"Això no s'acaba. Portem gairebé un any i no veiem el final". Conchi Tarancón reflexiona en veu alta mentre travessa les portes de la Unitat de Vigilància intensiva (UCI) de l'Hospital Virgen de la Concha, on treballa com a cap de servei. Des de març de l'any passat, la pandèmia no li dona treva; ni a ella, ni a la resta de l'equip. "Vas sortint d'una onada i et fiques en una altra", explica resignada davant la presència de La Opinion-El Correo de Zamora, del mateix grup editorial de Diari de Girona, que ofereix avui el primer de tres lliuraments sobre el que està passant dins de la zona de crítics. Mentrestant, a la dreta de la responsable de l'àrea, quatre sanitàries atenen un pacient que amb prou feines es pot moure. La imatge impressiona i es repeteix a la resta de boxs. Gairebé tots estan ocupats per malalts de COVID.
L'UCI ordinària on es troba Conchi Tarancón se situa a la quarta planta del Virgen de la Concha, però els responsables de l'hospital ja han hagut d'habilitar una altra unitat estesa en la zona baixa. Així, els dotze pacients que actualment requereixen vigilància intensiva estan repartits entre tots dos espais, que sumen una capacitat per a 19 malalts. La por latent és que l'increment dels contagis desbordi aquest aforament i forci mesures dràstiques, com duplicar els llits als boxs. "Tot pot passar".
Mentrestant, el minut a minut de l'UCI impedeix que l'equip de vigilància intensiva pensi massa en el futur. En aquesta sala en forma de "O", les atencions se succeeixen, l'enrenou és la norma i el monitoratge del pacient resulta constant. Res queda a l'atzar: "En un matí normal sol haver-hi cinc infermeres, tres auxiliars i cinc metges, tots intensivistes", explica Tarancón, que reconeix "l'esgotament", malgrat l'actitud positiva que es percep en l'ambient, i que deixa veure una realitat que es percep sense dificultats a simple vista: "Sí, gairebé totes som dones".
Aquesta circumstància contrasta amb el perfil dels ingressats en l'UCI de Zamora. Des de l'inici de la pandèmia, aquesta unitat ha acollit a 120 pacients; el 80%, homes. Pràcticament tots els que ocupen ara els boxs es van contagiar en "reunions familiars" durant el Nadal, el focus per antonomàsia d'una tercera onada que encara no ha aconseguit el seu pic més alt a la vigilància intensiva: "Ara es veuen ingressos en urgències, i en deu o dotze dies tindrem això de gom a gom", assegura la cap de servei, que té pocs dubtes sobre el que s'aveïna.
De moment, l'UCI de Zamora ha atès a uns 120 pacients des que va començar la pandèmia. En la primera onada, un de cada dues moria; després de la segona, el treball i l'experiència amb el virus dels sanitaris ha aconseguit reduir aquesta xifra a la meitat i tres de cada quatre pacients tiren endavant. Així i tot, el percentatge de defuncions continua sent alt, i als professionals els resulta difícil deixar al marge la implicació personal. "Veus gent amb 50 anys que se n'anirà i no pots fer res. És molt dur", diu una infermera.
Tarancón matisa que el gruix de la mortalitat es registra en planta, on s'ingressa a la gent "de més edat i amb patologies prèvies". A l'UCI accedeixen persones que necessitaran un respirador i que no han millorat després del tractament previ. La mitjana d'edat de malalts de coronavirus en vigilància intensiva ronda els 64 anys, encara que el més jove a passar per allà tenia 35 i el més gran arribava als 81. A més, l'estada mitjana se situa entorn de les dues setmanes, però alguns pacients fa més de 70 dies que es troben batallant per la seva vida a la sala en forma de "O" que molts ni tan sols recordaran. Les sanitàries aclareixen que el desconcert regna entre els pacients que desperten; a molts "els costa tornar a funcionar".
Els afortunats que tirin endavant tindran problemes per a retenir algun detall d'unes setmanes en les quals la seva vida va penjar del fil que subjecta l'equip de sanitàries del Virgen de la Concha. Aquest dimarts en concret, cap dels malalts COVID de l'UCI situada en la quarta planta estava despert. Situats en boxs individuals en els laterals de l'estada, els pacients es valen del respirador o de les traqueotomies practicades pels professionals per a seguir. Tots ells, envoltats de cables i controlats al segon.
L'eina per a aquesta vigilància són uns monitors que es troben sobre una taula allargada, situada estratègicament al mig de l'estança. Allà es col·loquen les infermeres i les auxiliars, components d'una plantilla que "està fent moltes hores més" de les que haurien: "Ha de ser així si volem que això tiri endavant", subratlla Tarancón, que gira la vista ràpidament cap als pacients, la prioritat més enllà de les circumstàncies laborals: "L'edat és molt important per a saber com evolucionaran els malalts. També si hi ha alguna patologia respiratòria", analitza la cap de servei, que acumula 25 anys a l'especialitat i 6 com a responsable de l'UCI a Zamora.
De fons, crida l'atenció l'activitat que es percep en les diferents zones de l'UCI. Les treballadores entren i surten dels boxs gairebé de manera constant, i a l'interior d'aquests petits habitacles, gairebé tots amb un tancament que els aïlla de la sala principal, les sanitàries treballen completament protegides amb el mono, la pantalla i la resta de les peces pertinents. Només uns minuts amb aquesta pinta, en un espai on la temperatura ja és elevada per si mateix, valen per a avorrir el vestit; els professionals breguen amb això i amb la pressió des del mes de març.
Quant a l'organització, el pla traçat en el Virgen de la Concha busca concentrar l'activitat ordinària de l'UCI pel dia perquè la nit sigui un temps reservat per a les urgències. Amb aquesta ocupació, sempre n'hi ha: "Descansem molt poc i, al març, això es reduïa a res", revela Conchi Tarancón, que sosté que l'equip ha anat adaptant-se a les circumstàncies per a poder conviure amb una pandèmia que ha duplicat i triplicat el nombre habitual de pacients en la seva àrea.
Al que és més difícil acostumar-se és a "veure gent coneguda", persones que, en la seva majoria, tenen 50, 60 o 65 anys i que entren a l'UCI per lluitar per la seva vida a penes unes setmanes després d'haver gaudit d'una reunió familiar o d'un sopar, sense sospitar que podien convertir-se en els següents a ser intubats. "No entens com la gent ha fet una vida normal per Nadal. Es veia venir", lamenta Tarancón.
Més enllà de l'UCI, la gerent del Complex Assistencial, Montserrat Chimeno, alerta sobre l'augment de l'ocupació hospitalària, i assumeix que "s'haurà de suspendre activitat programada". "Arrosseguem molts mesos d'assistència total i lliurada a aquesta patologia, i hi ha un desgast físic, però sobretot psicològic", reconeix la responsable.
Ja a la sortida de l'UCI, Conchi Tarancón assenyala uns llits apartats en una sala contigua. Allà esperen el previsible increment dels ingressos a l'UCI quan la tercera onada es faci forta a aquesta planta. De nou, el col·lectiu sanitari haurà de servir d'escut.
· Consulta tota la informació relacionada amb el coronavirus
