Fa pocs dies els espectadors de televisió assistien a un episodi que segurament molts van pensar que era un gag. El conegut presentador, Jordi Évole, semblava desmaiar-se damunt de la taula del programa del Gran Wyoming, 'El Intermedio', després de patir un atac de riure. Les imatges es van fer virals a les xarxes socials.

Però aquest episodi, afortunadament no greu, no era una paròdia ni res semblant, sinó un atac de cataplexia, també dita la malaltia de les emocions. Una patologia que es caracteritza per una feblesa muscular sobtada causada per emocions com l'empipament, la vergonya i, sobretot, pel riure.

Apareix de manera sobtada, sol tenir una durada breu i produeix una feblesa dels músculs de tot el cos, fins a tal punt que el pacient pot arribar a semblar desmaiat, tot i que no perd la consciència.

L'edat més freqüent de l'aparició dels símptomes és entre els 15 i 30 anys d'edat, i no té cura.

Quin és el seu origen?

Els especialistes continuen tractant de trobar la seva causa, tot i que alguns estudis apunten a la seva relació amb un neurotransmissor anomenat hipocreatina, implicat en els processos del somni.

I és que la cataplexia està molt vinculada a un trastorn del somni bastant conegut, la narcolèpsia. El 70% de les persones que pateixen narcolèpsia (somnolència extrema i atacs sobtats de somni durant el dia), tenen també atacs de cataplexia.

Així que aquest tipus d'atacs són considerats pels especialistes com un símptoma més que com un trastorn en si mateix.

Hi ha altres patologies que també poden produir cataplexia, com la malaltia de Niemann-Pick tipus C o l'encefalitis paraneoplàstica.

Si ens dona un atac de riure i caiem a terra literalment, el més probable és que patim cataplexia.

Per confirmar el diagnòstic, el metge especialista en neurologia ens sotmetrà a un estudi del somni complet, amb la finalitat de concloure si el trastorn està relacionat amb la narcolèpsia o amb altres alteracions del somni.

També serà necessari descartar que estigui produït per alguna patologia cerebral i seria necessari la realització d'un TAC (tomografia axial informatitzada) o una ressonància magnètica.

Tractament

Desafortunadament, la cataplexia no té cura. És un trastorn crònic que només pot modular.

Com? El normal és que l'especialista prescrigui fàrmacs com l'oxibat sòdic. La presa de dosis de 6 i 9 grams a la nit durant 4 setmanes redueix els atacs en un 49 i un 69%, respectivament.

Seguir el tractament de manera habitual manté a ratlla els atacs causats per aquest trastorn.

Però no tan sols els fàrmacs. En ser una patologia directament relacionada amb el somni, la salut del descans és fonamental. Bones pràctiques per al descans, mantenir horaris regulars de somni i migdiades programades, evitaran atacs i seran de gran ajuda.

A més, la realització d'exercici físic de manera regular, una dieta saludable i evitar el consum d'alcohol i tabac, seran de gran ajuda perquè el riure no ens jugui males passades.