29 de juliol de 2020
29.07.2020
Diari de Girona

Dra. Maria Carrillo: «Des del primer dia se sap que el 80-85% de les infeccions de Covid-19 són lleus»

«L'ideal, i és el que hem d'aconseguir, és que el 40% de les visites siguin presencials i la resta, atenció telefònica o virtual»

29.07.2020 | 21:10
La doctora Maria Carrillo, al CAP Josep Masdevall de Figueres.

L'1 de març, només uns dies abans de l'aplicació de l'estat d'alarma per l'emergència sanitària de coronavirus, la doctora Maria Carrillo va ser nomenada directora de l'Àrea Bàsica de Salut de Figueres, que agrupa els centres Ernest Lluch, Josep Masdevall i Marca de l'Ham, de Figueres, i els consultoris de Riumors, Vila-sacra, Fortià i el Far d'Empordà. Vilafantenca de 40 anys, amb l'especialitat en Metge de Família i Comunitària des del 2013, es va formar a Tarragona. Fa quatre anys, quan va tenir l'oportunitat de tornar a l'Alt Empordà, va poder començar a treballar a Figueres.

Quina és ara mateix la realitat sanitària de l'Àrea Bàsica de Salut de Figueres?

Les últimes setmanes, han aparegut nous brots de Covid a la comunitat, alguns que semblen encadenats i que han fet augmentar el nombre de consultes i testos PCR fets al centre diàriament. Això no vol dir que diagnostiquem molts més casos cada dia. De fet, de cada cent proves, en resulten unes 17 o 18 de positives. Es donen positius, però sembla que no és en exponencial, sinó de forma estable. El més important és que tots els casos que diagnostiquem nosaltres són lleus i evolucionen bé fins a l'alta del procés.

Que se segueixin diagnosticant positius, és alarmant?

Si pensem en tot allò que ha viscut la població els últims mesos, i amb tot el que s'ha viscut en l'àmbit hospitalari, pel que fa a ingressos i a morts, és normal que, si una persona sap que ha donat positiu, ho visqui d'una forma preocupant. Des del primer dia, se sap que el 80-85% d'aquestes infeccions són lleus. Que a una persona li diagnostiquin el virus i es corrobori amb la prova, no ha de ser alarmant, sinó que ha de servir perquè segueixi correctament les mesures bàsiques: l'aïllament, la distància social, la higiene i les mascaretes, i perquè en puguem fer el seguiment. La població ha de saber que tenim els recursos i el coneixement sobre com hem d'actuar en cas de necessitat.

Quantes proves PCR es poden fer un dia a l'ABS?

Actualment, estem en una mitjana de 100-120 diàries.

Quines condicions ha de complir la persona a la qual se li fa la prova?

En protocol inicial, tota persona que tingui simptomatologia s'ha de posar en contacte amb el sistema sanitari per explicar els símptomes que té, ja sigui per la via telefònica o telemàtica, o presencialment. Aquesta darrera via, en fase de pandèmia, l'evitàvem, però des del maig ha anat augmentant. Aleshores, es fa l'exploració i l'orientació diagnòstica. Quan realment es tracta dun cas-sospita, directament se cita a la persona a una hora i se li fa la prova.

Els brots de Covid es produeixen, en la seva majoria, en nuclis familiars i d'amics. Es fan proves a totes les persones de l'entorn del brot?

Abans de l'aplicació del Pla Procicat, perquè ens entenguem abans del 20 de juliol, no es feien PCR de contacte d'una forma sistemàtica. La recomanació al contacte estret, és a dir, a aquell que ha mantingut un contacte amb un altre més de 15 minuts sense mascareta ni distanciament social, era que s'havia d'estar a casa seva 14 dies, en quarantena. Però, des del 20 de juliol, i tenint en compte que la situació a la zona és de brot, se'ns ha indicat que també fem PCR a contactes.

Ja es poden fer visites presencials als Centres d'Atenció Primària?

Als nostres CAP, quan va baixar el brot de la pandèmia, a finals d'abril, vam començar a reestructurar el servei una altra vegada, per poder donar atenció als pacients crònics i a la població que no tenia res a veure amb el tema Covid. Sí que és veritat que el paradigma de l'Atenció Primària havia de canviar gràcies a la crisi, tot i que encara no hem tingut temps d'assimilar-ho. La qüestió és que nosaltres hem anat fent atenció presencial i cribratge de pacients crònics igualment perquè la població ho necessita. L'ideal, i és el que hem d'aconseguir, és que el 40% sigui presencial i la resta sigui atenció telefònica o virtual.


El pacient acostumat a anar a la consulta ho té fàcil per contactar per telèfon o videotrucada?

El que possiblement ens està fallant és que la població no sap com contactar amb nosaltres, en alguns moments. Hi ha part de la població que ho té molt clar i que sap que ho pot fer, com s'ha fet durant la pandèmia, via telemàtica, que sap accedir per internet a La meva salut i sap enviar-nos un correu. Però hi ha una altra part de la població que només usa la via telefònica, i es troba que les línies estan ocupades. Durant la pandèmia, hem començat a treballar amb les videotrucades, però la població moltes vegades té dificultat per tenir accés fàcil a les noves tecnologies. La via de La meva salut (LMS) o econsulta s'ha potenciat durant aquests mesos. Una altra opció és entrar a la pàgina de l'ICS on se sol·licitava la visita per internet, on es pot escriure una sol·licitud i som nosaltres que ens posem en contacte amb l'usuari.

Estan cobertes les necessitats sanitàries de tota la població?

Nosaltres intentem que així sigui, una altra cosa és que tinguem prou mans per fer-ho. La veritat és que la demanda que ens ve i que ens truca, és a dir, tot allò que ens entra ho estem assumint a marxes forçades, però a expenses d'uns professionals que van molt cansats i sobrecarregats. Els professionals han de fer vacances i els que es queden han d'assumir la feina d'aquells que han marxat de vacances, la demanda aguda i la gestió Covid.

Davant la confusió d'algunes persones que no saben què han de fer si es troben malament, què els pot dir?

Si escrius a Google «Visita al metge», et dirigeix al web del Gencat on abans la gent podia demanar cita prèvia. Ara no et dona visita per internet, però et dona l'opció d'enviar un missatge que rep el nostre equip d'Unitat d'Atenció a la Ciutadania. Aquesta via és molt àgil perquè pots escriure el que et passa o necessites i aquest missatge s'envia automàticament a una agenda que gestionen diàriament les administratives. En funció del motiu, es programen a agendes com a telefònica, a infermeria o medicina, i si està indicat com a presencial. Aleshores, és l'Equip d'Atenció Primària qui es posa en contacte amb l'usuari.

Quina creu que és la sensació de la població?

És difícil de saber. Figueres ha mantingut els centres Ernest Lluch, Josep Masdevall i Marca de l'Ham oberts durant la pandèmia, sense deixar l'atenció dels pobles. Després vam reobrir els consultoris dels pobles que ens pertoquen: Riumors, Vila-sacra, Fortià i el Far d'Empordà. Creiem que la població no se sent desatesa, però, segurament, se sent confusa i desorientada perquè no sempre arribem.

Quin consell ens dona davant del moment que estem vivint?

La gent ha d'estar tranquil·la, però ha de ser responsable. Això passarà i a tots els sanitaris ens agradaria que a l'hivern, quan arribi la grip, no només ens en recordem nosaltres.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook