La fibromiàlgia és un misteri. No es pot detectar amb escàners o anàlisis de sang, però causa dolor de per vida a milions de persones.

La malaltia afecta principalment a les dones (al voltant d'un 75-90% dels casos), causant dolor en tot el cos.

Pel fet que no tots els professionals de la salut poden identificar i diagnosticar la fibromiàlgia, les taxes de la malaltia varien molt d'un país a un altre.

A la Xina afecta només al 0,8% de les persones; a França al voltant de l'1,5%; al Canadà al 3,3% i a Turquia al 8,8%. Les estimacions als Estats Units oscil·len entre el 2,2% i el 6,4%; i a Rússia, aproximadament, el 2% de la població es veu afectada. A Espanya, el percentatge és del 2,4%.

A les persones amb aquest trastorn sovint se'ls diagnostica si tenen dolor muscular prolongat, dolor en els ossos o articulacions i fatiga. La fibromiàlgia també pot causar insomni, llacunes mentals, alguns símptomes de depressió o ansietat, així com altres afeccions, com la síndrome del còlon irritable i mal de cap. Molts pacients també tenen articulacions més flexibles del normal, i existeix una certa coincidència amb la síndrome de fatiga crònica (també coneguda com a EM).

Les directrius del Col·legi Estatunidenc de Reumatologia aclareixen que el diagnòstic ha de fer-se usant criteris basats en l'"índex de dolor generalitzat" (que puntua el nombre de regions doloroses de l'1 al 19) juntament amb una escala de gravetat dels símptomes. El diagnòstic també té en compte la fatiga, el dolor generalitzat, el somni no reparador i símptomes cognitius. No importa que el pacient tingui una altra malaltia reumàtica. També se li pot diagnosticar fibromiàlgia.

El sistema de puntuació, recomanat pel Col·legi Estatunidenc de Reumatologia, s'usa sovint en assajos clínics. Però en la clínica la majoria dels metges confia a detectar punts sensibles en llocs específics i a excloure altres afeccions mèdiques, incloses les afeccions reumàtiques. A diferència de, per exemple, l'artritis reumatoide o el lupus, les proves no mostren evidències clares d'inflamació o autoimmunitat (quan el sistema immunològic del cos s'ataca a si mateix) i les exploracions són normals.

La falta d'inflamació i d'anormalitat estructural en els músculs o les articulacions, a més de dificultar el diagnòstic, és la principal raó per la qual no existeixen tractaments àmpliament acceptats o efectius.

En les malalties reumàtiques, on comprenem els mecanismes que subjauen a la malaltia, tenim els tractaments més efectius. En l'artritis reumatoide, per exemple, sabem que gran part de la inflamació és causada per una proteïna de comunicació intercel·lular (citocina) anomenada factor de necrosi tumoral. En bloquejar l'activitat d'aquesta proteïna, es "desactiva" la malaltia en la majoria dels pacients.

S'han proposat diversos mecanismes possibles en la fibromiàlgia, inclòs el metabolisme muscular anormal, nivells reduïts d'hormones esteroides com a cortisol o petites fibres nervioses anormals. Però aquestes anomalies no es troben en tots els pacients amb la malaltia. Per això no poden tenir-se en compte en una prova de diagnòstic, ni poden ajudar a desenvolupar tractaments.

Alguns experts han suggerit que la fibromiàlgia pot estar relacionada amb anomalies en el sistema nerviós autònom, la part del sistema nerviós que controla les funcions corporals, com la freqüència cardíaca i la pressió arterial. També pot estar relacionada amb com el cervell respon als senyals del dolor i reacciona davant factors estressants externs, com les infeccions. Però actualment no hi ha proves fiables que recolzin aquesta teoria.

A la recerca de pistes

Per intentar ampliar el coneixement d'aquesta devastadora malaltia, l'equip de recerca de la Facultat de Medicina de Brighton i Sussex està investigant el paper del sistema nerviós autònom i la inflamació en la fibromiàlgia i la síndrome de fatiga crònica.

Per a l'estudi hi ha dos grups de pacients: un amb dolor com a símptoma principal i l'altre amb fatiga com a símptoma principal. També hi ha un grup de control -persones sense la malaltia, però amb característiques similars- per a fer comparacions significatives.

L'estudi consta de dues parts. Primer, es prova el sistema nerviós autònom dels pacients usant una taula basculant. Això implica col·locar a la persona cap avall per veure com s'adapta el seu cos a aquest canvi en la postura en alterar la freqüència cardíaca i la pressió arterial (que es controlen durant la prova).

Segon, s'estimula el sistema immunològic dels pacients amb una vacuna tifoidal (normalment usada en viatgers) i es realitzen escàners cerebrals de ressonància magnètica per a buscar canvis en el flux sanguini.

També es mesuren els nivells dels "mediadors inflamatoris" (els químics que el cos produeix en resposta a estímuls d'aquest tipus), per a veure si aquests són més alts en els pacients amb fibromiàlgia.

L'estudi, per primera vegada, hauria d'ajudar a abordar la qüestió de si realment hi ha una resposta anormal del cervell a la inflamació o la infecció en aquests grups de pacients. Això permetria explorar la relació entre el funcionament anormal del sistema nerviós autònom i la fibromiàlgia, i la síndrome de fatiga crònica.

La fibromiàlgia rares vegades desapareix i les opcions de tractament són limitades. Només comprenent adequadament els processos de la malaltia, els metges podran fer un diagnòstic clar i positiu, i el més important, oferir una teràpia efectiva.