Tres enginyers informàtics catalans han creat un servei de teleassistència domiciliària per a gent gran que permet detectar caigudes dins i fora de casa i avisar els familiars mitjançant una alarma que els arriba al mòbil. La iniciativa, batejada com a SeniorDomo, es va començar a gestar fa tres anys arran de l'experiència personal de dos dels tres fundadors, els germans Pedro i Àngel Puertas, de Barcelona. El seu pare, malalt d'esclerosi lateral amiotròfica (ELA), volia envellir a casa i ells van buscar la fórmula per fer-ho possible. Els germans Puertas són alumnes de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i han fet créixer el projecte en paral·lel als estudis, i completa el nucli fundador Jordi Mercé.

SeniorDomo té actualment 12 treballadors, entre professionals del sector de la tecnologia i la dependència, i recentment ha estat distingit amb dos dels premis que concedeix la UOC a iniciatives innovadores, al millor projecte amb impacte social i a la millor presentació.

El servei requereix quatre elements: un rellotge, un intercomunicador, un clauer i una aplicació mòbil per als familiars. El rellotge té un botó d'auxili que l'usuari pot prémer quan li calgui ajuda i que incorpora una sèrie de sensors que permeten detectar caigudes, produïdes de manera accidental o a conseqüència d'una pèrdua de consciència, com ara per una lipotímia. Si el rellotge detecta un canvi brusc d'alçada amb impacte i absència de mobilitat durant 30 segons, activa una alarma que els familiars reben al telèfon.

Mentrestant, l'equip de SeniorDomo es posa en contacte amb l'usuari mitjançant diversos intercomunicadors desplegats al seu domicili, si és que és a casa; avisa els familiars (que hauran dit prèviament qui té claus i a quina hora se li pot trucar) i activa el protocol en cas d'emergències, en coordinació amb el 112.

Un altre element de l'aplicació és el sensor de presència al domicili, de la mida d'una moneda d'euro, que es pot enganxar a les claus, al bastó, al caminador o a la bossa de mà, i que pot tenir un GPS per precisar exactament a quin carrer es troba l'usuari.

L'aplicació que tenen els familiars també permet fer un seguiment de les activitats diàries de la persona gran. Per exemple, indica si fa gaire temps que és fora de casa o si acaba de sortir o entrar al domicili, i permet veure exactament on és i si ha sol·licitat ajuda fora de casa. Els familiars també reben al mòbil informes de seguiment per part d'un treballador social, que es posa en contacte amb la persona gran per telèfon o de manera presencial, segons la tarifa contractada.

L'empresa, amb seu a Barcelona, està en contacte amb diversos inversors i empreses de capital de risc per difondre el projecte més enllà de l'àrea metropolitana, on estan centrats actualment. La previsió és expandir-se a la resta de Catalunya a partir del 2020 i oferir més serveis per fer possible envellir a casa «amb la màxima autonomia i benestar possibles».

«Parlar que ens fem grans sembla que sigui un tema tabú. Sembla que haguem d'esperar molt per parlar a casa de la vellesa», reflexiona Àngel Puertas, cofundador del projecte. Destaca que és «molt útil al començament del procés d'envelliment», si bé reconeix que són pocs els que usen el servei com a precaució. La majoria d'usuaris són persones que han patit alguna caiguda a casa, que han estat operades recentment o que s'han quedat vídues.

Si bé SeniorDomo és un servei que ajuda a millorar la qualitat de vida de l'usuari, Puertas aconsella els familiars que parlin amb l'usuari sobre la necessitat d'incorporar un dispositiu com aquest: «No deixa de ser una realitat nova en què l'usuari ha d'admetre que li cal ajuda, i si això no es parla abans hi pot haver situacions de rebuig».