05 de abril de 2020
05.04.2020
Diari de Girona

Córrer a casa també provoca lesions

Els metges alerten dels danys en músculs i articulacions a l'hora d'aplicar una forma incorrecta de fer esport a casa

05.04.2020 | 18:50
Una dona fent esport a la seva casa durant el confinament

L'amenaça de lesió aguaita també als corredors aficionats que, durant el confinament, pretenen costi el que costi no perdre per complet la forma física que tant de treball els va costar aconseguir quan poblaven els parcs.
En la seva desesperació, molts corredors espremen el seu enginy per a, removent mobles i obrint portes, muntar complicades gimcanes a les seves cases, recorrent com a autòmats passadissos, habitacions i terrasses centenars de vegades amb severa torsió de genolls i bloqueig de turmells per tal d'adaptar-se a l'insòlit escenari.

Heroïcitats com ara córrer maratons a la terrassa o l'ironman casolà solidari que es proposa el triatleta alemany Jan Frodeno -resident a Girona-, són gosadies que, publicitades en les xarxes, fomenten un aventurerisme domèstic d'insospitades conseqüències físiques pels seus practicants.

L'ironman, la modalitat més extrema del triatló, consisteix a nedar 4 quilòmetres, recórrer 180 quilòmetres amb bicicleta i, per a postres, ficar-se entre pit i esquena una marató, és a dir, 42.195 metres. Tot això, naturalment, sense detenir-se entre disciplines.

El doctor Hernán Silván, osteòpata i recuperador especialista en medicina esportiva, ha fet recompte, per la revista 'Corredor', dels perills als quals s'exposen els intrèpids sortejant cadires i baguls, doblegant passadissos en girs que es multipliquen de manera exponencial en recorreguts tan curts i retorçats.

"En primer lloc", apunta, "les lesions articulars de genoll i turmell. Al genoll: meniscos, lligaments creuats i lligaments laterals. Al turmell: lligaments laterals i bloquejos articulars del tars i metatarso".
"Després estan les lesions tendinoses  com les tendinitis rotuliana i aquílea, i la fasciïtis plantar i, finalment, les lesions musculars per treball excèntric i amb frenat constant i sobtat, en cuádriceps, isquiotibials, glutis, abductors, bessons i quadrat lumbar".

Això, en persones habituades a córrer quatre, cinc i fins a sis dies per setmana (el dia de descans és sagrat). Les destrosses en el delicat cos dels principiants poden ser encara majors.
La col·lecció de seqüeles indesitjables no pot ser més completa, pels bojos del 'running' casolà, però l'ansietat produeix monstres. El confinament origina, inevitablement, una important pèrdua de massa muscular que el corredor compulsiu no està disposat a tolerar.

El confinament prolongat, ho saben, no és bo per a la salut. L'estat d'alarma es prolongarà a Espanya, com a mínim, fins a finals d'abril, i per aquesta data l'intrèpid corredor popular portarà mes i mig confinat entre les quatre parets de la seva casa. Els seus nivells d'estrès caminaran pels núvols amb la disminució d'endorfines, la denominada "hormona de la felicitat" que genera l'exercici físic.

Córrer cinc metres, caminar otos cinc

El doctor Silván recomana la fórmula "cacos" (caminar-córrer). "Si corres cinc metres i et gires bruscament per tornar a córrer exposes molt els turmells i genolls. Millor, corre cinc metres i camina uns altres cinc, acabant de posicionar-te frontalment, sense gir brusc, per després córrer de nou aquests cinc metres. Trenta minuts, precedits de quinze d'escalfament, i seguit de deu minuts d'estiraments variats".

Qualsevol cosa menys admetre la derrota enfront del coronavirus. El confinament ha exposat amb cruesa la necessitat de fer esport i, segons les últimes enquestes, més d'un 90 per cent dels qui han començat a practicar-ho a casa prometen mantenir l'activitat quan acabi aquesta desgràcia.

Però els abusos en l'esport casolà, el diuen els metges, també impliquen lesions que, paradoxalment, poden conduir a un nou confinament, aquest obligat pels excessos físics, fins i tot quan s'hagi aixecat l'Estat d'Alarma.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit