Un estudi del projecte FACEHBI (Fundació ACE Healthy Brain Initiative) ha trobat una relació entre les queixes subjectives de memòria en persones sanes i un menor rendiment en una de les proves de l'estudi que avaluen les funcions executives. Els resultats poden contribuir a detectar precoçment l'Alzheimer en persones amb deteriorament cognitiu subjectiu. En concret, s'ha demostrat que els participants a l'estudi amb pitjor rendiment en la prova d'inhibició de respostes automàtiques presenten una major acumulació de proteïna beta amiloide, la principal causant de la malaltia, i un menor volum cerebral en l'hipocamp i en regions frontals.

La primera autora de l'article i neuropsicòloga d'ACE, Alba Pérez, va afirmar ahir que els resultats obtinguts són «un petit pas» en el coneixement sobre les queixes subjectives de memòria. «Aprofundir en el coneixement d'aquesta fase és crucial per apropar-nos a un diagnòstic cada vegada més precoç de la malaltia», va afegir. Actuar en aquestes fases inicials, abans de diagnosticar la demència, pot ser clau per desenvolupar fàrmacs que permetin actuar posteriorment. La cap de Neuropsicologia de la Unitat de Diagnòstic d'ACE, la doctora Montse Alegret, va afirmar que un altre aspecte rellevant és formar els futurs professionals en la detecció precoç de l'Alzheimer.

El projecte és un estudi sobre la detecció precoç de la malaltia que la fundació va impulsar el 2014. Inclou el seguiment mèdic exhaustiu de 200 persones sanes cognitivament que perceben pèrdues de memòria. L'estudi ha estat publicat a la revista Scientific Reports.

El bilingüisme, positiu

Parlar dues o més llengües seria un probable factor de protecció davant la malaltia d'Alzheimer, ja que permetria prevenir o alentir la seva aparició, segons una revisió d'estudis feta per un investigador de l'Hospital del Mar. El treball ha estat liderat pel doctor Josep Deví, de l'EAIA de Trastorns Cognitius i del CAS de Santa Coloma Gramenet de l'Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions (INAD) de l'Hospital del Mar. Aquest ha consistit en una revisió sistemàtica dels estudis metodològicament més rigorosos publicats a escala internacional. Dels deu seleccionats, set destacaven una relació directa entre el bilingüisme o el multilingüisme i el retard en l'aparició dels símptomes cínics de l'Alzheimer o l'alentiment de la progressió.

Dos estudis més trobaven una relació parcial, només en casos amb nivells baixos d'educació o quan es parlaven més de dues llengües. Només en un estudi no es mostrava cap relació significativa entre parlar diversos idiomes i el retard en l'aparició de la malaltia. Deví va indicar que es va trobar un retard en el diagnòstic o en l'aparició de la simptomatologia de la malaltia «d'entre 4,5 i set anys». Això és causat perquè el fet de parlar dues o més llengües incrementa la reserva cognitiva de l'individu, és a dir, la seva capacitat de resistir el deteriorament cerebral sense presentar símptomes o presentant-ne menys dels que serien esperables en funció de la neuropatologia present en aquell moment. El principal investigador de l'estudi va indicar que hi ha també determinades estructures cerebrals que quan es veuen afectades per la malaltia «les seves funcions són assumides per altres àrees del cervell, encara que aquesta no sigui la seva funció principal».

Deví va explicar que el llenguatge s'ubica a l'hemisferi esquerre però el fet d'utilitzar dues llengües de forma quotidiana implica una reorganització de l'estructura i de la funcionalitat cerebral. Altres estudis recents han demostrat que les persones categoritzades com a bilingües obtenen millors resultats en tasques que mesuren les funcions executives, «resultats que es poden deure al fet que la utilització constant dels dos idiomes millora aspectes d'atenció i de control cognitiu». Això permet a una persona que parla dues o més llengües incrementar la seva reserva cognitiva i la seva capacitat de resiliència i d'adaptació davant les manifestacions de l'Alzheimer. «Parlar més d'una llengua és, amb molta probabilitat, un factor de protecció, com ho és mantenir uns bons hàbits de vida saludables», va concloure.