05 de novembre de 2020
05.11.2020
Diari de Girona

Un mecanisme pot augmentar la supervivència de pacients amb càncer de pròstata avançat

Investigadors de l'IDIBELL, l'ICO i l'IGTP observen que la quimioteràpia combinada permet atacar cèl·lules resistents La confirmació final la van obtenir gràcies a la col·laboració amb grups de la resta d'Espanya i dels Estats Units

04.11.2020 | 23:57
Un mecanisme pot augmentar la supervivència de pacients amb càncer de pròstata avançat

Investigadors de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), de l'Institut Català d'Oncologia (ICO) i de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP) han detectat un mecanisme que pot augmentar la supervivència en pacients de càncer de pròstata avançat. Aquest és el càncer més freqüent i la segona causa de mort per càncer entre els homes en els països industrialitzats.

Gairebé tots els pacients que reben quimioteràpia basada en uns compostos denominats texans acaben desenvolupant resistència. La recerca ha identificat un mecanisme cel·lular que es troba atenuat en aquells pacients que han estat tractats amb texans i que suposa una vulnerabilitat que pot ser atacada amb platins.

Actualment existeixen diversos tractaments per al càncer de pròstata i un dels més freqüent és l'hormonal. Molts pacients però deixen de respondre a aquesta teràpia i en aquest moment, el més habitual és administrar-los quimioteràpia basada en uns compostos denominats taxans. En aquesta situació, les opcions terapèutiques són limitades, tot i que s'ha observat que alguns pacients poden respondre a una quimioteràpia basada en l'ús de platins, cisplatí o, més freqüentment, carboplatí.


Mecanisme cel·lular

Es desconeixen els mecanismes cel·lulars que determinen si el tractament amb platins resultarà beneficiós en un pacient o no. Ara, aquesta recerca ha identificat un mecanisme cel·lular que es troba atenuant en els pacients de càncer de pròstata que han estat tractats amb texans i que suposa una vulnerabilitat que pot ser atacada amb platins. Aquesta via es podria utilitzar per identificar aquells pacient als que un tractament amb platins els hi seria beneficiós.

El doctor Vicenç Ruiz de Porras, primer firmant del treball i investigador de l'ICO i l'IGTP, ha explicat que la troballa és molt rellevant perquè «obre una opció terapèutica a pacients amb malaltia molt avançada i pels quals hi ha pocs tractaments disponibles». El doctor Alvaro Aytés, investigador principal, ha afegit que no només es demostra que les combinacions de texans i platins és efectiva i el perquè, sinó que a més aporten in marcador que, «de confirmar-se, servirà per evitar tractaments innecessaris i els seus efectes secundaris».

L'oncòleg de l'ICO Albert Font ha explicat que treballen per poder portar aquests resultats a assaigs clínics amb un nombre prou elevat de pacients «per establir si els nivells d'expressió d'aquests marcadors pot ajudar a seleccionar els pacients que respondran a una teràpia basada en platins».

En aquest treball publicat a la revista European Urology, els investigadors van utilitzar eines computacionals per identificar vies de senyalització cel·lular alterades en pacients tractats amb taxans. Van observar que una de les vies més fortament alterada era la que confereix a la cèl·lula tumoral protecció davant la mort induïda pel tractament o apoptosis. Concretament la proteïna antiapoptòtica BCL-2 i una altra que la regula es trobaven consistentment inhibides en aquest pacients.

En base a això, els investigadors van plantejar la hipòtesi que aquesta inhibició hauria de fer als tumors més vulnerables al tractament amb platins.

Per demostrar-ho van dur a terme experiments en models cel·lulars i amb uns ratolins experimentals que desenvolupen càncer de pròstata. Tant en els models cel·lulars com en els animals, van trobar que en el tractament amb taxans reproduïen allò observat en els pacients i confirmava que tant el tractament combinat o seqüencial de taxans amb platins tenia un potent efecte antitumoral.

La confirmació final la van obtenir gràcies a la col·laboració amb grups de la resta de l'estat i dels Estats Units que disposaven de dades genòmiques de pacients tractats amb aquestes combinacions. En aquestes persones van observar que efectivament, aquells amb baixos nivells d'expressió dels marcadors identificats responien millor als tractaments i presentaven una major supervivència.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit