15 de octubre de 2020
15.10.2020
Diari de Girona

Estudis científics confirmen el paper dels bars en l'expansió del coronavirus

JP Morgan va descobrir que l'augment de pagaments en restaurants precedia en tres setmanes l'aparició de brots

15.10.2020 | 17:03
Estudis científics confirmen el paper dels bars en l'expansió del coronavirus

Un estudi de la Banca JP Morgan que al seu dia va passar desapercebut va comparar la despesa de 30 milions de titulars de targeta de crèdit en restaurants dels Estats Units amb les dades de nous contagis de coronavirus que va recopilar la Universitat Johns Hopkins durant la primera onada de la pandèmia i va arribar a aquesta sorprenent conclusió: el nivell de despesa en restaurants servia per predir els brots de coronavirus que es produirien tres setmanes després, segons publica avui El Periódico de Catalunya, del mateix grup editorial de Diari de Girona.

L'entitat de crèdit va comparar també els paràmetres d'un altre tipus de compres i no va trobar cap altre sector que tingués una correlació tan clara amb l'augment del casos. Al contrari. L'augment de la despesa als supermercats coincidia amb una caiguda del virus les setmanes posteriors. Quan més persones compraven directament els aliments a les botigues en comptes de consumir als restaurants, l'epidèmia retrocedia.

No hi ha gaires més estudis que abordin de manera directa el paper dels bars en la pandèmia, però els escassos que s'han portat a terme apunten en la mateixa direcció: els establiments de restauració són un dels principals factors d'expansió del coronavirus, cosa que donaria plena validesa a la mesura adoptada per Catalunya de tancar-los durant 15 dies.

El doble de visites

Una recerca publicada el passat 11 de setembre pels Centres per al Control i Prevenció de Malalties (CDC) dels EUA analitzava el comportament de 314 persones que havien passat pels serveis d'urgències d'11 centres sanitaris del país amb símptomes de coronavirus. Va resultar que els que havien donat positiu en les proves PCR havien freqüentat el doble de vegades els establiments de restauració en els 14 dies anteriors que els que van donar negatiu.

En la resta d'activitats, els pacients s'havien comportat de manera similar. Havien anat de compres, havien visitat coneguts o familiars al seu domicili, havien acudit al gimnàs, havien celebrat activitats religioses, havien viatjat en transport públic i havien anat a centres de treball en la mateixa mesura. L'única diferència estadísticament rellevant estava en els seus hàbits a l'hora de menjar i beure fora de casa.

Menjar i beure en aquests establiments «poden ser factors de risc importants associats amb la infecció per SARS-CoV-2» ja que són llocs on «l'ús de mascaretes i el distanciament social són difícils de mantenir», concloïen els autors de l'informe.

Sense mascareta a les terrasses

En un treball de camp molt més pròxim geogràficament, el grup de recerca Biocomsc de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), va detectar a Barcelona que a les terrasses dels bars només el 2% dels clients portaven la mascareta posada. «De les 913 persones que hem observat en terrasses, només 17 portaven mascareta. I cinc eren de la mateixa família i estaven assegudes a la mateixa taula», explicava Enric Álvarez, primer autor de l'estudi.

Fins i tot en les reunions familiars a l'aire lliure el percentatge d'ús era més alt (8%) i no diguem ja al carrer (71%) i als supermercats (98%).

Continuar amb la mascareta treta a les terrasses quan s'ha deixat de menjar o beure augmenta el risc de contagi a través de les gotes que expulsem. Tot i que es mantingui la distància de seguretat, algunes poden dipositar-se als aliments que mengem. És pitjor encara fer-ho a l'interior, perquè allà entren en joc els aerosols, les gotes microscòpiques que es poden mantenir en l'aire durant hores si el local no està ventilat.

Estudis dels brots

Joan Ramon Villabí, expresident sortint de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (Sespas), certifica que en els estudis dels contactes dels casos positius s'ha pogut observar la importància dels bars en els brots detectats, tot i que ell incideix especialment en l'interior d'aquests establiments. «Als espais tancats és on hi ha més risc, com van demostrar els informes de l'OMS sobre la Xina», adverteix.

Daniel López Codina, investigador del grup que va analitzar l'ús de les mascaretes a Barcelona, aplaudeix la mesura implantada a Catalunya, amb una única pega. «Potser s'hauria d'haver pres abans», assenyala.

Quan reobrin, adverteix, cal «comunicar amb més eficàcia» les precaucions que han de prendre. Si estàs dues hores en un bar no és el mateix treure't la mascareta només per beure un moment que estar sense tota l'estona. També podrien començar reobrint-se només les terrasses, extremant allà la vigilància.

Codina recorda que a Itàlia la desescalada va ser molt acurada i molt estricta amb els contactes socials i així afronta la tardor en millors condicions. París, amb una incidència que ronda ja la de Madrid, ha tancat els bars i ha declarat el toc de queda nocturn.

Nova York només va deixar obrir les terrasses quan es va desconfinar. Un fil de Twitter de Miguel Hernán, un epidemiòleg espanyol de la Universitat de Harvard, es va fer famós fa unes setmanes a l'atribuir la diferent evolució de la pandèmia a Nova York i Madrid a aquesta mesura, mentre que els bars a Madrid van obrir el 100% des de finals de juny.

Espanya és el país del món amb més bars per càpita del món, com solia recordar abans de la pandèmia el sector de l'hostaleria. ¡Un per cada 175 habitants! També ha sigut dels primers països del món en nombre de contagis i víctimes mortals per habitant que ha deixat la pandèmia. S'intueix que hi pot haver una relació directa entre un pòdium tan positiu i un altre de tan negatiu, però allà no hi ha cap estudi que ho certifiqui. Haurem d'esperar.

Consulta tota la informació relacionada amb el coronavirus

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook