25 de maig de 2020
25.05.2020
Diari de Girona

L'impacte del confinament: Canvien les rutines físiques i de la son

Un estudi analitza els canvis en els hàbits de vida sana i saludable que ha adoptat la ciutadania

25.05.2020 | 13:49
L'impacte del confinament: Canvien les rutines físiques i de la son

El confinament a què ha obligat la pandèmia del coronavirus ha tingut un important impacte en els hàbits de vida saludable dels espanyols, i mentre el 76% diu que ha mantingut els seus hàbits nutricionals, un 69% confessa haver canviat les seves rutines d'exercici i activitat física i el 38% ha vist afectada la seva qualitat de la son.

Aquests són alguns dels resultats preliminars de la investigació "Hàbits saludables i estil de vida durant el confinament per la pandèmia de la COVID-19", el primer estudi mundial, a través d'enquestes virtuals fetes a Espanya i Brasil, que pretén conèixer millor els canvis en els hàbits de vida sana i saludable que ha adoptat la ciutadania durant la quarantena.

La investigació a Espanya està coordinada per Vicent Balanzá, professor titular de Psiquiatria a la Universitat de València i investigador sènior de el Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa de Salut Mental (CIBERSAM), i la codirigeixen els professors Raquel de Boni, de l'Institut Nacional de Malalties infeccioses-FIOCRUZ al Brasil, i Flavio Kapczinski, de la McMaster University a Canadà.

La investigació, que a Espanya va començar el 15 d'abril i va concloure un mes després, va explicar en els primers quinze dies amb la participació de 1.973 persones, el 43% professionals sanitaris o de treballs essencials, i la majoria eren dones (71%), amb una mitjana d'edat de 42 anys i un 67% amb estudis universitaris.

Dels resultats preliminars de les enquestes contestades durant els primers quinze dies es desprèn que el 69% dels espanyols ha canviat "moderada o completament" les seves rutines d'activitat física, un 76% ha mantingut els seus hàbits nutricionals i dietètics; i un 38% ha tingut "canvis substancials" en la qualitat de la son, que s'ha vist afectada "completament o de forma moderada".

El 34% canvia per millorar l'estrès

En una fase més inicial de l'estudi, amb els resultats de les enquestes fetes en els deu primers dies, es va observar que el 34% dels espanyols havia canviat de forma completa o moderada seves estratègies per millorar l'estrès.

A Espanya, l'equip d'investigació LIFE-SAM (LIFE style i Salut Mental) que dirigeix ??Balanzá, i en el qual participen l'estudiant de l'últim curs de Medicina Beatriz Atienza i el també psiquiatre Jose Cervera, estudia el paper dels hàbits de vida saludable en els estats de salut i malaltia de la ciutadania.

El disseny d'aquesta enquesta ha permès recaptar en temps real informació clau sobre les autocures en salut dels ciutadans durant el confinamieno, i els seus resultats poden ser "valuosos" per ajudar a dissenyar intervencions de promoció de la salut i prevenció de malalties durant la postpandemia i futures pandèmies.

"L'enquesta ha acabat però seguirem fent onades successives d'enquestes per observar com evolucionen els hàbits saludables en la desescalada", ha indicat EFE Balanzá, que ha assenyalat que aquest coneixement permetrà estar "ben preparats davant futures crisis sanitàries i per gestionar les conseqüències de la pandèmia actual ".

Segons explica, a l'iniciar aquesta investigació van constatar que fins ara molt pocs estudis s'havien centrat en preguntar als ciutadans com tenen cura la seva salut durant una situació tan excepcional com és un confinament obligatori, i els que hi havia se centraven en aspectes parcials i no d'una manera integral i àmplia.

Aquest treball, a més d'avaluar els canvis en la nutrició, la qualitat de la son, l'activitat física o el suport social percebut, incorpora altres com l'abús d'alcohol i tabac, la gestió de l'estrès o el temps que passa dins i fora de casa .

"La investigació té una finalitat social, generar coneixement científic per a alguna cosa sobre el que, encara que sembli increïble, tot just tenim dades", ha destacat Vicent Balanzá.

Ha afegit que tot i que porta 25 anys investigant, ha estat el confinament el moment en què paradoxalment ha vist "més portes obertes, més solidaritat i més proximitat afectiva per part de nombroses persones i institucions que han donat suport a aquesta investigació".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook