La candidata a vacuna contra la covid-19 que desenvolupen científics russos no han provocat incidents adversos i generen anticossos, segons els resultats preliminars dels assajos clínics, detallats en un estudi difós aquest divendres per la revista mèdica britànica 'The Lancet'.
L'informe surt publicat setmanes després que Rússia anunciés que tenia una vacuna contra la covid-19, denominada Sputnik V, però sense haver aportat detalls de les proves clíniques, alguna cosa que va generar inquietud en el món científic.
L'estudi detalla les primeres troballes llançades per dos assajos clínics en la seva fase primerenca, en els quals han participat 76 persones.
El grup d'experts va trobar que dues formulacions -una congelada i una altra liofilitzada- d'una vacuna que consta de dues parts són "segures", perquè no van identificar reaccions adverses de gravetat en més de 42 dies i van induir respostes d'anticossos en tots els participants en un termini de 21 dies.
Els resultats secundaris dels assajos (no tan rellevants com els primaris) també van portar a pensar, segons això, que les vacunes produeixen així mateix, en un termini de 28 dies, resposta de cèl·lules T, que detecten i mata patògens invasors o cèl·lules infectades.
La formulació congelada està dissenyada per al seu ús a gran escala, mentre que la liofilitzada es desenvolupa tenint al cap aquelles regions de difícil accés, perquè pot emmagatzemar-se a temperatures d'entre 2 i 8 graus centígrads.
L'estudi explica que la vacuna inclou dos vectors d'adenovirus -l'anomenat "tipus 26 d'adenovirus humà recombinant" o rAd26-S i el "tipus 5 d'adenovirus humà recominant o rAd5-S-", modificats per a expressar la "proteïna del pic" SARS-CoV-2, eina clau que el virus utilitza per a envair les cèl·lules humanes.
En les proves, es van afeblir els adenovirus a fi que no es puguin replicar en cèl·lules humanes i no puguin provocar malalties (ja que, en general, causen habitualment el refredat comú).
Aquest tipus de vectors d'adenovirus ja s'han emprat en molts assajos clínics de manera segura, segons l'estudi, que apunta que aquestes vacunes tenen com a objectiu estimular tots dos braços del sistema immune: els anticossos i les reposades de les cèl·lules T, de manera que ataquin el virus quan circuli per l'organisme i també les cèl·lules infectades pel SARS-CoV-2.
L'autor principal, Denis Logunov, del Centre Nacional de Recerca per a Epidemiologia i Microbiologia (Rússia) va comentar que "quan les vacunes d'adenovirus entren en les cèl·lules de les persones, generen el codi genètic de la proteïna spike del SARS-CoV-2", que ocasiona que les cèl·lules produeixin aquesta proteïna.
Això ajuda, segons va dir, a "ensenyar al sistema immunitari a reconèixer i atacar el virus del SARS-CoV-2" encara que "per a formar una resposta immunològica potent contra el virus, és important proporcionar una vacuna de reforç".
En aquest sentit, Logunov va puntualitzar que les vacunes de reforç que usen el mateix vector d'adenovirus "podrien no produir una resposta efectiva, perquè el sistema immunològic podria reconèixer i atacar el vector" i això "impediria que la vacuna entrar en les cèl·lules del cos".
Per això s'han usat dos tipus diferents de vectors d'adenovirus "en un intent per evitar que el sistema immunològic es faci immune al vector".
Els assajos es van dur a terme en dos hospitals russos amb adults d'entre 18 i 60 anys, que es van aïllar tan aviat es van registrar per a participar en les proves clíniques i van romandre en els centres mèdics durant els primers 28 dies.
Entre algunes de les troballes, van veure que totes dues formulacions van resultar segures i es van tolerar bé i entre els esdeveniments adversos més comuns van figurar dolor en el lloc de la injecció (en un 58% de participants), hipertèrmia (en un 50%), mal de cap (un 42%), astènia (un 28%), i dolor muscular i d'articulacions (24%).
Després dels experiments, els científics van considerar que utilitzar diferents adenovirus suposa un plantejament efectiu per a desencadenar una "robusta resposta immunològica" però van alertar que encara és necessari escometre més recerques.
Sobre les "limitacions" de l'estudi, van incloure el curt període de seguiment (42 dies); que es tracti d'una recerca "petita"; que algunes parts de la primera fase dels assajos inclogui només a voluntaris homes i que no hi hagués placebo.
Quant als pròxims passos de la recerca, el professor Alexander Gintsburg, del citat centre, va dir que la fase tres de l'assaig clínic de la vacuna inclourà 40.000 voluntaris de diferents grups d'edat i de risc i es durà a terme amb una constant vigilància.
L'epidemiòleg Naor Bar-Zeev, del Centre internacional d'Accés a Vacunes (els EUA), aliè a la recerca, va alertar, per part seva, que tots els candidats a vacuna han de mostrar "que són segurs i provar una eficàcia clínica duradora (que inclogui a grups de major risc) en assajos grans aleatoris abans que puguin ser utilitzats".
