Explica la dietista Paula Barro que prescindir del menjar per períodes, més curts o més llargs, es fa des de temps immemorials i que en algunes cultures, com en la musulmana, és senyal d'identitat.

Ara sembla de moda el dejuni intermitent, però mai hauria de seguir-se aquest mètode sense consultar abans amb un especialista i sense tenir "molt clar" que no és una dieta d'aprimament.

En concret, el dejuni intermitent és, segons Barros, "voluntari i controlat per un període de temps determinat i preestablert". La també dietista i nutricionista Susana Sánchez afegeix que el dejuni intermitent proposa "alternar períodes d'ingesta amb períodes de dejuni, però sempre de forma estructurada". I la naturòpata Eva Cánovas destaca que és no altra cosa que "administrar el consum d'aliments. El seu origen no és clar, però el refranyer popular ja recull aquest 'Esmorza com un rei, menja com un príncep i sopar com un captaire'".

La ciència atribueix beneficis a aquest control en la ingesta, però també hi ha contraindicacions i és una fórmula "perillosa si no es fa de manera adequada", adverteix Susana Sánchez. Al seu judici, la documentació científica "parla del dejuni intermitent com una eina molt bona per a millorar la salut de la població". Al mateix temps, "falta desenvolupar més recerca en pacients", i totes aquelles persones amb una relació "dolenta" amb el menjar haurien de rebutjar aquesta pràctica. "La conclusió final és que no tan sols influeix en la salut la quantitat i qualitat dels aliments que prenem, sinó també la freqüència i el moment del dia que els ingerim", indica.

Per a Paula Barros, el dejuni intermitent és beneficiós si es té en compte que fa perdre greix corporal per una disminució de la ingesta de calories. Això sí, adverteix, "sempre que hi hagi un bon control sobre la gana, perquè aquesta eina ha de ser utilitzada per la persona adequada i en el moment adequat; en cas contrari, podem aconseguir l'efecte rebot".

L'efecte positiu més evident és que redueix la resistència a la insulina i disminueix els nivells d'aquesta hormona en sang, comenta Sánchez. Barros afegeix una llarga llista: facilita l'ús del greix com a combustible, disminueix els triglicèrids, millora la pressió arterial, augmenta el metabolisme a curt termini, prevé malalties coronàries, afavoreix la flexibilitat metabòlica, redueix la inflamació crònica de baix grau moltes vegades present, enforteix el sistema immune i ajuda a diferenciar entre fam real o fisiològica i fam emocional. Eva Cánovas afegeix que el principal motiu pel qual el dejuni intermitent ha guanyat adeptes és perquè es perd pes "ja que imposa un dèficit calòric que a mitjà termini es veu reflectit en la bàscula". "No obstant això haig de subratllar que aquesta baixada de pes podria aconseguir-se igualment seguint qualsevol altra dieta hipocalòrica", explica Cánovas.

Amb l'alimentació, estils i modes sempre cal estar alerta. Susana Sánchez destaca que "com moltes altres dietes miracle mal pautades, el dejuni intermitent pot tenir diversos efectes secundaris". Ella apunta maldecaps, restrenyiment i falta d'energia, i Paula Barros encara diu més. "Si no es fa bé poden aparèixer cefalees i marejos associats a la baixa ingesta d'energia i glucosa, irritabilitat i ansietat, dificultat de concentració, trastorns del somni i alimentosos, deshidratació, manques nutricionals i hipoglucèmies "pel fet que moltes vegades a més s'associa la pràctica del dejuni intermitent a una dieta cetogènica mal dissenyada". Eva Cánovas afegeix una mica més: ofereix un descans a l'organisme de digestions pesades i excessos alimentaris.

En tot cas, no és apta per a tota la població. Està desaconsellada, segons Susana Sánchez, en pacients que estan en baix pes, dones que alleten o embarassades i pacients amb trastorns alimentaris o diabètics que requereixen insulina. Paula Barros tampoc ho proposaria a persones amb mala relació amb el menjar ("amb ansietat, picotejos freqüents, falta de control d'impulsos, autocàstigs després d'excessos, pensament tot o res€"), insomni o molt controladores del seu pes.

Les nutricionistes consultades adverteixen que no s'ha de fer res sense consell professional. És molt important acudir a un especialista en cas de desitjar iniciar una dieta o de seguir un mètode del qual es parla molt a les xarxes socials o es posa de moda. També convé no fixar-se en el resultat d'altres persones perquè cada metabolisme és diferent. "Crec que estem donant un enfocament massa sensacionalista al tema de l'alimentació", destaca Paula Barros.

No obstant això, "la nutrició no és una opinió, és una ciència". "La persona que necessiti guanyar salut, que desitgi prevenir l'aparició de malalties mitjançant l'alimentació, haurà de treballar enfocada en el canvi d'hàbits i no esperar píndoles màgiques", destaca. Eva Cánovas adverteix que no existeix cap dieta universal. "Una que sigui efectiva i saludable ha d'ajustar-se a cada persona i a les seves necessitats; la salut és el nostre més preuat tresor i el nostre deure és cuidar-la mitjançant una alimentació equilibrada i uns hàbits de vida saludables", insisteix.

Susana Sánchez mostra més dubtes: "Jo sempre poso l'accent que deixar de menjar no educa; cal aprendre a mantenir una dieta saludable, planificar els menús i procurar realitzar la rutina dels cinc menjars al dia, controlant les quantitats", diu. Un altre mantra: menjar a poc a poc i practicar esport. I el consell que es repeteix: consultar a l'especialista.

"Cada persona és lliure de decidir com vol alimentar-se; com a professional de la nutrició haig d'aconsellar que si es decideixen per aquesta o per qualsevol altra opció ho facin sota la supervisió d'un professional", apunta Eva Cánovas, qui desitja que res que es faci aporti patiment físic o psicològic.