01 de abril de 2021
01.04.2021
Diari de Girona

Els anys d'evolució de la malaltia, decisius en els trastorns de la conducta alimentària

Un estudi estableix per primera vegada un criteri temporal del risc de cronicitat dels símptomes

01.04.2021 | 00:27
El doctor Fernández Aranda signa l'estudi.

Globalment, un 54,3% dels pacients amb Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA) tractats a la Unitat de Trastorns Alimentaris de l'Hospital Universitari de Bellvitge presenten una recuperació completa o substancial dels símptomes. Considerant els subtipus diagnòstics, el trastorn per afartament i l'anorèxia nerviosa són els trastorns de la conducta alimentària que registren un percentatge més elevat de remissió total després d'un tractament especialitzat, amb un 72% i un 65% respectivament. Pel contrari, la bulímia nerviosa (35%%) i d'altres TCA atípics (41.5%) presenten menys probabilitat de restabliment complet, tot i que un percentatge significatiu d'aquests pacients mostren una recuperació substancial (40% i 33%, respectivament), segons un estudi de la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària de l'Hospital Universitari de Bellvitge.

El treball, que s'ha realitzat sobre una mostra de 1.200 pacients de la unitat, explora també l'associació entre durada del trastorn i risc de cronicitat dels símptomes. En aquest sentit, les troballes indiquen que en l'anorèxia i la bulímia nerviosa, més de 12 i 14 anys d'evolució incrementarien el risc de cronicitat, mentre que per al grup de trastorns atípics seria de 6 a 8 anys i per al trastorn per afartament de 20 a 21 anys.

Reconèixer el símptomes

Per primera vegada, aquest estudi estableix un criteri temporal del risc de cronicitat dels símptomes per als diferents subtipus de TCA, ampliant investigacions prèvies sobre aquest tema. Alhora destaca que un percentatge elevat de pacients poden recuperar-se de forma completa o substancial, si reben intervencions especialitzades en el moment adequat. Així doncs, el reconeixement precoç dels símptomes i el tractament indicat són aspectes nuclears en l'abordatge d'aquests trastorns.

Segons el doctor Fernando Fernández Aranda, cap de la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària de l'Hospital de Bellvitge, investigador de l'Idibell i el Ciberobn i catedràtic de la UB, una de les principals conclusions de l'estudi «és la necessitat de dedicar esforços a les intervencions primerenques que poden millorar els resultats, especialment en el cas dels trastorns atípics». Afegeix que el treball destaca que una altra via de millora de l'atenció a l'anorèxia i la bulímia nerviosa és incidir en els tractaments sobre trets de personalitat disfuncionals dels pacients amb aquestes problemàtiques, com ara la persistència, l'ansietat, l'evitació del dany, la dependència de la recompensa o l'autodirecció.

L'article, que signa el doctor Fernández Aranda com a investigador principal, ha estat publicat en un número especial de la Revista Europea de Trastorns Alimentaris. Aquesta publicació especial pretén dur a terme una completa revisió de l'eficiència i l'efectivitat del tractament dels TCA a Europa, amb sistemes de salut amb nivells i recursos assistencials diferents, així com millorar la detecció dels trastorns alimentaris en l'edat pediàtrica a l'atenció primària.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook