Sucres, sal, additius, greixos o calories són només algunes de les paraules que apareixen en les etiquetes dels aliments, però, sabem interpretar-les? Ara, tres aplicacions per a mòbils capaces de llegir els codis de barres dels envasats ens ajuden a desgranar el seu contingut i a aconseguir una cistella de la compra més saludable.

Yuka, El CoCo i My Real Food són apps de descàrrega i ús gratuït. La primera és francesa i les altres dues espanyoles. Entre les tres acumulen milers de descàrregues i competeixen per fer-se un forat en els supermercats per tal d'orientar el consumidor a portar una dieta sana, asseguren a Efe seus responsables.

No obstant això, tot i que comparteixen alguns criteris, cadascuna es centra més en el valor nutricional, el grau de processament o en els additius de l'aliment.

"Som com tres ganivets diferents, amb el de pernil no pots pelar verdura ni amb el pelaverdura pots tallar pa", resumeix el dietista-nutricionista i biòleg Joan Revenga, de l'app El CoCo.

Aquesta aplicació va arribar al març d'aquest any impulsada per un grup de nutricionistes representats ara per Revenga, també professor a la Universitat de Sant Jordi a Saragossa, i està basada, com Yuka, en l'anàlisi d'ingredients mitjançant l'índex Nutriscore (un semàfor de colors) i, a més, en l'índex Nova.

Aquest últim mesura d'1 a 4 el grau de processament d'un producte, sent 4 la categoria d'ultraprocessat. El Coco, que significa "El Consumidor Conscient", té més de 250.000 descàrregues; no dóna nota a l'aliment i està en procés de revisió per a incorporar nous índexs d'anàlisi sempre amb barems científics.

"Perseguim fer persones més sàvies ja que pocs saben interpretar etiquetes de vegades confuses", apunta Joan Revenga.

Yuka va ser la primera a aparèixer, primer a França fa gairebé tres anys i després a Espanya el passat mes de juny on ja suma 1,5 milions de descàrregues d'un total de 13,2 milions: els consumidors que la trien ho fan, sobretot, perquè les altres dues no analitzen la presència d'additius, apunta la portaveu de l'aplicació, Ophélia Bierschwale.

Aquesta app posa nota als productes -aliments i cosmètics- del 0 al 100 en funció de tres criteris: el 60% de la nota depèn de la qualitat nutritiva obtinguda per l'anàlisi d'ingredients pel mètode Nutriscore.

Un altre 30% està relacionat amb els additius i el seu nivell de risc en funció, diuen, d'"estudis independents" i dades de l'Agència Europea de Seguretat Alimentària, entre d'altres. El 10% restant valora l'etiqueta bio europea.

Els additius també són assenyalats per la tercera de les apps, My Real Food, encara que no és el seu principal focus i no ho fa com Yuka, sinó en funció de si són innocus o controvertits: "Volem donar informació que no tots els additius són iguals, encara que això no determini el nivell de processament d'un aliment", explica dietista-nutricionista Carlos Rius, promotor d'aquesta aplicació.

Impulsor de el moviment Realfooding, un estil de vida basat en aliments frescos, Rius va llançar la seva aplicació l'1 d'octubre i té més de 600.000 usuaris que poden veure una classificació dels productes en menjar real (frescos), bon processat i ultraprocesados ??(amb majoria d'ingredients no saludables).

Utilitza per a això "una adaptació de sistema NOVA", proporciona, a més, informació nutricional i adverteix amb un sistema de segells negres si un aliment és alt en calories o sucres, per exemple.

Els additius i l'etiqueta bio són els principals objectes de crítica que es fan entre elles. Revenga (El CoCo) considera, per exemple, que amb la inclusió dels additius es fomenta la "quimiofobia".

Rius també fa una crítica: Si poses el focus en els additius, com Yuka, la indústria pot presentar unes magdalenes sense conservants i colorants però riques en sucres "i tu creuaràs que això és bo".

Des Yuka, Bierschwale es defensa: Encara que un additiu compti amb la benedicció de la normativa europea, no vol dir que no presenti perill per a la salut, com el diòxid de titani, un colorant que França prohibirà el 2020.

I des de fora què opinen? L'expert en nutrició i salut pública José Luis Peñalvo, de la Universitat de Tufts a Boston, indica que aquestes aplicacions poden suposar "una gran oportunitat" per a acostar la nutrició saludable a consumidor, però sempre que tinguin base científica.

Peñalvo recorda que en les tres coincideix l'ús de Nutriscore i / o Nova, "que tenen àrees de millora, de manera que cal ser cauts a l'hora d'interpretar la classificació d'alguns productes".

Aliments processats que són adequats nutricionalment, com les conserves de peix, podrien classificar-se com una beguda carbonatada sense sucre seguint aquests algoritmes, adverteix.

Totes estan disponibles a Android i iOS i requereixen la col·laboració dels usuaris per escanejar i fotografiar les etiquetes i incrementar, així, les seves bases de dades.