Científics nord-americans liderats per Kimberly A. Prather, de l'Institut Scripps de Oceanografia (Estats Units), han reivindicat que «existeix evidència aclaparadora» que la inhalació del virus de la Covid-19 a través de petites gotetes conegudes com a aerosols representen «una important via de transmissió de la malaltia».
En una carta publicada a la revista científica 'Science', els investigadors emeten una opinió que contradiu el director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, que va assegurar dijous passat que «no hi ha evidència científica sòlida» que el coronavirus es transmet en espais tancats normals, més enllà dels entorns on es realitzen procediments mèdics amb aerosols.
«No hi ha evidències sòlides que hi hagi hagut transmissió provada per aerosols en mitjans socials normals, si bé hi ha grups que estan proposant-lo com un mecanisme de transmissió possible», va argumentar Simón en roda de premsa.
En contrast, aquests científics assenyalen que les persones amb Covid-19, molts d'ells sense símptomes, «alliberen milers d'aerosols carregats de virus i moltes menys gotetes en respirar i parlar». «Per tant, és molt més probable que un inhali aerosols que sigui ruixat per una gota i, per tant, l'equilibri de l'atenció ha de canviar-se a la protecció contra la transmissió aèria», insisteixen.
A més de l'exigència de l'ús de mascaretes, el distanciament social i la higiene de mans, insten els polítics que «afegeixin una orientació clara sobre la importància de traslladar les activitats a l'exterior, millorar l'aire interior utilitzant la ventilació i la filtració, i millorar la protecció dels treballadors d'alt risc».
«Existeix una necessitat urgent d'harmonitzar els debats sobre les maneres de transmissió del virus en totes les disciplines a fi de garantir les estratègies de control més eficaces i proporcionar una orientació clara i coherent al públic», remarquen.
Els investigadors aclareixen la terminologia per distingir entre aerosols i gotetes utilitzant un llindar de mida de 100 um, no l'històric 5 um. «Aquesta mida separa més eficaçment el seu comportament aerodinàmic, la capacitat de ser inhalat i l'eficàcia de les intervencions», apunten.
Els virus en gotetes (més grans que 100 um) típicament cauen a terra en segons a 2 m de la font i poden ser ruixats com petites bales de canó sobre les persones pròximes. A causa del seu limitat abast de desplaçament, el distanciament físic redueix l'exposició a aquestes gotetes.
En canvi, els virus en aerosols (menors de 100 um) es poden mantenir suspesos en l'aire durant molts segons o hores, com el fum, i ser inhalats. Estan altament concentrats prop d'una persona infectada, així que poden infectar més fàcilment les persones que són a prop. «Però els aerosols que contenen virus infecciosos també poden viatjar més de 2 m i acumular-se en l'aire interior mal ventilat, el que condueix a esdeveniments de superdifusió», adverteixen.
