Experts en salut de Vall d'Hebron reben amb «moltes expectatives» la Zona de Baixes Emissions (ZBE), la mesura que veta els cotxes més contaminants a Barcelona i que va entrar en vigor la setmana passada. Així s'expressa la responsable del grup de Pneumologia del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), la doctora Maria Jesús Cruz. El doctor Jordi Bañeras, cardiòleg de Vall d'Hebron, afirma que si la ZBE aconsegueix reduir la contaminació de forma real «és esperable una disminució dels atacs de cor, de les arrítmies cardíaques i d'episodis de descompensació (insuficiència cardíaca)».

El doctor Bañeras subratlla l'evidència científica sobre els perjudicis i la mortalitat prematura que causa la pol·lució i recorda un estudi, del qual va ser l'autor principal, que va demostrar que els dies de més contaminació, es produeixen atacs de cor més greus.

La doctora Cruz confia que la Zona de Baixes Emissions sigui «molt positiva» per a les persones que viuen a Barcelona i adverteix que la contaminació no només impacta en el sistema respiratori o cardiovascular, sinó en tots els òrgans del cos. «Espero que la mesura sigui eficaç i que es redueixin de manera significativa els contaminants a la ciutat. Tenim moltes expectatives en la mesura», afirma.

La cap del grup de recerca de Pneumologia destaca que respirar un aire menys tòxic serà «sens dubte molt beneficiós» per a les persones amb malalties respiratòries o cardiovasculars, que se'ls pot exacerbar la patologia en episodis de més contaminació, però també per als infants i per al conjunt de la població. La doctora Cruz assenyala que els infants que creixen en ambients més contaminants tenen més probabilitat de patir asma o una funció pulmonar reduïda a la llarga.

El doctor Bañeras també rep expectant la mesura, que hauria de repercutir positivament en la salut, diu. «Sabem científicament que l'exposició a la contaminació afecta de forma aguda. Una disminució dràstica de la contaminació hauria de fer disminuir les malalties cardiorespiratòries de forma immediata», afirma.

Amb tot, el cardiòleg i investigador del VHIR puntualitza que, per saber l'impacte de la ZBE, s'hauran de mesurar indicadors al llarg del temps i comprovar, d'entrada, a quins nivells es redueix la contaminació i, després, si baixen els ingressos per problemes respiratoris i cardiovasculars als hospitals. «Les malalties cardiovasculars són multifactorials i no se'n pot donar tota la culpa a la contaminació. Hi tenen a veure altres factors com el tabaquisme, el sedentarisme, la hipertensió arterial o el colesterol, però la contaminació és un més i s'ha de lluitar per millorar l'aire», assenyala.

El doctor Bañeras destaca que el problema de la contaminació per a la salut és «clar» i que revistes de molt alt prestigi internacional demostren que les partícules contaminants són «molt perjudicials a nivell respiratori, cerebral i cardiovascular». En aquest sentit, adverteix que la contaminació de l'aire causa 800.000 morts cada any a Europa, segons un informe de la Societat Europea de Cardiologia publicat a European Heart Journal el març passat.

El cardiòleg també recorda els resultats de l'estudi de Vall d'Hebron, publicat fa dos anys a la revista International Journal of Cardiology, que va demostrar que els dies en què els nivells de contaminació atmosfèrica són més elevats a l'àrea metropolitana de Barcelona es produeixen més atacs de cor greus; més casos de fibril·lació ventricular -la complicació més greu associada a un atac de cor- i més mortalitat per infart.