20 de març de 2020
20.03.2020
Diari de Girona

Els psicòlegs diuen que ja hem passat de la fase d'incertesa a la del pànic

Alerten que la fase «més perillosa» arribarà quan ja es pugui tornar a sortir al carrer

20.03.2020 | 17:30
No se sap quant de temps s'allargarà el confinament

Després de deixar enrere la primera fase de la «incertesa» dels primers dies en confinament pel coronavirus, passem a la del «pànic», amb una durada variable, i després a la de la «resistència» o «adaptació», per després arribar a la de la «desconfiança», expliquen diversos psicòlegs.

El psicopedagog barceloní Óscar Blázquez explica que en aquesta quarantena el confinament porta a passar per diverses fases mentals i que, després de gairebé una setmana de tancament, la majoria ja ha deixat enrere la primera, «la de la incredulitat, la del xoc».

«Després, la segona fase és la de cert pànic, agafar consciència del que passa, les setmanes de tancament que hi ha per davant. És el moment en el qual persones amb trastorns anteriors com ansietat o depressió ho passaran pitjor», explica Blázquez, que aquests dies s'ofereix gratuïtament a través de Twitter. «Aquesta segona fase vindrà marcada per una sensació de tedi, d'ansietat i por, moltes vegades exagerada, al fet que alguna cosa ens pugui passar i que alguna cosa se'ns escapi de les mans», descriu el psicòleg, que afegeix que és «normal» que passem per «una sínia d'emocions».

«Si no tenim res a fer, el cervell es busca una preocupació i llavors entrem en un bucle d'ansietat, atac de pànic, depressió...», diu Blázquez, qui recomana que cada dia pensem almenys deu activitats amb les quals «calmar» el cervell.

Després, arribarà la fase de resistència, de major estabilitat o adaptació, «en què el cervell veurà disminuït els atacs d'ansietat o pànic notòriament perquè es va adaptant a la nova situació».

Però, alerta, que la fase «més perillosa», diu el psicòleg, serà l'última, un cop es pugui sortir al carrer, perquè «durant un temps hi haurà gran desconfiança», així com «por» o almenys «reticències» a les aglomeracions, petons o abraçades que abans vivíem sense ansietat. «Ens diran que podem sortir i dur el fill a l'escola, però sentirem que no tenim prou garanties», afegeix.

Blázquez afirma que és la fase que més preocupa el col·lectiu de psicòlegs, que preveuen «es pot allargar entre any i un any i mig, segons la persona».

Fases similars son les que apunta el professor de Psicologia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Adrián Montesano, que alerta sobre l'excepcionalitat de la situació que s'afronta aquests dies amb una convivència forçada i aïllada del món i amb la incertesa de no saber durant quant de temps s'allargarà.

«Estem just ara entrant en un segon temps. Com en tota crisi, la primera fase s'ha viscut amb més enteresa, amb presa de decisions i mostres de solidaritat i ànim d'empènyer pel bé de la comunitat», assenyala Montesano en referència a les iniciatives d'ajuda mútua pel bé comú dels primers dies. «Ara, en la nova fase, que a sobre no sabem quant durarà, poden sorgir més individualismes», indica el psicòleg, que crida a posar-se pautes per a la convivència, si es passa la quarantena en família o en parella.

El primer consell, explica l'especialista, és «mantenir la idea d'equip» malgrat que sorgeixin frecs normals per la convivència en una situació anormal. «Cal assumir i tolerar un cert nivell de tensió, però evitant que el conflicte ens tregui la sensació que som un equip per fer front al temporal», afegeix.

En aquest sentit, el també director del màster de teràpia sexual i de parella de la Universitat de Barcelona (UB) aconsella evitar «l'efecte bola de neu» pel qual s'aprofiten noves tensions per treure a la llum entre parents o membres de la parella velles picabaralles no resoltes que incrementen encara més el malestar.

D'altra banda, és convenient, apunta, «planificar l'activitat familiar o de parella entre tots els seus membres». «Tot i així, si un membre de la parella està més afectat, l'altre haurà de capitanejar amb racionalitat i mà esquerra la presa de decisions (planificació de compres, àpats, recerca d'informació, etc.) fins que es torni a contrabalancejar la situació», afegeix.

Finalment, i malgrat les limitacions d'espai, Montesano apunta que cal que «en la mesura del possible que cadascun porti a terme activitats individuals, en habitacions diferents, durant algunes hores al dia» i que tots respectin aquests espais íntims dels altres.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook