Investigadors de la Universitat de Pennsilvània (Estats Units) han descobert tres tipus de resposta immune a la Covid-19, cosa que podria ajudar a predir la trajectòria de la malaltia en pacients greus i donar informació sobre com tractar-los, segons un estudi que publica ‘Science’.

El coronavirus desencadena diferents respostes immunitàries i símptomes en els pacients greus, però fins ara no s’entén bé com es relacionen aquests dos factors, cosa que dificulta les decisions sobre el tractament, assenyala la universitat en una nota.

L’autor principal de l’estudi, John Wherry, ha assenyalat que el sistema immunològic dels pacients hospitalitzats no té una sola manera de respondre, sinó que hi ha «molta heterogeneïtat», que l’equip ha reduït al que anomena tres «immunotipus».

Els investigadors han pres com a mostra 163 persones: 90 eren pacients hospitalitzats; 29, persones no ingressades, i 44, donants sans.

Troballes «prometedores»

Tot i que les respostes immunològiques no són exactes, els investigadors han aconseguit identificar «patrons que són prometedors des del punt de vista clínic», agrega la nota.

El primer immunotipus va mostrar una «robusta activitat» de cèl·lules T CD4+, amb una «modesta activació» de cèl·lules T CD8+ i limfòcits de sang perifèrica. Els CD4+ i CD8+ actuen com les principals cèl·lules immunes inflamatòries que treballen per eliminar els virus.

El segon es va caracteritzar principalment per un subconjunt de cèl·lules T CD8+ conegudes com a EM i EMRA i una modesta activació d’altres cèl·lules T CD8+, limfòcits B de memòria i limfòcits de sang perifèrica.

«Poca o cap resposta»

Quant al tercer immunotipus, va mostrar «poca o cap evidència d’una resposta immune a la infecció».

L’equip va combinar després cada perfil amb les dades clíniques dels pacients per entendre les relacions entre les respostes immunològiques i la malaltia.

Les dades van indicar que el primer immunotipus es relacionava amb una malaltia més greu, que incloïa inflamació, insuficiència orgànica i malaltia renal aguda.

El segon no es correlacionava amb la gravetat de la malaltia, sinó amb la immunosupressió preexistent, mentre que el tercer, que no tenia activació immunològica, no s’associava amb símptomes específics o característiques clíniques.