Científics de l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona han identificat i quantificat per primera vegada les alteracions genètiques en les cèl·lules que causen els tractaments de quimioteràpia i radioteràpia contra el càncer.
La investigació, que ha publicat avui la revista 'Nature Genetics', és, segons els seus autors, el primer pas per comprendre els efectes secundaris a llarg termini i així poder optimitzar els tractaments contra el càncer.
El treball, que ha liderat la investigadora Núria López-Bigas, cap de Laboratori de Genòmica Biomèdica i professora associada de la Universitat Pompeu Fabra, ha caracteritzat per primera vegada les alteracions genètiques i han calculat la toxicitat en els gens causada per sis teràpies usades comunament per al tractament de càncer, cinc basades en fàrmacs quimioteràpics, i una a radioteràpia.
Les quimioteràpies, que han revolucionat el tractament de el càncer, possibilitant la supervivència de molts pacients, actuen danyant l'ADN de les cèl·lules canceroses per destruir-les, però també pot perjudicar les cèl·lules sanes del pacient i d'aquí els seus efectes secundaris.
"És important remarcar que les quimioteràpies són molt eficaces en el tractament de el càncer", ha explicat Oriol Pich, estudiant predoctoral de l'IRB Barcelona, ??primer autor d'l'article i que ha comptat amb una beca de el Barcelona Institute of Science and Technology (BIST).
"Tot i això, també s'han descrit efectes secundaris a llarg termini en alguns pacients. Estudiar les mutacions produïdes per les quimioteràpies en l'ADN de les cèl·lules dels pacients és un primer pas per comprendre la relació d'aquestes mutacions amb els efectes secundaris d'aquestes teràpies a llarg termini", ha precisat.
Per fer l'estudi, els científics de centre barceloní van obtenir de la Hartwig Medical Foundation d'Holanda la seqüència dels genomes de tumors metastàtics de més de 3.500 pacients i la informació dels tractaments que aquests van rebre.
Emprant mètodes bioinformàtics, el grup de López-Bigas ha pogut identificar per a cada un dels tractaments més comuns, un patró concret en les mutacions de les cèl·lules dels pacients tractats, una "empremta mutacional" de les teràpies, segons els científics.
"Un cop identificada aquesta 'petjada' podem quantificar les mutacions produïdes per cada quimioteràpia en l'ADN dels pacients, així com les produïdes per combinacions de tractaments", ha detallat López-Bigas.
"Hem comparat aquesta mesura amb les alteracions genètiques degudes a processos endògens naturals de les cèl·lules i hem calculat que durant el temps de tractament algunes d'aquestes quimioteràpies causen alteracions en l'ADN a un ritme entre cent i mil vegades més ràpid de què esperaríem en una cèl·lula", ha concretat.
Segons López-Bigas, aquest coneixement permetrà optimitzar els tractaments contra el càncer.
"L'objectiu és maximitzar els efectes beneficiosos de les quimioteràpies mitjançant la destrucció de les cèl·lules tumoralsalel temps que es minimitza la quantitat de mutacions induïdes en les cèl·lules sanes dels pacients. Això s'aconseguiria amb una equilibrada combinació de dosis i durada de tractament ", ha assenyalat la científica.
L'IRB ha destacat que aquesta investigació, finançada amb fons europeus, del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats del Departament d'Empresa i Coneixement la Generalitat, ha estat possible gràcies als pacients i els seus familiars que van consentir que mostres dels seus tumors poguessin ser utilitzades per a la investigació científica.
