Actualment hi ha tres vacunes contra la covid-19 autoritzades a Europa i que, per tant, es poden administrar a Espanya: les de Pfizer, Moderna i Oxford-AstraZeneca. Ben aviat està previst que hi hagi altres vacunes disponibles, com la de Janssen-Johnson & Johnson, CureVac o Novavax, i, a escala mundial, es treballa a marxes forçades perquè altres 150 candidates superin la verificació per a convertir-se en model contra la pandèmia. De fet, una de cada tres d'aquestes 150 candidates ja es troben en la fase d'assaig clínic. Davant aquest al·luvió de propostes, hi ha una pregunta que ronda a la ciutadania: Puc triar lliurement la dosi que vull rebre?

La resposta és un rotund no, almenys si s'atén les recomanacions de la catedràtica de Salut Pública Blanca Lumbreras Lacarra i la doctora en Farmàcia Elsa López-Pintor, totes dues de la Universitat Miguel Hernández (UMH) d'Elx. La seva resposta està raonada en un extens article acadèmic i científic que han publicat en el portal de divulgació Sapiens de la UMH i l'agència The Conversation. Les principals conclusions sobre la negativa es troben en els problemes de logística en la conservació i distribució de la vacuna, que s'estan veient des de l'inici de la campanya, a finals de desembre passat, i en què els tres models actuals, els de Pfizer, Moderna i AstraZeneca, han superat tots els protocols de verificació i seguretat que estableix l'Agència Europea del Medicament.

Assajos clínics

Al mateix temps que s'han desenvolupat els assajos clínics s'ha avançat en la fabricació de la vacuna, donada la necessitat mundial de dosi. El proveïment està sent complex i el desenvolupament de la campanya de vacunació presenta importants problemes logístics relacionats amb factors com el subministrament de les companyies farmacèutiques, l'emmagatzematge, el transport o la capacitat del personal sanitari, molt minvat pel desgast dels mesos que s'arrosseguen de lluita contra el virus. Tots aquests factors componen un dels grans arguments que empren les catedràtiques Lumbreras Lacarra i López-Pintor per a oposar-se a la lliure elecció ciutadana.

Amb data del passat 1 de febrer, a Espanya s'havien administrat 3,44 dosis de la vacuna per cada centenar de persones, xifres molt similars a les que presentaven la resta de països de la Unió Europea, però clarament inferiors a les de Regne Unit, els Estats Units o Israel, en els quals es fregaven els seixanta vacunats per cada centenar d'habitants. «Considerant la complexitat del procés, no té sentit que cada persona triï quina vacuna posar-se. A més, es desconeix la disponibilitat potencial que tindrà cada model en les fases de població que s'aniran establint. Tampoc sabem quines vacunes estaran autoritzades per la UE, per la qual cosa s'ha de vacunar a la població amb les quals estiguin disponibles a cada moment», exposen totes dues catedràtiques de la UMH en el seu article.

«L'Agència del Medicament ha confirmat l'eficàcia i seguretat de tots els models. Les de Pfizer i Moderna són molt similars, estan basades en l'ARN missatger, i per això presenten tants problemes de logística, en haver-se d'emmagatzemar a temperatures molt baixes. La que està en fase 3 de Johnson & Johnson és més similar a la d'AstraZeneca. Les característiques de totes elles es poden conèixer a través de la web de l'Agència del Medicament, està sent un procés molt transparent», àmplia Lumbreras Lacarra en declaracions a aquest diari.

Factors que influeixen

Valorant les diferències existents entre totes les vacunes, les expertes de la UMH recomanen a les autoritats que tinguin en compte com a principals factors per a la decisió de quin medicament subministrar a la població la conservació i les dosis disponibles a cada moment. «En les zones rurals, per exemple, es pot donar prioritat a les vacunes que tenen un manteniment més senzill», apunta l'article acadèmic. Sobre la base d'això es pot assegurar que les catedràtiques recomanen per a l'àmbit rural el model de AstraZeneca, que es manté estable entre 2 i 8 graus.

En segon lloc, les professionals de la UMH recalquen la importància que es tingui en compte el número de dosi de cada vacuna. Les d'una sola dosi, com la de Johnson & Johnson, són idònies per a la població amb dificultats d'accés al sistema sanitari o per als països que es troben en vies de desenvolupament. Les catedràtiques també reclamen que les farmacèutiques realitzin seguiments continus de l'efectivitat i seguretat de les vacunes i aportin dades dels assajos clínics en marxa.

«No té cap sentit que triem la vacuna. Estem en un moment complex i hi ha moltes variables en joc, com el nostre grup d'edat o les característiques individuals», finalitza Lumbreras Lacarra com a conclusió final de l'estudi publicat.

· Consulta tota la informació relacionada amb el coronavirus