva, clara i gràfica» perquè els restaurants acreditin el nivell d'higiene: «Igual que un ciutadà abans d'entrar a un restaurant pot veure el menú i els preus, volem que hi hagi una informació similar sobre si el nivell d'higiene és adequat o si en la darrera inspecció va tenir problemes».


Baixada d'un 48%

El nombre d'afectats per brots de malalties de transmissió alimentària a Catalunya ha disminuït un 48% entre el 2006, amb 1.720 persones, i el 2016, amb 891. La caiguda més significativa del nombre de brots declarats es va produir entre el 2004 i el 2007, quan es van registrar 91 casos. Des d'aleshores, s'han mantingut més o menys estables, amb un pic el 2008 (102 brots) i el 2011 (103). Aquesta reducció s'explica per diferents factors, com l'entrada en vigor dels Reglaments de la Unió Europea (UE) i un reforç de les mesures de promoció de bones pràctiques.

Tot i això, el 2015 comença un repunt dels brots en el sector de la restauració, que els responsables de l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària atribueixen al volum de demanda en aquests establiments, que fa que alguns s'excedeixin en les seves capacitats i que, amb més facilitat, es pugui trencar la cadena del fred o produir contaminacions creuades.

Si bé en les residències de gent gran el nombre de brots per infecció alimentària es manté estable (4 el 2017), Salut Púbica vol controlar la seguretat alimentària «de manera escrupolosa» en aquestes institucions. Així ho va advertir la subdirectora de Seguretat Alimentària i Protecció de la Salut, Carme Chacón.


Brots de salmonel·la

Els brots per salmonel·la han caigut de manera dràstica, un 80%, del 2005, amb 66 casos, al 2016, amb 13. Aquesta baixada s'atribueix, a part dels factors generals, a una reducció de la prevalença d'aquest patogen en explotacions avícoles, després de l'esforç del sector.

Els resultats indiquen una baixa incidència en la gran majoria de malalties de transmissió alimentària, excepte en campilobacteriosi –relacionada amb la manipulació i el consum de pollastre contaminat per diferents espècies de Campylobacter-, amb un taxa de 62 casos per 100.000 habitants; salmonel·losi (24) i listeriosi (1,3), una malaltia transmesa per aliments com llet crua, entre altres.

Accions per reduir la incidència d'aquestes malalties passen per reforçar el control de les explotacions primàries, a les empreses de la cadena alimentària i a les llars, on es poden aplicar mesures com la conservació en fred a menys de 4 °C, el tractament higiènic a més de 70 °C i evitar les contaminacions creuades.


Exposició a través de la dieta

Pel que fa a l'exposició a contaminats químics a través de la dieta, les anàlisis mostren una davallada considerable de dioxines i policlorobifenis, així com també el plom. Europa va prohibir la gasolina amb plom i això ha tingut un gran impacte positiu.


Nivells de metilmercuri

Quant als nivells de metilmercuri, els nivells d'exposició es troben dins els estàndards de seguretat, excepte en el cas de les dones embarassades i dels infants més petits, que es troben «tocant el valor de risc».

Per això, es recomana a les embarassades abstenir-se de consumir grans peixos predadors, una advertència que l'Agència de Seguretat Alimentària no fa extensiva a la població general. També puntualitza que és convenient que les dones embarassades mengin peix d'altres espècies dos cops a la setmana, perquè conté omega3 necessari per al bon desenvolupament del fetus.

Els nivells de seguretat alimentària a Catalunya es troben entre els més elevats del món i en la línia dels de la resta de països de la Unió Europea, però entre els punts per millorar hi ha la formació de manipulació d'aliments i promoció de pràctiques correctes d'higiene en el sector del servei directe de menjar, com els bars, restaurants i menjadors col·lectius, que concentren la majoria de brots declarats a Catalunya. «La formació no pot ser un pur tràmit, és tan necessària com ho és el carnet de conduir», va subratllar Chacón.

També s'ha de reforçar la informació als ciutadans per afavorir la seguretat alimentària a les llars davant de les noves tendències de consum (anisakis, complements alimentaris, bolets tòxics, etc.).


Controls oficials

Sobre l'anunci de crear un sistema d'informació dels resultats dels controls oficials en matèria de seguretat alimentària als restaurants, Guix va avançar que hi estan treballant i que la idea és que el 2020 es pugui aplicar almenys una prova pilot. Aquest sistema ja funciona en ciutats com Nova York. El secretari de Salut Pública no va detallar com articularien aquest sistema, ja que fer-lo obligatori requeriria canvis legislatius, però va insistir que caldrà molt consens amb el sector.

En la roda de premsa, amb vista al Dia Mundial de la Seguretat Alimentària, que e celebra demà, la directora general d'Agricultura i Ramaderia, Elisenda Guillaumes, va posar en valor el sistema integral de vigilància a Catalunya, amb «un control oficial de tota la cadena, des del camp a la taula», i la cap del Servei de Salut Pública de la Diputació de Barcelona, Catalina Chamorro, va reivindicar els ajuntaments com «el darrer esglaó» en els controls de la cadena alimentària, que fan «una tasca inspectora amb molts bons resultats».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit