El nou coronavirus pot durar entre 1 i 2 dies en superfícies de fusta, roba o vidre i fins a més de quatre dies en plàstics, bitllets, màscares quirúrgiques i en l'acer inoxidable, segons el nou document cientificotècnic sobre la Covid-19 publicat pel Ministeri de Sanitat.
Així mateix, i com també en els anteriors casos, en condicions de 22 graus centígrads i 60 per cent d'humitat, el nou coronavirus només roman actiu tres hores en superfícies de paper, siguin folis o mocadors.
Ara bé, en ambients amb temperatures que oscil·len entre els 21 i 23 graus centígrads, i amb un 40 per cent d'humitat, el coronavirus es manté actiu durant quatre hores en superfícies de coure, vuit hores al cartó, 48 hores en l'acer inoxidable i fins a 72 hores en el plàstic.
De la mateixa manera, a la feina elaborada pel departament que dirigeix ??Salvador Illa s'informa que recentment s'ha demostrat, en condicions experimentals, la viabilitat del SARS-CoV-2, nom tècnic del nou coronavirus, durant tres hores en aerosols, amb una semivida mitjana d'1,1 hores.
També s'ha detectat el virus en algunes mostres d'aire en dos hospitals de Wuhan (Xina), lloc on va aparèixer per primera vegada el nou virus, a diferents concentracions. Si bé la majoria de les mostres van ser negatives o el virus es va detectar en concentracions molt baixes, mentre que hi va haver una "major concentració" en els banys dels pacients i en les habitacions que els professionals sanitaris utilitzaven per treure els equips de protecció individual (EPI).
No obstant això, després d'augmentar la neteja dels banys i reduir el nombre de sanitaris usant les habitacions, es van reduir els comptatges. En aquest sentit, el Ministeri de Sanitat reconeix que encara no es coneix el significat d'aquestes troballes i si la quantitat detectada pot ser infectiva.
En altres contextos, com així s'afegeix a l'informe, no s'ha pogut detectar el nou coronavirus en mostres d'aire preses a 10 centímetres de la boca d'una persona infectada amb càrregues virals, a la qual es va demanar que tossís, ni en mostres d'aire de les habitacions de tres pacients hospitalitzat.
"Tot i que s'ha detectat el genoma i el virus infectiu en femta de persones malaltes, la transmissió a través de la femta és una altra hipòtesi per a la qual no hi ha evidència en aquesta epidèmia fins a la data", reconeix Sanitat, per comentar que les manifestacions clíniques gastrointestinals no són massa freqüents en els casos de Covid-19, el que indicaria que aquesta via de transmissió, en cas d'existir, tindria un "impacte menor en l'evolució de l'epidèmia".
