La primera visita amb la llevadora després del part es podrà fer a casa com a primera opció i se sol·licitarà el consentiment informat i per escrit de la dona abans de cada prova per respectar, sempre que sigui possible, la seva voluntat recollida al Pla de naixement. Són alguns dels punts més destacats del nou Protocol d'atenció i acompanyament al naixement a Catalunya, que el Departament de Salut ha presentat aquest divendres. També es farà un test en la sisena setmana després del part per valorar l'estat emocional de la mare amb la voluntat de detectar de forma precoç la depressió postpart. Es calcula que un 10% de les mares podria patir-ne. Un altre dels reptes és disminuir les cesàries, que van representar el 28% dels parts el 2018.

El nou protocol, que actualitza el del 2003, se centra en el respecte a les decisions de la dona; la protecció de la salut de la mare i la del nadó; l'acompanyament en tot el procés -prepart, part i puerperi- i la seva desmedicalització tant com sigui possible. L'objectiu final és garantir el respecte a la maternitat i, per tant, organitzar l'atenció sanitària de manera que preservi la dignitat, la privacitat i la confidencialitat de les dones embarassades i els nadons. El document segueix les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i totes aquelles basades en l'evidència científica.

"El protocol incorpora la perspectiva de gènere i introdueix mesures per tenir en compte les veus i els desitjos de les dones, perquè el sistema s'hi adapti, i no al revés", ha afirmat la consellera de Salut, Alba Vergés, que ha presentat el nou protocol davant dels mitjans de comunicació aquest divendres en el marc d'una visita a la Maternitat de l'Hospital Clínic de Barcelona. "El sistema públic de salut garanteix poder tenir el part que les mares desitgen d'acord amb el risc, que majoritàriament és baix, i sense ser medicalitzat. Fa anys que estem en aquest procés de desmedicalització i el sistema públic en pot donar garanties totals", ha recalcat.

Un dels elements innovadors del protocol és que la primera visita postpart hauria de ser a casa com a primera opció, ja que s'observa una disminució de reingressos hospitalaris de nadons i s'estableix un millor seguiment de la lactància materna i l'estat de salut de la mare. La mesura s'adreça especialment a aquelles dones que ho necessitin d'acord amb criteris biològics i psicosocials.

Un altre dels punts destacats és respectar, sempre que sigui possible, les voluntats de la dona recollides al Pla de naixement, en què la dona expressa per escrit les seves voluntats, desitjos i expectatives sobre l'atenció que vol rebre en el moment de néixer el fill. El moment idoni per elaborar-lo hauria de ser entre les setmanes 26 i 28 de gestació i el context, el de confiança entre la dona i cada un dels professionals sanitaris que l'acompanyin durant l'embaràs, el part i el puerperi.

El protocol preveu la sol·licitud de consentiment informat de la dona abans de cada prova o procediment per promoure l'autonomia de la dona perquè prengui decisions informades davant de qualsevol intervenció que afecti la seva salut i la del nadó.

Segons estudis internacionals, es calcula que el 25% de les dones embarassades podria presentar algun problema de salut mental, com ansietat i depressió,, i que el 10% de les mares podria patir depressió postpart. Davant aquesta realitat invisibilitzada, el protocol introdueix que durant la setmana 6 després del part, s'ha de fer el test d'Edinburgh, que valora l'estat emocional de la mare. "Una situació de fatiga, d'estrés o una depressió postpart, les poden patir totes les dones, independentment del nivell socioeconòmic i de qualsevol altre factor", ha deixat clar la titular de Salut.

Un altre dels reptes que proposa el nou document és disminuir el percentatge i la variabilitat de la cesària. El protocol adopta l'índex Robson, recomanat per l'OMS, com a estàndard per avaluar i comparar les taxes de parts amb cesària i fer-ne un seguiment als hospitals al llarg del temps i entre ells. El document proposa incloure aquest indicador en el Registre de parts.

El protocol també vol garantir el dret de les persones LGTBI a rebre una atenció sanitària i a gaudir dels serveis de salut en condicions objectives d'igualtat, d'acord amb el que estableix la Llei 11/2014 de Catalunya.

Protecció de les mares víctimes de violència masclista

Amb els mateixos principis i l'enfocament del protocol de l'embaràs, el document incorpora la protecció de les mares víctimes de violència masclista i la detecció precoç d'aquesta violència a través d'un qüestionari per donar el suport adequat a cada situació.

El protocol es fixa en la detecció de l'exposició al fum ambiental del tabac. Per això incorpora un qüestionari adreçat a la dona i la seva parella de detecció de tòxics ambientals, entre els quals hi ha el fum ambiental del tabac. També preveu conscienciar sobre la importància de no fumar en l'entorn familiar proper al nadó, especialment la parella de la mare.

Una altra de les novetats és la prevenció de la síndrome de l'infant sacsejat. El document estableix, d'una banda, una sensibilització del risc que suposa sacsejar el nadó i, de l'altra, la cerca activa de signes de fatiga en les mares i els pares així com l'oferiment d'eines i d'educació per gestionar la frustració.

També s'avaluarà el risc d'augment de la bilirubina en sang a tots els nadons donats d'alta abans de les 72 hores de vida i la prova del cribratge de cardiopaties congènites crítiques a tots els nadons d'entre 12 i 24 hores de vida.

Caiguda de la natalitat del 28%

Un total de 63.654 nadons van néixer a Catalunya el 2018, un 10% menys que fa una dècada. D'aquests, un 6,8% van ser prematurs. També s'endarrereix la maternitat: l'edat mitjana es va situar als 32,6 anys el 2018. El 39,3% de les dones són mares per primer cop amb més de 34 anys i un 10,2% amb 40 anys o més, segons dades de l'IDESCAT. Baixa lleugerament el nombre de fills per dona; la mitjana se situa en 1,31. El 33,5% de les mares tenen un altre país d'origen, una realitat que frena la caiguda de la natalitat i l'increment de l'edat de la maternitat.

Vergés s'ha mostrat preocupada per aquesta baixada de la natalitat i l'endarreriment de la maternitat. "Crec que la societat no té prou informació que, com més edat, més riscos de tot tipus, i, per tant, més embarassos de risc o menys embarassos de baix risc", ha afirmat la consellera, que ha remarcat la importància de "fer polítiques a tots nivells perquè les dones puguin tenir els fills abans, més d'acord amb l'edat biològica".

Darrere de la maternitat tardana, hi ha múltiples factors socioeconòmics, institucionals i culturals, tal com recull 'El desafiament de la baixa fecunditat a Espanya', dins 'Informe España 2018'. La precarietat causada per la crisi també ha impactat en la maternitat.

Més dades sobre salut perinatal facilitades és que s'observa un lleuger augment de conductes saludables com el de la lactància materna en néixer (90,9%). Pel que fa als parts, un 1,98% són parts múltiples.

Per elaborar el protocol, coordinat per la subdirecció general de Promoció de la Salut de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, hi ha col·laborat l'Associació Catalana de Llevadores, la Societat Catalana d'Obstetrícia i Ginecologia i la Societat Catalana de Pediatria, a més de l'Institut Català de les Dones.