Científics espanyols han desenvolupat un nou fàrmac que administra per via subcutània nanopartícules proteiques citotòxiques que eliminen les cèl·lules mare metastàtiques i prevenen la metàstasi en un model de càncer colorectal, sense efectes adversos o tòxics detectables.
Investigadors de l'Hospital de Sant Pau, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el CIBER-BBN han comprovat que aquesta nova forma farmacèutica, un cop administrada subcutàniament, allibera nanopartícules que es dirigeixen cap als teixits tumorals augmentant la seva captació en les cèl·lules mare metastàsiques.
Segons han explicat els investigadors, que publiquen el seu treball a la revista 'Advanced Materials', el nou fàrmac tindrà un elevat impacte clínic al no ser necessària l'administració hospitalària, com succeeix en la majoria de fàrmacs antitumorals actuals.
El fàrmac, que combina l'alliberament sostinguda amb l'adreçament a un receptor present en nivells elevats en la membrana de les cèl·lules mare metastàsiques, podria ser utilitzat, segons els científics, per tractar com a mínim 23 tipus de càncer que també expressen alts nivells d'aquest receptor en les cèl·lules tumorals.
El grup d'investigadors està format per l'equip d'Antonio Villaverde i Esther Vázquez, de l'Institut de Biotecnologia i Biomedicina de la UAB (IBB), i liderats per Ramón Mangues, de l'Institut d'Investigació de l'Hospital de Sant Pau (IIB Sant Pau).
En la seva investigació han creat cossos d'inclusió de fibres amiloides i nanoestructurades que, quan s'administren per via subcutània en ratolins de laboratori, són capaços d'alliberar nanopartícules citotòxiques solubles de manera continuada, portadores d'una exotoxina que aconsegueix mantenir una concentració estable d'aquesta nanomedicina en la sang i en els teixits.
Segons els investigadors, aquesta nova forma farmacèutica d'administració subcutània per alliberament sostingut permet administrar altes dosis d'aquest nanofàrmac, en intervals prolongats (setmanes en ratolins i probablement mesos en humans) sense toxicitat en el punt d'injecció o en els teixits normals, mentre genera un potent efecte antimetastàtic.
També indiquen que el desenvolupament del fàrmac per a la seva administració en humans reduiria la necessitat d'injectar dosis freqüents, per via intravenosa, dels fàrmacs antitumorals citotòxics actuals, cosa que requereix hospitalització.
En les proves en laboratori, el nou fàrmac ha aconseguit una reducció notable de la mida del tumor al còlon alhora que bloqueja el desenvolupament de metàstasis en els ganglis limfàtics, el pulmó, el fetge i el peritoneu, sense captació ni toxicitat apreciable en teixits sans (no tumorals), segons han publicat els autors.
"Aquesta teràpia ofereix una resposta a la urgent necessitat mèdica d'inhibir el desenvolupament de les metàstasis, que representa la principal causa de mort en pacients amb càncer", han indicat.
També han destacat que la destrucció selectiva de les cèl·lules tumorals i metastàtiques augmenta l'índex terapèutic d'aquesta nanomedicina, obtenint un potent efecte antimetastàtic sense generar efectes adversos associats, fet que la diferència de la majoria dels fàrmacs antitumorals usats actualment, que produeixen efectes adversos freqüentment severs.
