La perspectiva que atorguen els sis mesos transcorreguts des de l'inici oficial de la pandèmia, declarada com a tal per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) el passat 11 de març, permet calibrar alguns dels vaticinis que es van fer en els seus començaments. Algunes directrius oficials, com la inutilitat de les mascaretes per a la població general, van trigar massa a ser retirades. En altres casos, com el dels aerosols, han estat els successius estudis els que han reorientat els criteris. I algunes opinions, com els que equiparaven la gravetat de la Covid-19 a la d'una grip estacional, fa vergonya recordar-les.
El Periódico, del mateix grup editorial que Diari de Girona, en recull una desena, però podrien ser alguns més. Són els pronòstics i opinions sobre la Covid-19 que han envellit pitjor en aquests sis mesos de pandèmia. En alguns casos hi ha la disculpa del "no es podia saber", en tractar-se d'un nou virus; en altres s'ha trigat massa a rectificar a la vista de l'evidència científica.
1 - "Només és una grip, un refredat o, com a molt, una pneumònia"
Només cal recordar la "gripezinha" de Bolsonaro o el periodista de TVE Lorenzo Milá, que el 25 de febrer, des de Milà, posava a la Covid-19 a l'altura d'una grip comuna. "S'estén més l'alarmisme que les dades", es queixava. La veritat és que també hi havia experts que llavors sostenien alguna cosa similar, com José Antonio López Guerrero, directiu de la Societat Espanyola de Virologia, que el 27 de febrer va signar un article amb l'eloqüent títol de "Covid-19, més que un refredat, menys que una grip". Avui sabem que la Covid-19 és molt més que un refredat, una grip i fins i tot una pneumònia: el virus pot afectar no només al sistema respiratori, també al cervell, el cor, les artèries i altres parts de l'organisme.
2 - "A Espanya hi haurà pocs casos"
"Espanya tindrà, com a molt, algun cas diagnosticat". La frase, pronunciada el 31 de gener, perseguirà sempre a Fernando Simón, que segueix sent la cara visible -i molt somrient- de la comunicació científica de Govern en aquesta crisi. No cal recordar que Espanya lidera la llista de països amb més casos (566.000) a tot Europa, només per darrere de Rússia, i també les morts per milió d'habitants (635) a tot el continent.
3 - "Només afecta ancians"
A mesura que avançava la pandèmia quedava més clar que la malaltia no només afecta majors de 65 anys. El risc de mort augmenta considerablement a partir dels 50 anys, però un estudi realitzat per la ciutat de Nova York al maig assenyalava que s'havien produït gairebé tantes morts entre els pacients entre 45 i 64 anys (22,4%) que entre els 66 i els 74 (24,9%). Fins als 18 anys el percentatge de morts és ínfim (0,06%), i molt petit entre els 18 i els 44 anys (3,9%).
4 - "Les màscares no serveixen per a la població general"
"No cal adoptar mecanismes de protecció innecessaris, com ara les màscares". No és una frase d'un conspiranoic antimascaretes, sinó un tuit oficial del Ministeri de Sanitat emès el 26 de febrer. El ministre Illa demanava llavors "no caure en alarmismes" i desaconsellava "anar amb mascaretes pel carrer". El 10 d'abril el Govern començava a recomanar el seu ús en el transport públic, i el 29 d'abril, Fernando Simón parlava ja de "recomanació forta". Finalment Sanitat va admetre que no es van recomanar abans perquè el personal sanitari no es quedés sense.
5 - "Cal tancar els col·legis"
S'ha passat de tancar totes les aules a obrir-les a gairebé tothom, encara que entre els científics hi ha el consens d'avaluar, abans de res, la incidència de la Covid-19 abans de reobrir l'educació presencial. Segons un estudi de l'Institut de Salut Global de Harvard, només amb una incidència acumulada menor a 14 s'ha de realitzar una obertura lliure. Entre 14 i 140, hauria de ser esglaonada. Entre 141 i 350, només en Primària amb mesures de seguretat. I amb incidència major a 350, col·legis tancats. La incidència acumulada a Galícia és de 53,4, i Madrid té la major: 267,3 (a data 6 de setembre).
6 - "La calor tallarà els contagis"
Cap científic coincidia amb Trump, que va dir que a l'abril el virus desapareixeria "miraculosament", però sí molts experts van pronosticar que els contagis es reduirien de manera dràstica a l'estiu. A la primavera, les morts registrades a Manaus, capital de l'Amazones brasiler, amb altes temperatures i humitat, va fer que molts es gratessin el cap. El que ha passat a Espanya al juliol i agost ha acabat per confirmar que aquest virus, encara que la seva temperatura ideal de transmissió està al voltant de 8 ° C, dista molt de ser estacional.
7 - "No es transmet per aerosols"
Un dels aspectes més polèmics de la pandèmia. Al juliol l'OMS va anunciar que revisaria la importància d'aquest contagi per partícules més petites que 5 micres després que 239 científics s'ho preguessin per carta. El professor Jose Luis Jiménez, de la Universitat de Colorado, i el de Vigo Antonio Figueras, del CSIC, han estat dos dels grans defensors de la gran importància de la transmissió per aerosols. L'últim a adoptar aquesta teoria ha estat Anthony Fauci, el científic de referència de la Casa Blanca per a la Covid-19. La conseqüència és que la ventilació dels espais interiors és fonamental.
8 - "Reinfeccions? Impossible!"
Els casos de reinfeccions són rars, de moment. Un grapat entre 28 milions de casos. Però els científics no descarten en absolut que els anticossos per la SARS-CoV-2 durin uns mesos, com passa amb els quatre coronavirus que produeixen refredats. Per a alguns científics, com l'expert en vacunes gallec Federico Martinón, les reinfeccions són una bona notícia, ja que no estan causant quadres greus. "El subjecte que ha estat prèviament infectat ha tingut una resposta defensiva suficient que quan es torna a trobar amb el virus el gestiona correctament i no té simptomatologia", ha explicat Martinón.
9 - "Àfrica patirà una gran incidència"
Era la por de molts experts al principi de la pandèmia, per la precarietat dels sistemes de salut de el continent africà. De moment -toquem fusta- només Sud-àfrica, amb 15.000 morts en un país de 58 milions d'habitants, té una incidència considerable. Potser hi ha un subregistre de casos, o potser la baixa mitjana d'edat del continent juga a favor seu a l'hora de sortejar la pandèmia.
10 - "Grip més Covid-19, el malson de l'hivern"
Està per veure si es compleix la gran amenaça. De moment, l'escassa incidència de grip en països australs com Austràlia i l'Argentina dóna esperances que les màscares i la distància apaguin també la grip estacional a l'hemisferi nord. Potser, com ha dit el viròleg Raúl Ortiz de Lejarazu, entre virus "no es trepitjaran la mànega". Hi ha altres virus -rhinovirus, parainfluenza, respiratori sincital ... - que podrien saturar els serveis d'atenció primària. Ho sabrem en uns mesos, però les mesures contra la Covid-19 podrien frenar-també.
