Gairebé 400 milions de persones al món pateixen diabetis. Segons l'últim informe de l'estudi di@bet.es de CIBERDEM publicat el març del 2020, es posa de manifest que cada any 386.000 adults a Espanya són diagnosticats de diabetis tipus 2. L'estudi revela que els principals factors de risc lligats al desenvolupament d'aquesta patologia són la presència de prediabetis, l'edat, el sexe masculí, l'obesitat, l'increment de pes i la història familiar de diabetis.
Una altra de les conclusions que revela l'informe és que una part important de les persones amb diabetis no estan diagnosticades. A Europa aquesta xifra arriba al 37,9% sent una de les més baixes del món, cosa que es tradueix en 22 milions de persones.
La diabetis és una malaltia en la qual els nivells de glucosa (sucre) de la sang estan per sobre dels valors normals. Però, ¿quina diferència hi ha entre tots dos tipus de diabetis? En la diabetis mellitus tipus 1, el sistema immunitari del pacient produeix una destrucció de les cèl·lules encarregades de produir insulina al pàncrees, cosa que origina una deficiència d'insulina (hormona que ajuda a moure el sucre provinent dels aliments que es troba a la sang cap a altres teixits del cos on s'usa per produir energia). Per la seva part, en la diabetis mellitus tipus 2, les persones poden produir insulina, però no en les quantitats suficients que l'organisme necessita per al seu adequat funcionament.
Diabetis de tipus 2
La diabetis mellitus tipus 2 és una malaltia crònica, deu vegades més freqüent que la del tipus 1. És una afecció greu que es caracteritza per una resistència a la insulina. És a dir, la insulina que produeix el pàncrees no funciona de forma correcta o no se'n produeix la quantitat suficient per permetre que la glucosa passi de la sang a les cèl·lules i es converteixi en energia. Els pacients amb diabetis descomponen els hidrats de carboni dels aliments i begudes que ingereixen i els converteixen en sucre, però com que la insulina no funciona com ho hauria de fer, pot provocar que hi hagi nivells alts de sucre en sang. L'acumulació de sucre a la sang té efectes adversos per a la salut que poden derivar en complicacions a llarg termini en ulls, ronyons, nervis o cor.
Aquesta malaltia és més comuna en adults a partir dels 45 anys. Hi ha una sèrie de factors no modificables per desenvolupar la malaltia, com l'edat, els antecedents familiars o el sexe, que presenten més risc, però altres factors estan relacionats directament amb el nostre estil de vida.
Factors de risc modificables
El principal factor de risc és l'obesitat. Més del 80% dels casos de diabetis tipus 2 són conseqüència de l'obesitat, però si es reverteix la situació s'ha comprovat que millora el control del sucre en els pacients. Quan una persona té sobrepès o obesitat el seu cos necessita produir més insulina per portar la glucosa a les cèl·lules que formen el seu teixit greixós i el pàncrees ha de fer un sobreesforç que li provoca fatiga per mantenir controlats els nivells de sucre en sang; a més, l'excés de pes també pot desenvolupar resistència a la insulina, especialment si l'augment de greix es produeix a l'abdomen. És per això que controlar el pes i reduir el greix abdominal és fonamental per tenir menys probabilitats de desenvolupar diabetis tipus 2.
Un estil de vida sedentari provoca que es gasti menys energia i que augmenti el pes. La falta d'activitat física, encara sense augment de pes, sembla estar directament relacionada amb la diabetis de tipus 2. Per un altre costat, el consum de tabac també afecta directament aquesta patologia. Així mateix, una mala alimentació també influeix negativament en el pes corporal i, per tant, augmenta el risc. Una alimentació amb un consum alt de carns vermelles o precuinades, productes lactis alts en greix, refrescos ensucrats, dolços i postres s'associa a un risc més elevat de diabetis de tipus 2.
Les persones diagnosticades amb prediabetis, és a dir, amb nivells de sucre en sang més alts del normal però no tan alts per tenir diabetis, tenen més possibilitats de desenvolupar-la.
Com es pot detectar la Diabetis tipus 2?
El metge mitjançant diferents proves podrà diagnosticar la malaltia. El diagnòstic clínic es basa en l'elevació anormal de la glucosa en sang.
La dieta és un punt clau a l'hora de tractar o prevenir la diabetis de tipus 2. No es tracta de fer dietes que facin desaparèixer els greixos o els carbohidrats. Hem de seguir una alimentació completa que aporti tots els nutrients que el nostre organisme necessita: hidrats de carboni, greixos, proteïnes, vitamines, minerals i aigua. Això sí, de qualitat. És a dir, hem d'evitar tots els aliments amb sucres afegits, precuinats, brioixeria, sucs i refrescos. I donar més importància al consum de cereals integrals, llegums, vegetals i fruites.
A més, la ingesta de greixos de qualitat, és a dir, monoinsaturats com l'alvocat, l'oli d'oliva o la fruita seca, millora el control de la glucèmia i els esdeveniments cardiovasculars en comparació amb una dieta baixa en greixos. És recomanable consumir àcids grassos omega 3 provinents del peix, fruita seca o llavors.
Una bona alimentació amb la pràctica regular d'exercici físic pot ajudar-nos a canviar el nostre estil de vida per un de més saludable. Cada pacient ha d'adaptar-lo a les seves condicions personals, però es recomana 150 minuts setmanals en sessions de 3 a 5 vegades amb una activitat aeròbica com córrer, passejar a pas lleuger, muntar en bicicleta o ballar.
L'exercici físic ajuda els pacients amb diabetis tipus 2 a controlar el nivell de sucre en sang. A més, l'esport ajuda a prevenir aquesta patologia en persones amb factor de risc per desenvolupar-la.
Complicacions a llarg termini
Patir diabetis pot tenir conseqüències per a la nostra salut, i ens l'hem de prendre molt seriosament, ja que al desenvolupar aquesta malaltia el sucre en sang està en nivells més alts del normal i amb el temps pot danyar altres òrgans com ulls, ronyons, pell i cor.
Consulteu amb el metge qualsevol dubte o pregunta sobre aquesta patologia.
