El fàrmac que finançarà per primer cop la sanitat pública per deixar de fumar té una taxa d'èxit de fins a un 40% però els experts, que aplaudeixen la decisió del Ministeri de Sanitat, adverteixen que perquè sigui realment eficaç ha d'anar acompanyat d'una teràpia supervisada pel metge de família.
La ministra de Sanitat, María Luisa Carcedo, va anunciar aquest diumenge que la cartera de serveis del Sistema Nacional de Salut inclourà la subvenció de la vareniclina -de marca comercial Champix- el preu està previst que el fixi aquest dilluns la Comissió Interministerial com a últim pas abans del seu finançament.
"És una gran fita que portàvem molt de temps reclamant", destaca el president del Comitè Nacional de Prevenció del Tabaquisme (CNPT), Andrés Zamorano, que es mostra convençut que gràcies a aquesta mesura s'aconseguirà rebaixar la taxa d'incidència del tabaquisme a Espanya, que actualment se situa en el 22,1% de la població -el 34% a la franja de 15 a 64 anys-.
"Aconseguirem que en lloc de 60.000 morts a l'any siguin moltes menys", assegura aquest expert, que recorda que Espanya és un dels països europeus amb major prevalença de fumadors.
Perquè els resultats siguin "reals", els experts consultats per Efe consideren imprescindible que el tractament farmacològic vagi acompanyat d'una teràpia. "El fàrmac per si sol no serveix, cal que als pacients se'ls prescrigui, a més de la vareniclina, un tractament cognitiu-conductual", afirma la responsable del Grup de Tabaquisme de la Societat Espanyola de Medicina General i de Família (SEMG ), Andrea Gallego.
Com funciona la vareniclina?
Aquest fàrmac actua en el cervell de manera similar a com ho fa la nicotina, simulant els efectes. El 'Champix' bloqueja els receptors nicotínics i secreta una mínima quantitat de dopamina, substància associada amb el plaer i que fa més suportable la síndrome d'abstinència.
En bloquejar els receptors de nicotina, disminueix l ' "efecte recompensa, de manera que quan el pacient fuma, sent que el cigarret no té cap gust", explica Zamorano.
El tractament amb aquestes pastilles ha de mantenir-se 12 setmanes, indica la doctora Gallego, que detalla que hi ha una primera fase en què es va introduint el fàrmac poc a poc mentre el pacient encara fuma.
Aquesta fase dura 2 setmanes (3 en pacients amb altíssima dependència). En aquest període el normal és que el pacient deixi el tabac "amb el suport necessari" i que continuï amb el tractament fins a completar les 12 setmanes, durant les quals el recomanable és anar augmentant de forma gradual la dosi de vareniclina.
"El grau d'èxit depèn molt del tractament cognitiu conductual, que forma part de la deshabituació tabàquica", subratlla.
En què consisteix la teràpia?
El president del CNPT destaca que la combinació del fàrmac i la teràpia duplica i fins i tot triplica la probabilitat d'èxit de "ser exfumador a l'any" d'haver començat el tractament i afirma que el metge de capçalera és el professional més indicat per fer aquest seguiment.
La teràpia cognitiva-conductual consisteix en què el pacient conegui els seus hàbits de consum. "Que ens expliqui per què fuma, per què vol deixar-ho, quines són les situacions de risc (després de dinar, amb un cafè, sortides amb els amics ...) i els episodis adversos que l'indueixen a fumar, com l'estrès, l'ansietat, enuig ... ".
Un altre dels recursos que aporten els metges als fumadors és l'elaboració d'un "registre de cigarrets" en què aquests apunten la data i l'hora a la que consumeixen cada cigar i on s'indiquen, en una escala del 0 al 10, les ganes de fumar.
Aquest formulari es completa durant una setmana i, quan metge i pacient ho repassen, comproven en quines situacions cal treballar més.
"Això no és com la hipertensió o el colesterol, que es dóna una pastilla i els valors baixen, aquí cal fer un abordatge molt més complet del fumador, donar-li recursos perquè pugui vèncer la seva addicció i no només tractar els símptomes", abunda la responsable del Grup de Tabaquisme de la SEMG.
És segur el fàrmac?
Gallego explica que la vareniclina és un fàrmac "bastant net", té poques interaccions però, com qualsevol medicament, pot tenir efectes secundaris com nàusees, sensació de cefalea i atordiment durant els primers dies, insomni o inquietud.
Zamorano coincideix i afegeix que s'elimina per via renal i pràcticament no té interaccions amb altres medicaments, de manera que, llevat dels pacients amb insuficiència renal, la resta ho pot prendre "perfectament" perquè és "d'ampli ús, molt eficaç i segur" .
