El centre barceloní que subministra més pastilles de preexposició (PrEP) per evitar el VIH a Espanya -atén unes 1.500 persones, ha denunciat que l'accés a aquesta profilaxi que el Govern va aprovar fa un any no està garantit en totes les comunitats autònomes. En el balanç del primer any des de l'aprovació de la pastilla preventiva de VIH, els responsables del centre, que a causa de la pandèmia i a la falta de pressupost té 1.200 sol·licitants de la PrEP en llista d'espera, han indicat que la implementació a Catalunya, on es calcula que hi ha més de 2.100 persones seguint el tractament, «no és l'òptima». Han precisat, però, que sí que és «molt superior» a la de la resta d'Espanya, ja que s'estima que a tot el país només hi ha unes 3.000 persones en els programes de la PrEP.
«En algunes comunitats autònomes encara no s'ha posat en marxa cap tipus de programa», ha lamentat el director del BCN Checkpoint i del BCN PrEP-Point, Ferran Pujol, que ha indicat específicament el cas de les Illes Canàries, «on hi ha una gran comunitat homosexual i no disposen de cap tipus d'accés a la PrEP».
Sense impacte poblacional
Darrere de Catalunya, la Comunitat de Madrid és on més persones han accedit al tractament preventiu, amb uns 500 o 600 usuaris, que només tenen un centre a tot el territori que prescrigui la pastilla.
«Les xifres són les que són, i amb aquest volum la PrEP no tindrà cap tipus d'impacte poblacional, només les persones que la prenen estaran protegides. Això vol dir que no veurem reduir globalment la infecció per VIH», ha denunciat Pujol. Sobre la situació a Catalunya, ha explicat que l'impacte de la pandèmia, que va obligar a tancar el centre durant dos mesos, així com la manca de recursos han impedit donar resposta a la creixent demanda de sol·licitants de la PrEP i ha generat llargues llistes d'espera: «Aquestes persones que no puguin accedir a la PrEP es traduiran en nous casos d'infecció», ha dit el responsable del centre, matisant que no provocarà un increment de contagis però sí un «estancament».
Així mateix, ha denunciat que a Catalunya, on a més de pel seu centre es pot accedir al tractament a través de la unitat d'Infeccions de Transmissió Sexual (ITS) de Drassanes Express, així com de les 19 unitats de VIH-SIDA dels hospitals de la regió, tampoc hi ha una igualtat d'accés territorial i que cal més informació sobre els circuits d'atenció i més recursos econòmics. «Per aconseguir una implementació efectiva, Catalunya hauria de disposar d'un pressupost adequat que no només cobreixi el cost de les pastilles, sinó també tota la despesa assistencial que hi ha darrere», subratlla Pujol, que ha explicat que tenen usuaris que venen de lluny ja que als seus hospitals més propers no han pogut accedir al tractament.
Sense impacte poblacional
El president del Projecte dels NOMS-Hispanosida, Michael Meulbroek, l'entitat que gestiona BCN Checkpoint i BCN PReP-Point, ha advertit que «si Catalunya no pot donar resposta a aquesta elevada demanda de PrEP, desaprofitarà el potencial que té la pastilla preventiva per reduir molt significativament el nombre de noves infeccions de VIH, més de 600 a l'any a Catalunya i unes 3.500 a tot l'Estat». Meulbroek ha posat com a exemple les ciutats de San Francisco (Estats Units) i Londres (Regne Unit) on, gràcies a la PrEP, en els últims anys el nombre de nous casos de VIH s'ha reduït de forma molt important.
