La pèrdua de l'olfacte no és només un dels factors de diagnòstic primerenc de la covid-19, també és un símptoma de bon pronòstic de la malaltia, segons ha conclòs una investigació internacional liderada per científics de la Universitat Complutense i l'Hospital Clínic San Carlos de Madrid.

A través d'un estudi realitzat en nombrosos centres, amb la major mostra utilitzada fins ara (5.868 pacients ingressats) els investigadors han corroborat que encara que el seu origen és encara un misteri, la anòsmia -pèrdua de olfacte- pot actuar com a factor de bon pronòstic de la malaltia. "Aquests resultats tenen moltes implicacions, des de l'avaluació inicial dels pacients fins a la capacitat d'entendre la fisiopatologia. Possiblement, la invasió de l'epiteli nasal fa que s'activi una immunitat adequada evitant les tempestes de citoquines ", ha explicat Jesús Porta-Etessam, cap de la Secció de Neurologia de l'Hospital Clínic San Carlos, professor de la Facultat de Medicina de la UCM i primer autor de el treball.

A més d'identificar l'anòsmia com a factor de bon pronòstic, els investigadors han determinat també que les disfuncions olfactives i gustatives són més freqüents en dones (12,41% enfront de 8,67%), en menors de 65 anys i en pacients amb patologies de ronyó, pulmó, cor, neurològiques o oncològiques.

Els resultats obtinguts sobre un dels símptomes més primerencs del coronavirus poden servir de criteri a l'hora de classificar als pacients o prendre decisions terapèutiques, segons ha assenyalat la Universitat Complutense de Madrid en una nota difosa. Les conclusions d'aquest estudi podrien servir per elaborar "índexs de risc" de complicació, el que segons Porta-Etessam seria molt útil i interessant a l'hora d'observar, tractar o valorar l'alta dels pacients.

En l'estudi han participat, a més de la UCM i de l'Hospital Clínic San Carlos, els hospitals madrilenys de la Paz, Infanta Sofia, Nuestra Señora de América, Puerta de Hierro o Getafe; els hospitals universitaris Clínic de Valladolid, Vírgen de la Arraixaca (Múrcia) Álvaro Cunqueiro (Vigo) i el de Burgos; l'Institut de Cardiologia i Cirurgia Cardiovascular de l'Havana (Cuba); l'Hospital General del Nord de Guayaquil IESS Els Ceibos (Equador) o la Clínica San Carlo de Milà (Itàlia).