Fa mal la vacuna del coronavirus?

Unes vacunes que, segons les dades del 3r Informe de Farmacovigilància sobre Bovines COVID-19 de l'Agència Espanyola del Medicament, tan sols està produint efectes secundaris lleus, com a febre, mal de cap i cos, a més del dolor en la zona de la burxada.

I és precisament aquest punt sobre el qual el Consell General d'Infermeria vol incidir de cara a totes les dosis que encara s'han d'administrar.

Perquè segons expliquen les infermeres, localitzar bé el punt d'injecció és essencial per evitar que apareguin lesions o reaccions adverses que poden anar més enllà d'un simple dolor local passatger.

Com explica Guadalupe Fontán, infermera de l'Institut de Recerca del Consell General d'Infermeria, «el procés de vacunació s'està realitzant, per part de les infermeres, de forma molt àgil».

Per això, insisteix en la importància que siguin aquestes professionals i no uns altres els qui realitzin la vacunació i és que, en aquest procés, «hi ha molts passos que han de seguir-se de manera escrupolosa».

Perquè segons l'experta, «no es tracta només del fet de punxar, l'acte vacunal comprèn tota un sèrie de passos per garantir els objectius d'una vacunació, aconseguir la immunitat, evitar els efectes adversos i oferir la màxima qualitat en la intervenció».

El punt ideal

Cada medicament injectable és administrat de manera diferent segons les especificacions del laboratori. Hi ha diversos tipus d'agulles disponibles per això.

A més, no és el mateix vacunar a un nadó, que a un adult, o una persona major. I qui millor coneix com administrar les vacunes són els professionals d'infermeria.

Com explica José Antonio Forcada, president de ANENVAC, “les vacunes s'han d'administrar en el lloc anatòmic on s'aconsegueixi major immunogenicitat i menor reactogenicitat. A més, ha de ser una zona on el risc de produir qualsevol tipus de lesió sigui el mínim».

Així, quan parlem de persones adultes, el millor lloc per a administrar injeccions intramusculars, com les vacunes, és enmig del múscul deltoide, el que tenim en l'espatlla.

El deltoide és un múscul gran gràcies al qual som capaços de moure el braç en diferents direccions.

Aplicar les vacunes de la Covid-19 en aquesta zona, disminueix «el risc de lesió de qualsevol nervi o got i s'aconsegueix una molt bona immunogenicitat amb una baixa reactogenicitat», explica Forcada.

Efectes adversos després de la injecció

És habitual que, tant després de la vacuna contra el coronavirus, com contra altres com la grip, hepatitis, sorgeixin molèsties en la zona que cedeixen al cap d'uns dies, no obstant això, també és possible, encara que de manera excepcional, que es produeixin lesions amb dolor que es mantinguin durant dies o una inflamació dels ganglis de l'axil·la.

Per això, Guadalupe Fontán assenyala que «és molt important que s'informi la població que existeix una molèstia local que es produeix després de la injecció amb bastant freqüència». Aquesta sol cedir al cap d'uns dies i no hem de preocupar-nos.

En aquests casos, sempre cal consultar amb el professional perquè el valori, però mantenint sempre la calma.

Respecte a si aquestes reaccions adverses relacionades amb la injecció difereixen entre unes vacunes i unes altres, aclareix Forcada, «són similars entre les tres vacunes actualment disponibles».

Quan es va començar a vacunar amb AstraZeneca es van publicar algunes notícies sobre les baixes laborals entre professors pels efectes secundaris lleus (febre i malestar) de la vacuna.

Malgrat això, des del Consell d'Infermeria apunten que són «les vacunes d'ARN missatger (Pfizer i Moderna) produeixen una major freqüència i intensitat de reaccions adverses en les segones dosis, mentre que, en la vacuna de adenovirus (AstraZeneca), la intensitat i freqüència és menor en la segona dosi».

Encara que també reconeixen diferències en la reacció vacunal en funció del perfil de pacient, sent les persones joves les que les sofreixen amb major freqüència i intensitat.