La introducció de canvis a l'entorn, fent-lo més comprensiu, previsible i estructurat, redueix un 97% els trastorns de conducta en els usuaris amb discapacitat intel·lectual de major complexitat del Centre Psicopedagògic Mare de Déu de Montserrat de Germanes Hospitalàries de Caldes de Malavella. Es tracta de persones molt joves (20 anys de mitjana) que també presenten autisme i que manifesten, de manera habitual, conductes desafiants, fet pel qual són les que requereixen un major suport a l'àmbit residencial.

La disminució dels trastorns de conducta en aquest col·lectiu està relacionada amb una reducció de contencions mecàniques i tractaments farmacològics. Aquesta dada es desprèn d'un estudi realitzat a un grup d'usuaris del Centre Psicopedagògic Mare de Déu de Montserrat de Germanes Hospitalàries amb discapacitat intel·lectual i autisme als quals, el 2016, se'ls havia hagut d'aplicar, de mitjana anual per resident, 45 contencions i 5 fàrmacs de rescat, que són aquells que cal administrar quan la conducta de l'usuari posa en risc la seva seguretat o la dels altres. El 2019, després d'introduir de manera intensa modificacions en l'entorn, les contencions havien disminuït a 1,33 (usuari/any) i els fàrmacs rescat, a 0,13 (usuari/any).

Així mateix, segons Isaac Riera, psicòleg de la Unitat Residencial per a persones amb discapacitat intel·lectual i trastorns de conducta del centre, durant la pandèmia de covid-19 no s'han pogut realitzar moltes de les activitats que es duien a terme a l'exterior i de participació en la comunitat. «Gràcies a les modificacions introduïdes a l'entorn residencial s'han pogut gestionar de manera exitosa aquests casos complexos pel que fa a conducta, també durant una situació tan estressant com és el confinament», assenyala.

La metodologia que ha permès obtenir aquests resultats tan positius ha estat l'anomenat mètode Teacch, que fa molts anys que s'empra en l'àmbit de l'ensenyament. De fet, el Centre Psicopedagògic Mare de Déu de Montserrat és pioner en l'aplicació d'aquest conjunt d'accions adreçades a modificar l'entorn per ajudar l'usuari a relacionar-s'hi de manera més eficient. Així, l'entitat ha dut a terme formació en el mètode Teacch a gairebé la totalitat dels seus professionals i ha realitzat sessions formatives a centres de discapacitat intel·lectual d'arreu de l'Estat. Gràcies a la gestió exitosa d'aquesta tipologia de residents, el Centre Psicopedagògic Mare de Déu de Montserrat s'ha convertit en un centre de referència en l'atenció de casos complexes.

Sales adaptades

La transformació de l'espai residencial al voltant dels principis de la metodologia Teacch permet crear un entorn generador d'oportunitats sensorials i modulador de la conducta. «Aquests canvis ofereixen opcions d'aprenentatge basades en les habilitats de cada usuari, millorant la seva participació, autonomia i qualitat de vida», indica Riera.

La idea que regeix aquest mètode és convertir l'entorn en un espai el més informador possible. Per aquest motiu, el Centre Psicopedagògic Mare de Déu de Montserrat compta amb diferents sales on el color és indicatiu de la tasca o dinàmica que s'hi realitzarà, col·locant diversos elements que ho reforcin. Per exemple, segons explica el psicòleg, la sala verda compta amb una franja d'aquest color a mitja altura, un pictograma verd a la porta, alguns objectes importants per a l'activitat també de color verd, panells informatius verds... En aquest espai es fomenta un entorn de treball independent, és a dir, es promou que la persona executi les tasques de manera autònoma.

Una altra sala és la vermella, en la qual hi ha una franja vermella a mitja altura, un panell d'aquest color per fer la programació, una taula vermella, materials col·locats en tapers vermells, etc. Aquí es promou un entorn de treball de grup. «Aquesta tipologia d'usuari té moltes dificultats per treballar de manera conjunta; per això, aquest espai els proporciona elements que faciliten aquesta funció», assenyala Riera.

Els residents poden fer activitats similars a ambdues sales, i allò que les diferencia és l'organització de l'entorn al voltant de la tasca. Per exemple, una activitat de classificació, com posar pinces o gomes a un cartró o rotlle del mateix color, es pot fer de manera individual o grupal. «Amb aquesta ajuda en l'àmbit d'estructura física i de programació s'eviten trastorns de conducta com agitació o ansietat», afirma el psicòleg del centre. Així mateix, l'entitat disposa de sales de relaxació que compten amb pocs elements, llum de baixa intensitat, música relaxant, pufs o matalassos per poder asseure's a terra i estirar-se€

Juntament amb el mètode Teacch, a aquells usuaris amb més dificultats de comunicació se'ls aplica l'estimulació sensorial durant 24 hores per ajudar-los, encara més, a entendre millor el que succeeix al seu voltant.