Són les 10 de la nit i els carrers se silencien, no hi ha riures, tampoc rebomboris festius. I arriba l'hora d'enfrontar-se al matalàs. Les llums s'apaguen i el somni es difumina com el fum. La crisi sanitària pel coronavirus, així com les restriccions de mobilitat i tocs de queda, estan canviant els hàbits del somni i cada vegada són més els que pateixen insomni i malsons en les quals s'arriben a barrejar vacunes amb màscares i morts.

La Societat Espanyola de Neurologia estima que més de 4 milions de persones al país sofrien algun trastorn de somni crònic i greu abans de la pandèmia. És l'últim estudi que ha transcendit encara que els psicòlegs estimen que les consultes han arribat a incrementar-se un 30% aquest últim any perquè els pacients necessiten tècniques on refugiar-se davant el silenci nocturn i les preocupacions que han augmentat amb la crisi sanitària.

Entre elles no saber si demà tindran feina, els ERTO o tenir familiars malalts sense poder fer res perquè estiguin bé.

V.M és una jove il·licitana de 28 anys que prefereix ocultar la seva identitat per a evitar que l'entorn que desconeixia el seu problema es preocupi. Revela a INFORMACIÓN del mateix grup editorial de Diari de Girona, que ja sofria insomni, però només en èpoques d'estrès com les d'exàmens. Fa dos mesos es va aguditzar el seu conflicte per a dormir placidament, coincidint les dates amb l'augment de restriccions a la província.

«No sols tinc nits en les quals no puc dormir, sinó també amb somnis esvalotats: familiars malalts, vacunació... És una miqueta estrany», narra. Atribueix que l'origen d'aquests capítols pot ser la sobrecàrrega informativa que hi ha sobre la pandèmia i les seves conseqüències, per la qual cosa el seu terapeuta li ha recomanat evitar certs estímuls negatius. Per a minimitzar els efectes de l'insomni s'ha refugiat en la lectura perquè ha provat també amb l'esport i no li ha funcionat.

Fa exercicis de respiració per a calmar-se «i, en casos extrems de molt d'aclaparament i, fins i tot, ansietat, em van receptar un ansiolític. Ho vaig provar i és molt fort, per la qual cosa vaig buscar alguna alternativa més natural i vaig trobar la melatonina, però sempre consultant a professionals, i això m'ajuda més, no em deixa atordida l'endemà» com li ocorre amb l'altre medicament.

Segons Virginia Avilés, psicòloga, estan sorgint moltes noves pors al virus, de sortir al carrer, i és el repunt «davant el desconegut». L'especialista explica que l'insomni pot anar lligat a quadres d'ansietat i depressió «perquè no hi ha vàlvula de fuita». A això se suma que el covid-19 ha portat desconfiança a les relacions socials, en el contacte físic i un tancament a casa, a més de la incertesa laboral.

Avilés estima que ha pogut atendre un 30% més de pacients amb aquests problemes i canvis en el patró de la qualitat del somni «que no són reparadors, si no que empitjoren perquè la ment segueix amb el canvi de manera de vida».

La professional recalca que el perfil predominant que registra és de dones, entre 30 i 45 anys que solen ser «mestresses de casa, que es dedicaven a la família i la vàlvula de fuita era sortir al supermercat, anar a la cafeteria o a caminar... perquè la persona que treballa almenys surt, es relaciona amb una altra gent i no està en el mateix àmbit».

Encara i així, segons exposa la psicòloga i coordinadora de GIPEC-Alacant, Teresa Marín, la prevalença és major en dones però a causa de la crisi sanitària detecta que molts homes estan desencadenant problemes de somni. «El cansament físic ajuda a dormir, però com no hi ha pautes ni rutines... i després els que estan en ERTO, els que dobleguen en el treball tenen quadres del trastorn del somni i s'ha empitjorat la situació del qual no suporta la càrrega per a arribar a final de mes».

Crisis infantils

Al fil, Avilés calcula que en la seva consulta han pogut augmentar fins a un 40% els episodis de terrors nocturns en nens. Relata que hi ha menors amb malsons de matinada «perquè creuen que es poden morir, i tenen comportaments més agressius». Recomana en aquests casos desconnectar i filtrar però «encara que en la teva família deixis de parlar de covid, el nen sent mort, defunció, hospitalitzacions i no el té per una cosa positiva».

Marín afegeix sobre aquest tema que «l'anar al parc era una forma que els nens es desfoguessin, generessin felicitat, serotonina. Ara veuen mal humor i melancolia». Estímuls que no ajuden.

D'altra banda, aquesta especialista relata que els adults «en anar-se a dormir abans estan apareixent molts casos d'insomni vespertí». Exposa que per a treballar amb el pacient han de marcar-se rutines per a tractar de llevar ansietat amb pautes d'higiene del somni personalitzades, «però és complicat perquè no hi ha data de finalització» de la pandèmia.

És el que li ocorre a Lucia Soria, resident a Elda. Va començar a patir insomni després de decretar-se el primer estat d'alarma, al març de 2020, i segueix amb trastorns de somni. Ho atribueix al fet que no li veu la fi a la crisi sanitària «i no sé la solució perquè cada dia hi ha nous casos. Veig que no és a la meva mà parar-ho i em venen els problemes de somni», assevera.

J.M Durá postil·la que sempre li ha costat molt dormir però amb la crisi sanitària va entrar en espiral. Ara teletrabaja i «treballava malament perquè estic cansat». El fet que més li ha agreujat l'insomni és la sensació de sentir-se tancat i «no per l'horari si no per la situació que hi ha, que no pots fer gens de vida, no pots sortir amb amics...».

Reconeix que no ha recorregut a ajuda de professionals però està provant remeis naturals per a afavorir el somni, així com fer rutines i obligar-se a complir-les.