La concentració d'àcid butíric, que és la principal font d'energia de les cèl·lules del còlon i estimula l'absorció de sodi i aigua en el còlon, trobada en els consumidors suggereix que una ingesta moderada de cervesa, i altres begudes fermentades, podria tenir un efecte potencialment beneficiós sobre la salut intestinal, segons un estudi de l'Institut de Ciència i Tecnologia d'Aliments i Nutrició (ICTAN-CISC) de Madrid.

La recerca, recentment publicada a la revista 'Molecules', ha estat duta a terme per Natalia González-Zancada sota la direcció de la doctora Esther Nova, i en ella es pretén donar llum a la contribució de les begudes fermentades a la composició de la microbiota intestinal, un conjunt de microorganismes vius que habiten en el tub digestiu.

En absència d'altres diferències dietètiques, l'estudi no ha trobat relació entre el consum moderat de cervesa amb canvis en la diversitat de la microbiota intestinal, però sí amb nivells més alts d'alguns bacteris que exerceixen un paper important en l'ecosistema intestinal, ja que ajuden a digerir les fibres vegetals (Blautia, Pseudobutyrivibrio, Butyrivibrio i Johnsonella).

Les associacions oposades entre el consum de cervesa i l'abundància de certs gèneres de la microbiota i de l'àcid butíric suggereixen, per tant, un aprofitament dels components de la cervesa que podria resultar positiu per a la salut intestinal.

Però cal tenir en compte que els efectes beneficiosos de la cervesa s'observen únicament quan el consum és moderat i responsable, per part d'adults sans, en el marc d'una alimentació sana i equilibrada. A més, si s'està prenent medicaments, si es conduirà, i en el cas de les dones embarassades o en període de lactància, el consum d'alcohol ha de ser zero.

La dieta és un factor de vital importància per a la salut intestinal, ja que afecta en gran manera la composició i abundància de la comunitat microbiana. I com a part de la dieta, els investigadors assenyalen, sempre parlant des del consum responsable, que "la cervesa aporta multitud de compostos (minerals, vitamines) com el fluor, el silici, el pujol i l'àcid fòlic en quantitats significatives, per la qual cosa dues unitats (entre 400 i 600 mil·lilitres) podrien proporcionar fins al 10% de la quantitat diària recomanada d'aquests compostos".

A més, la cervesa és una font de fibra dietètica i polifenols de la malta i el llúpol, que aporten substrats per al metabolisme bacterià i presenten propietats antioxidants. Per això, la recerca de González-Zancada adverteix que, dins d'un patró de consum moderat de begudes alcohòliques, els efectes perjudicials de l'etanol, si n'hi hagués, podrien ser contrarestats pels efectes beneficiosos dels compostos bio actius.

Això es deu al fet que el procés de fermentació en l'intestí produeix energia per a la proliferació microbiana i la producció de metabòlits com, per exemple, AGCC, que regulen les respostes inflamatòries i la secreció d'hormones intestinals.

"Si bé l'evidència científica sobre el consum moderat de cervesa ha demostrat els seus beneficis per a la salut cardiovascular, la literatura científica sobre la seva relació amb la microbiota intestinal és més aviat escassa. La cervesa és la beguda amb contingut alcohòlic més consumida a tot el món, és una font de fibra dietètica i conté múltiples minerals i vitamines en quantitats significatives", afirmen.

Amb aquesta recerca, continuen, "hem pogut observar que, a més, el consum moderat de cervesa té un efecte potencialment beneficiós sobre la salut intestinal, ja que afavoreix una major concentració d'àcid butíric i de bacteris que exerceixen una funció important en la microbiota intestinal".

S'entén per consum moderat de cervesa entre 400-600 ml/dia en homes i entre 200-300 ml/dia en dones.