¿Aerosols sí o aerosols no? ¿Què tenen a veure aquestes diminutes partícules en suspensió amb l'expansió de la Covid-19? I, sobretot, ¿per què no es parla de cap altra cosa en aquests dies? El debat sobre els aerosols, efectivament, s'ha disparat durant la segona onada de la pandèmia, segons publica avui El Periódico de Catalunya, del mateix grup editorial de Diari de Girona. I no només perquè és un discussió que porta de cap als experts (que també). Sinó per les implicacions que podria tenir per al dia a dia de la nova normalitat. Tot d'una, saber si el virus es queda flotant en l'aire, durant quant temps i amb quina capacitat infecciosa pot condicionar moltes de les mesures que actualment s'apliquen per frenar l'augment dels contagis.
La resposta a totes aquestes qüestions és que, per ara, encara no hi ha conclusions taxatives. Perquè, tot i que aquests mesos hagin semblat una eternitat, el SARS-CoV-2 tan sols es coneix fa un grapat de mesos. No fa gaire es va preguntar als viròlegs espanyols Margarita del Val, Sonia Zúñiga i Pepe Alcamí «quant sabem en el dia d'avui d'aquest virus» i la seva resposta va ser un descoratjador tot i que realista 3 sobre 10. Amb aquesta reflexió en ment, potser s'entén millor perquè fa uns dies Fernando Simón va sortir dient que «no tenim evidència sòlida que hi hagi hagut transmissió provada per aerosols en mitjans socials normals».
I és que, efectivament, fins ara no hi ha estudis concloents sobre aquesta qüestió. Alguns treballs suggereixen que en entorns com els hospitals el virus es manté en l'aire a fins a cinc metres del pacient infectat. Però aquestes conclusions difícilment es poden extrapolar a altres espais tancats, com restaurants, oficines o escoles. Allà encara són molts els dubtes.
La importància de les gotes en suspensió
A la pràctica, les implicacions d'aquest debat són clares. Si es demostra que el virus es pot quedar flotant en l'ambient durant llargs períodes de temps (i que a través d'aquesta dinàmica és capaç de generar noves infeccions), probablement s'hauran de prendre mesures addicionals per a, per exemple, millorar la ventilació dels espais tancats. O fomentar encara més l'ús de mascaretes i distància de seguretat en aquests llocs. O traslladar les activitats a espais exteriors. Si al contrari es desmenteix la implicació dels aerosols com a medi de transmissió del virus, possiblement hi hagi mesures de control que també es reenfoquin.
Una cosa semblant va passar amb l'ús de guants durant els primers mesos de pandèmia; que van passar de ser una cosa obligatòria (quan es creia que una de les principals vies de transmissió era la permanència del virus en superfícies) a opcional (ara que se sap que aquesta no és exactament així). «Tot el procés d'investigació científica ha quedat exposat al debat públic, des de les hipòtesis fins als resultats. Fins ara, el normal era que de la ciència només en transcendissin les certeses. Ara també s'estan exposant els dubtes, les controvèrsies i els errors,» reflexionava fa uns mesos en aquestes mateixes pàgines Gema Revuelta, directora del Centre d'Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), sobre les controvèrsies científiques d'aquests dies.
El debat sobre els aerosols ha tingut, a més, una altra volta de rosca. Perquè al principi de la pandèmia, dins de la incertesa generalitzada sobre el virus, autoritats sanitàries com l'Organització Mundial de la Salut (OMS) es van negar a incloure aquesta possible via de transmissió entre les opcions existents. Al juny, més de 200 experts de tot el món van llançar una crida perquè aquesta opció es contemplés en els debats. I, des d'aleshores, les microgotes en suspensió han tornat a situar-se en el centre de les discussions públiques.
