Dues neuròlogues especialistes en esclerosi múltiple han demanat que es redueixin les llistes d'espera en les proves diagnòstiques i en les visites mèdiques perquè el diagnòstic d'aquesta malaltia degenerativa es pugui fer en el menor temps possible. Les doctores Olga Carmona, neuròloga de l'hospital de Figueres i Ester Moral, cap del Servei de Neurologia de l'hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí, han explicat en una entrevista que és important que la malaltia sigui diagnosticada i tractada com més aviat millor per frenar la seva progressió.
«El temps juga un paper clau en aquesta malaltia. El diagnòstic precoç i els nous avenços terapèutics contribueixen a controlar la malaltia i afavoreixen, així, la normalització del dia a dia del pacient i també dels seus familiars», considera Moral.
Menys llistes d'espera a l'hora de programar ressonàncies magnètiques, vitals amb vista a diagnosticar la malaltia, i més accés a fisioteràpia i rehabilitació són les necessitats més importants per aconseguir un diagnòstic ràpid, indiquen les dues especialistes.
Carmona atén uns 90 pacients a Figueres i Moral uns 400 al Moisès Broggi, unes xifres que han augmentat els últims anys probablement a causa d'una combinació de factors ambientals i d'estil de vida i una predisposició genètica que no s'ha pogut identificar fins al moment.
De fet, segons dades de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), en els últims vint anys el nombre de pacients s'ha duplicat, per la qual cosa ha passat de ser considerada una malaltia gairebé rara a convertir-se en una de les malalties neurològiques més comunes entre la població jove.
A més, a mesura que s'incrementen els casos d'esclerosi múltiple també augmenta la proporció de dones que la pateixen i la probabilitat que una dona arribi a ser diagnosticada ha passat de l'1,4% dels primers estudis al 3,2% actual.
Canvis en el tractament
La doctora Moral considera que l'atenció als afectats per aquesta malaltia crònica autoimmune a Espanya «no té res a envejar a la que es presta en centres mèdics punters de Nova York i Nova Jersey, als Estats Units».
«Aquesta malaltia no requereix grans mitjans tecnològics, i amb una ressonància magnètica, una punció lumbar i una analítica és suficient per al seu diagnòstic, però sí necessita de l'experiència i el coneixement del neuròleg», opina Carmona.
Totes dues especialistes han ressaltat «el canvi radical» que s'ha produït en les consultes d'esclerosi en els últims 18 anys, amb fàrmacs més eficaços i còmodes que ajuden als pacients a reduir la freqüència i la gravetat dels atacs en la majoria dels afectats.
«Ara ja no veiem tants malalts en cadira de rodes, els nous fàrmacs han ajudat a això», argumentaen, encara que han apuntat que la malaltia afecta la qualitat de vida dels pacients i de les seves famílies, a més de suposar un gran impacte socioeconòmic.
Els grans hospitals catalans col·laboren activament investigant determinats aspectes que no són tan atractius per a les multinacionals farmacèutiques, com un estudi sobre l'ús de corticoides durant un brot d'esclerosi, que ha generat tres articles que s'han publicat a revistes internacionals.
Al voltant de 9.000 persones -unes 900 a Girona- pateixen esclerosi múltiple a Catalunya, que és la segona causa de discapacitat entre els joves, després dels accidents de trànsit.
