El càncer d'os és un tumor ossi maligne (cancerós) que destrueix el teixit normal de l'os. S'ha d'assenyalar que no tots els tumors d'os són malignes, resultant els benignes (no cancerosos) més comuns que els malignes. En aquest sentit, tots dos tipus de tumors poden créixer i comprimir el teixit ossi sa, però els benignes no es disseminen ni destrueixen el teixit ossi del pacient.
Els processos cancerosos que comencen en el teixit ossi es denominen càncers ossis primaris. Per la seva banda, aquells que es disseminen als ossos des d'altres parts del cos, com des dels pits, els pulmons o la pròstata, es denominen càncers secundaris o metastàtics i rep el nom de l'òrgan o teixit en el qual es va originar.
Símptomes de l'osteosarcoma
Els símptomes del càncer d'os poden variar segons la mida i la localització del tumor. El dolor, la inflor i la hipersensibilitat (procedent d'un tumor localitzat a l'interior o prop d'una articulació) així com la dificultat per al moviment normal, són les manifestacions més comuns. Altres símptomes poden ser el cansament, febre, pèrdua de pes i anèmia.
La presència d'un o més dels símptomes esmentats no implica necessàriament que es tingui un càncer d'os. No obstant això, és important que es consultin aquests símptomes amb el metge, ja que podrien indicar altres problemes de salut.
Tractament de l'osteosarcoma
Les opcions de tractament depenen del tipus, mida, ubicació i etapa del càncer, així com de l'edat i l'estat de salut general que presenta la persona. En aquest sentit, les principals tècniques per abordar el càncer d'os inclouen cirurgia, quimioteràpia, radioteràpia i criocirurgia.
Cirurgia
És el tractament habitual per al càncer d'os. El cirurgià extirpa tot el tumor amb marges negatius (no es troben cèl·lules canceroses en els marges o vores del teixit que s'extreu durant la cirurgia). El cirurgià pot també emprar tècniques quirúrgiques especials per reduir al mínim la quantitat de teixit sa que s'extreu amb el tumor.
quimioteràpia
Consisteix l'ús de tractaments farmacològics per eliminar les cèl·lules canceroses. Els pacients que tenen càncer d'os en general reben una combinació d'aquest tipus de fàrmacs.
Radioteràpia
També denominada teràpia de radiació, empra raigs X d'alta energia per eliminar les cèl·lules canceroses. Aquest tractament es pot fer servir en combinació amb cirurgia. Sol utilitzar-se per tractar el condrosarcoma, el qual no pot ser tractat amb quimioteràpia, així com també en el cas dels ESFT. A més, resulta una opció factible en el cas d'aquells pacients que no volen sotmetre a cirurgia.
Diagnòstic de l'osteosarcoma
L'osteosarcoma i els càncers d'os secundaris es diagnostiquen mitjançant una radiografia. També es pot fer una ressonància magnètica (RM) i tomografia computada (TC) per determinar la quantitat d'os que ha estat destruïda pel tumor i comprovar si aquest s'ha disseminat.
Proves i reconeixements de l'osteosarcoma
Per realitzar el diagnòstic de càncer d'os, el metge pregunta sobre els antecedents clínics personals i familiars del pacient. L'especialista fa també un examen físic i pot demanar que es facin proves de laboratori i de diagnòstic. Aquestes proves poden incloure:
- Els raigs X, que mostren la ubicació, la mida i la forma d'un tumor ossi. Si es detecta que hi ha una àrea anormal que pot ser cancerosa, és possible que el metge recomani proves especials d'imatge. Tot i que els raigs X suggereixin que una àrea anormal és benigna, és possible que el metge vulgui realitzar proves addicionals.
