Un total de 671.494 pacients estaven en llista d'espera a la fi de juny per ser operats en la sanitat pública, fet que suposa la xifra més alta des de 2003 -primer any de què hi ha dades al web de Ministeri de Sanitat-, i fa que hagin d'esperar una mitjana de 115 dies per a poder ser intervinguts.

Una demora que també és la més elevada de la sèrie històrica, només superada pels 129 dies que calia esperar per ser operat a finals de l'any passat.

De les 671.494 persones que encara no havien estat intervingudes, el 15,8% (106.096) feia més de sis mesos que estaven esperant, segons les dades del Sistema d'Informació sobre Llistes d'Espera en el Sistema Nacional de Salut (SNS) que ha publicat aquest divendres el Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social.

Catalunya, amb 168.108 pacients, i Andalusia, amb 137.721, són les comunitats amb més persones pendents de ser operades, seguides a força distància, de la Comunitat Valenciana (56.725), Madrid (52.579) i Castella-la Manxa (36.772).

Galícia, amb 34.468, Canàries (24.862), Múrcia (22.353), Aragó (22.247), Castella i Lleó (22.145), Extremadura (21.646), Astúries (18.864), el País Basc (18.357) i Balears (11.906) són les següents comunitats a la llista.

Les més curtes són les de Melilla (359), Ceuta (877), la Rioja (4.765), Navarra (7.118) i Cantàbria (9.622).

Els que més han d'esperar per ser intervinguts són els andalusos -amb una mitjana de 164 dies-, als quals els segueixen els castellanomanxecs (149), catalans (146), canaris (127) i extremenys (111).

Amb 99 dies d'espera estan per darrere Aragó, Cantàbria (88), Comunitat Valenciana (83), Múrcia (79), la ciutat autònoma de Ceuta (75), Balears (73), Astúries (71), Castella i Lleó (67 ) i Navarra (62).

I els pacients que menys demora tenen per operar-se són els madrilenys (46 dies), La Rioja (47), bascos (49), gallecs (56) i els ciutadans de Melilla (60).

Per especialitats quirúrgiques, traumatologia és la que registra una major llista d'espera, amb 171.534 pacients, seguida d'oftalmologia (140.930), cirurgia general i de digestiu (121.519), urologia (52.220) i otorinolaringologia (44.776).

A continuació se situen les llistes d'espera de ginecologia (29.651), cirurgia plàstica (23.787), cirurgia maxil·lofacial (20.601), cirurgia pediàtrica (18.390), angiologia i cirurgia vascular (15.900), dermatologia (15.133) i neurocirurgia (12.008).

Cirurgia toràcica, amb 1.992 pacients, i cirurgia cardíaca, amb 3.053, són les especialitats amb les llistes d'espera menys voluminoses.

El temps mitjà d'espera més elevat per ser intervingut és el de cirurgia plàstica -amb 351 dies-, seguit de neurocirurgia (153), cirurgia toràcica (139), cirurgia pediàtrica (132), traumatologia (126), cirurgia general i de digestiu (113), cirurgia maxil·lofacial (110), otorrinolariongología (108), urologia (103) i ginecologia i dermatologia, totes dues amb 100 dies de demora.

Les esperes mitjanes més curtes són les de cirurgia cardíaca (51 dies), oftalmologia (74) i angiologia i cirurgia vascular (99).

Els 11 processos clínics que es registren específicament en aquest sistema d'informació, amb les dades facilitades per les comunitats autònomes, presenten un temps mitjà d'espera de 83 dies.

La demora mitjana registrada per a l'operació d'hallux valgus ( "galindons") és la de més espera, amb 122 dies, a la qual segueixen les artroscòpies (105), les intervencions de la hipertròfia benigna de pròstata (104) i varius (101 ).

Una mitjana de 92 dies esperen els pacients que han d'operar-se d'hèrnia inguinal o crural i de pròtesis de maluc, 91 dels quals són intervinguts d'adeno-amigdalectomia, 90 les colecistectomies, 89 els quists pilonidals, 77 el túnel carpià i 65 les cataractes.