La factura de la sanitat catalana pels medicaments dispensats amb recepta a les farmàcies anirà a l'alça en els propers anys fins arribar als 1.307 milions d'euros l'any 2022, segons una projecció de despesa a cinc anys vista realitzada per l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef). Amb aquestes previsions, la despesa farmacèutica a Catalunya creixeria un 9,19% respecte el 2017, el darrer any del que es tenen dades oficials, i que va ser de 1.197 milions d'euros.
Amb aquestes xifres, Catalunya es convertiria en una de les comunitats amb una pujada més alta de despesa de tot l'Estat, per darrere d'altres zones com les illes Canàries (amb un 18,22% més de despesa en medicaments), les Balears (17,71%) o el País Valencià, on l'increment és del 10,5% i molt lluny de la correcció a la baixa que es preveu en altres regions, com Astúries.
Aquestes són, almenys, les previsions de l'Airef, que ha realitzat un profund estudi del que la sanitat espanyola es gasta en medicaments via recepta i quin és el pròxim escenari econòmic d'aquesta despesa. Per realitzar la projecció s'ha tingut en compte tant l'augment de la població, el seu envelliment o la inflació com mesures correctores, per exemple, com l'entrada al circuit de medicaments fins ara protegits per una patent (i que rebaixaran el seu preu) com la introducció d'altres de nous a un preu elevat.
Així, segons aquest estudi, Catalunya és una de les comunitats autònomes on el que paga la sanitat pública pels medicaments retirats via recepta és més baixa. Segons l'estudi Medicaments dispensats a través de recepta mèdica, l'any 2017 Catalunya va destinar a medicaments 194,7 euros per habitant, el que la situa com la cinquena comunitat per la cua en despesa farmacèutica per càpita, només per darrere de Melilla (174,3 euros per habitant), Balears (179,2), Ceuta (191,4) i Madrid (191,8). La llista l'encapçalen Extremadura (276,5) i el País Valencià (258,9), mentre que la mitjana espanyola és de 219,7 euros per persona.
D'acord amb les dades, Catalunya és també de les comunitats amb menys receptes emeses per persona. Si la mitjana és de 19,6 receptes per habitant, a Catalunya és lleugerament inferior, 18,7, mentre que als extrems hi ha de nou Melilla (amb la xifra més baixa, 13,2) i Extremadura (23,2) i el País Valencià (22,2).
Lluny de la despesa del 2009
Segons l'estudi de l'Airef -que ofereix diversos punts de millora per contenir aquest augment de la despesa- el perfil de la població té molt a veure tant en les dades com en la seva projecció futura i l'envelliment de la població arriba a ser un «factor clau »per entendre l'evolució de la despesa farmacèutica en els propers anys.
Si es compleix aquesta previsió, malgrat que les xifres de despesa a Catalunya segueixen la tendència a l'alça dels darrers anys, se situen encara molt lluny dels màxims registrats en els darrers anys, que van ser de 1.779 el 2008 i 1.817 el 2009, segons les dades de l'Airef. A partir de llavors, les xifres van anar decaient -el 2011 ja eren 1.607, el 2012, 1.310- i el pic més baix va arribar el 2013, amb 1.109 milions.
El consum de genèrics
L'organisme independent estudia a més quina és la penetració dels medicaments genèrics, més barats que els de marca, i que han multiplicat per quatre el seu pes relatiu en la despesa farmacèutica total enfront de les marques en el període d'anàlisi de 2004 a 2017.
Aquesta penetració, però, és molt desigual per comunitats: mentre que a Catalunya el consum està gairebé equilibrat (un 52% de dosis de marques i un 48% de genèrics), en altres zones, com el País Valencià, dos de cada tres dosis diàries són de marca i només una de genèrics.
Tot i així, els medicaments «de marca» se segueixen consumint més que els genèrics a tot Espanya. Segons l'estudi, les regions amb major proporció de despesa farmacèutica (no consum) en genèrics són Andalusia (31,1%), Catalunya (26,9%) i Castella-Lleó (26,9%) i, «algunes» coincideixen «amb les de menor despesa farmacèutica per càpita». Tot i això, l'Airef conclou que «no hi ha una relació clara entre ambdues variables».
