Un equip d'investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) està desenvolupant un esprai bucal antiviral que utilitza unes biomolècules (polisacàrids) per a simular la superfície cel·lular on s'adhereix el virus de la Covid-19

En cas de confirmar que aquestes molècules aconsegueixen aturar eficaçment la infecció, l'esprai podria ser un antiviral aplicable a diversos virus, ja que incideix en el mecanisme que usen molts d'aquests microorganismes per a entrar en les cèl·lules.

Segons els investigadors, si els resultats són reeixits, l'esprai podria desenvolupar-se i començar a utilitzar-se en un temps breu, ja que es tracta de molècules d'origen natural o ja emprades amb finalitats clíniques. El projecte, liderat pels investigadors Julia Revuelta i Alfonso Fernández Mayoralas, de l'Institut de Química Orgànica General (IQOG-CSIC), és finançat pel CSIC a través de la seva Plataforma Salut Global.

"Actualment es creu que la infecció comença en les cavitats boca-faringe, per la qual cosa la formulació d'un esprai sobre la base d'aquestes molècules permetrà crear, després de la seva administració, una barrera en la qual les partícules del virus quedin atrapades perdent així la seva capacitat infectiva. Fins i tot en el cas que la infecció ja hagi començat, el seu ús neutralitzaria les partícules virals provinents de la replicació en cèl·lules infectades en aquesta fase incipient, inhibint la propagació de la infecció cap a la zona pulmonar i disminuint, per consegüent, la gravetat de la infecció", explica Revuelta.

"Igual que altres famílies de virus, el SARS-*CoV-2 utilitza carbohidrats presents en la superfície de les cèl·lules epitelials per a adherir-se i progressar en la infecció. En particular, s'ha proposat que el virus s'adhereix a polisacàrids de la superfície cel·lular de tipus sulfat d'heparano (molècules d'una estructura similar a l'anticoagulant heparina) a través de la proteïna Spike, la glicoproteïna de l'embolcall viral, abans d'unir-se al receptor cel·lular ACE2", detalla Revuelta.

Sobre la base d'aquests coneixements, el grup de Glicoquímica Biològica del IQOG-CSIC liderat per Revuelta i Fernández-Mayoralas desenvolupa el projecte d'esprai antiviral. "L'objectiu és obtenir un esprai basat en polisacàrids que mimetitzin als sulfats d'heparano de la superfície cel·lular. L'estratègia, coneguda com a parany cimbell, consisteix a 'enganyar' al virus perquè s'adhereixi als mimètics de manera que el virus neutralitzat quedi atrapat, frenant el procés d'infecció", detalla la investigadora.

"Si confirmem que aquestes molècules aconsegueixen aturar eficaçment la infecció, podríem aconseguir un antiviral d'ampli espectre, ja que intervé en el mecanisme que utilitzen molts virus per a entrar en les cèl·lules. Per això, els resultats podrien adaptar-se ràpidament a altres virus emergents, aconseguint fins i tot protecció contra futures pandèmies", conclou.