Científics de l'Institut Sloan Kettering de Nova York, liderats per l'oncòleg català Joan Massagué, han descobert que les cèl·lules que inicien la metàstasi dels tumors aprofiten les capacitats de curació de les ferides per propagar-se. En un sentit literal, han provat que la metàstasi és la curació d'una ferida que ha sortit malament. Segons els investigadors, aquest descobriment obre la possibilitat de trobar un tractament contra la metàstasi.
La metàstasi és responsable de prop del 90% de les morts per càncer i no se sap amb certesa quins són els motius que provoquen que les cèl·lules canceroses siguin capaces de formar metàstasi.
Estudis previs del laboratori de Massagué han demostrat que és necessària una molècula anomenada L1CAM perquè nombroses classes de cèl·lules canceroses puguin fer metàstasi amb èxit als òrgans. Els teixits sans sovint no fabriquen L1CAM, però els càncers avançats sí que ho fan, tot i que fins ara no se sabia què desencadena exactament l'expressió d'aquesta molècula.
«Ara entenem la metàstasi com la regeneració del teixit equivocat (el tumor) al lloc equivocat (els òrgans vitals distants). Això no és només una metàfora. És literalment cert en termes moleculars i fisiològics», explica Massagué en un article científic que ha publicat la revista Nature Cancer.
Els investigadors van veure clarament que la divisió de cèl·lules amb la molècula L1CAM era més comuna en àrees on una capa epitelial estava alterada. Amb un model de colitis en ratolí, els investigadors van confirmar que l'L1CAM és necessària per guarir la ferida.
A continuació, volien saber exactament què és el que fa que les cèl·lules activin l'L1CAM en el procés de la ferida. Per esbrinar-ho, van recórrer als organoides de teixit i van demostrar que només separant les cèl·lules de les seves «veïnes» n'hi havia prou per activar la producció de L1CAM.
La metàstasi com una ferida
Els investigadors expliquen que les ferides són essencialment una bretxa en la integritat de la capa epitelial de la pell, en la qual unes cèl·lules que normalment estan unides estretament entre si per formar una barrera protectora se separen sobtadament. Semblantment, en la metàstasi, les cèl·lules es desprenen de les seves «veïnes» i migren per arribar a altres llocs, segons l'estudi liderat per Massagué.
Els responsables del treball sospiten que el procés de reparació de les ferides equipa les cèl·lules per sobreviure. En el primer cas, permet que les cèl·lules es desplacin i formin nous teixits; en el segon, permet que les cèl·lules metastàsiques es desprenguin i colonitzin altres destinacions.
Els científics van concloure que les cèl·lules mare que formen els tumors primaris són diferents de les que formen metàstasi.
