En una entrevista a EFE, el cap del Servei de Medicina Intensiva del Hospital Vall d'Hebron i president de la comissió mèdica que assessora el CatSalut en la pandèmia de Covid-19, Ricard Ferrer, ha explicat que és la primera vegada a Catalunya que tants malalts alhora són tractats amb la tècnica ECMO.

Aquest procediment és molt complex i dona suport respiratori o cardiorespiratori mitjançant la combinació d'una bomba centrífuga i un oxigenador de la sang.

El sistema es connecta al pacient a través d'una cànula de drenatge, localitzada en un gran vas venós, i una altra cànula de retorn en un altre gran vas venós o en una artèria, un procés que necessita l'assistència constant de dues infermeres dia i nit .

Vuit pacients de Covid-19 en estat greu són atesos aquests dies a la Vall d'Hebron mitjançant aquesta tècnica, de la qual hi ha molt pocs especialistes a Espanya, si bé Ferrer ha indicat que també s'ha practicat als hospitals de Bellvitge i el Clínic, també a Barcelona, per assistir persones afectades per coronavirus.

El doctor Ferrer ha indicat que aquests dies ingressen diàriament a l'UCI del seu hospital entre quatre i cinc pacients, una xifra que "no té res a veure amb el que passava fa deu dies", en ple període d'expansió de la pandèmia.

Entre finals de març i principis d'abril la pressió assistencial en aquest gran hospital barceloní era tal que havien d'ingressar cada dia unes 25 persones a l'UCI, "i havíem de intubar una persona gairebé cada hora", ha relatat.

"Ara ja no vivim amb aquesta angoixa de no tenir espai" per cuidar en les condicions correctes els pacients greus de coronavirus, ha considerat l'especialista, que ha alertat, això no obstant, que "això no està resolt" encara, en referència a la pandèmia.

Ara, els especialistes d'UCI es preparen per al que el doctor Ferrer ha denominat "la següent contingència, que és l'increment de les patologies no Covid", és a dir, aquelles malalties greus que han quedat parcialment aparcades a causa de la urgència del coronavirus.

Es tracta de malalties oncològiques, del cor i altres greus i cròniques, que han de recuperar el seu espai físic a l'hospital, que s'ha reestructurat i reorganitzat per tractar la gran quantitat de malalts de Covid-19, ha argumentat.

Amb la tornada d'una part de la societat a l'activitat laboral, és previsible que augmentin també els accidents de trànsit i laborals, que solen precisar en molts casos les unitats de cures intensives.

Tot i aquesta inevitable recuperació d'espais, el doctor Ferrer ha reivindicat mantenir altres àrees guanyades per l'UCI en aquests dies de pandèmia, com una planta sencera de la Vall d'Hebron que es dedicava a la docència en simulació.

Es tracta de tenir "un coixí" davant futures crisis similars a l'actual i incrementar el nombre de llits d'UCI, que s'han demostrat tan necessàries.

"A Alemanya tenen una dotació de llits d'UCI molt alta", ha indicat, que puja a 29,2 llits per cada 100.000 habitants mentre que a Espanya aquesta xifra baixa a menys de 10 llits, una diferència que explicaria en part el menor nombre de morts en aquell país.

Ferrer ha considerat que "també cal tenir en compte que a Espanya tenim una gran població de persones grans amb salut fràgil", cosa que ha fet augmentar les xifres de morts, mentre que d'entre 60 i 70 anys "són pocs els que han mort" a causa de la Covid-19 i les seves complicacions.