L'exposició a la contaminació de l'aire urbà pot augmentar el risc de mortalitat a curt termini, fins i tot en petites concentracions, tal com confirma una anàlisi epidemiològica internacional en 652 ciutats de tot el món. S'hi han inclòs 45 municipis de l'Estat, com Madrid, Barcelona i Sevilla, i està dirigit per l'Escola d'Higiene i Medicina Tropical de Londres, al Regne Unit, i la Universitat de Fudan, a la Xina, i hi han col·laborat investigadors de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA) del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).

L'estudi, que es publica a la revista New England Journal of Medicine, representa l'avaluació epidemiològica més gran fins a la data sobre els efectes a curt termini de la contaminació de l'aire. Els investigadors han reunit dades de sèries temporals de 652 ciutats de 24 països en el període 1986-2015, i han aplicat mètodes estadístics avançats per comparar la mortalitat diària amb les concentracions de contaminació urbana per partícules en suspensió en l'aire (PM), emeses sobretot pels tubs d'escapament dels vehicles.

«S'ha trobat que, de mitjana, un augment de 10 micrograms per metre cúbic en partícules inhalables (PM10) -capaces de penetrar fins als pulmons- i fines (PM2.5) -generades per la combustió i que poden penetrar fins al torrent sanguini- s'associa amb un augment en la mortalitat del 0,44% i 0,68%», explica Aurelio Tobías, investigador del CSIC a l'IDAEA, que ha participat en l'estudi.

El doctor Antonio Gasparrini, coordinador de la Xarxa d'Investigació Col·laborativa MCC, que ha recopilat la base de dades, i un dels autors principals de l'article, assenyala: «Si bé l'augment percentual de la mortalitat sembla petit, aquest risc pot conduir a un excés significatiu en el nombre de morts, donada l'exposició generalitzada i les grans poblacions que viuen en zones urbanes».

L'aplicació de la mateixa metodologia d'anàlisi a aquest conjunt de dades internacional permet una comparació crítica del risc entre poblacions de diferents regions. Encara que els investigadors van identificar algunes diferències, van poder establir una associació positiva en els 24 països, independentment dels nivells de contaminació i de l'entorn socioeconòmic.

El professor Haidong Kan de la Universitat de Fudan, l'altre autor principal de l'estudi, diu: «La consistència del risc estimat en múltiples països i poblacions afegeix evidència sobre el possible vincle causal entre l'exposició a la contaminació de l'aire i l'augment a curt termini de la mortalitat».

Quan van examinar la forma de la relació exposició-resposta, no van poder identificar un llindar, i van trobar augments significatius en la mortalitat fins i tot en exposicions per sota nivells establerts actualment a les guies de qualitat de l'aire.

Gasparrini indica que l«'absència d'un llindar discernible vol dir que és probable que passi un augment substancial de la mortalitat fins i tot amb baixa exposició a partícules. Aquests resultats s'han de tenir en compte en avaluar els beneficis potencials de les intervencions per reduir la contaminació de l'aire urbà, i en revisar valors llindars existents per a la salut humana».