Assegura que, amb les dades que hi ha fins al moment, la vacuna d'AstraZeneca és "molt eficaç i segura" perquè la freqüència amb què poden aparèixer casos de trombosi -uns cinc per cada milió de vacunats- és molt inferior a la que es registra amb la píndola o el tabac. El president de la Societat Espanyola de Trombosi, Juan Carlos Reverter, recorda a més que en el cas dels ciutadans de 60 a 70 anys el risc d'acabar a l'UCI o morir per coronavirus "és mil vegades superior" al de patir un trombe per vacunar-se amb aquest fàrmac.

-És totalment segura la vacuna de AstraZeneca?

-Fins avui les dades mostren que segueix sent molt eficaç i notablement segura. Els riscos greus existeixen, l'Agència Europea del Medicament ja els va considerar un efecte advers, és a dir, s'ha pogut demostrar una molt probable relació amb la vacuna, però la realitat és que la freqüència en què es donen és molt baixa. S'estima que és un cas per cada 200.000 o 500.000 vacunats.

-Hi ha altres fàrmacs d'ús comú amb un risc de provocar trombosi similar o més alt?

-Sí, per exemple, la probabilitat de tenir trombes amb la píndola anticonceptiva és de 0,5 per cada mil, és a dir, si amb la vacuna d'AstraZeneca serien uns cinc casos per cada milió, amb la píndola serien cinc per 10.000 i amb el tabac dos casos per cada mil fumadors. I si es compara la probabilitat amb la COVID també és molt menor. Es calcula que entre un 15 i un 20% dels pacients amb coronavirus greus poden patir trombosi. És cert que aquestes taxes són de trombosi en general i que la vacuna provoca un subtipus molt poc freqüent en altres circumstàncies, però així i tot, la freqüència és molt baixa.

-L'alarma, llavors, ve donada perquè són milions de persones les que es vacunen a la vegada?

-Sí. Com s'ha vacunat a tants milions de persones, és clar que hi ha gent a la qual li ha passat. A més, cal tenir en compte que estem en una situació on determinar quina vacuna es posa o no és una qüestió política i sanitària que no només està basada en termes mèdics sinó també estratègics, en funció de les vacunes que es tenen. Estem enmig d'una pandèmia, que l'estem telegrafiant a tota velocitat, cada minut i amb un microscopi posat a sobre ... És una situació estressant per als professionals però sobretot per al públic.

-¿Entén que hi hagi certa reticència cap a aquesta vacuna?

-Sí. Crec que les decisions que s'han pres tenen sentit quan les analitzes, però el problema és que posades una darrere l'altra a la velocitat que s'han produït, poden provocar certa sensació de desconfiança.

-Com convèncer els que dubten si vacunar-se?

-Cal vacunar-se perquè la pandèmia causa molts danys i seguirà causant-los fins que no s'aturi. L'única arma que tenim realment per aturar aquesta pandèmia és la vacunació. Això no s'aturarà fins que es vacuni tothom i això inclou també als països pobres. Les vacunes són segures totes encara que tinguin algun efecte secundari perquè són poc freqüents.

-Té sentit llavors limitar-la de 60 a 69 anys?

-L'elecció de les franges d'edat més que un tema estrictament mèdic és un tema sanitari, de salut poblacional. Cal poder vacunar a tothom i triar l'estratègia que s'empra per fer-ho minimitzant els riscos individuals. Les decisions preses tenen sentit. No dic que siguin l'única manera de fer-ho, però és una bona forma.

-Per què es prioritza a aquesta franja d'edat?

-Perquè és el grup, dels que coneixem, en el que té més beneficis. Entre els 60 i els 70 anys, la possibilitat d'ingressar a UCI o morir per coronavirus és aproximadament mil vegades superior al risc de patir una trombosi si et vacunes, segons la Universitat de Cambridge. A mesura que baixa l'edat aquest benefici descendeix i més que perquè augmentin les trombosis, que pot ser, però són tan poques que no augmenta tant, és perquè el nombre de persones de 25 anys, per exemple, que van a l'UCI són moltes menys. El benefici que oferim és menor.

-I per què acotar només fins als 69 anys?

-La franja s'ha anat pujant a mesura que s'anava descobrint que era eficaç en persones de més edat, no tant perquè hi hagi molts estudis com per l'experiència vista al Regne Unit que va començar a vacunar totes les edats. Als grans, que són els que tenien més risc de patir complicacions amb la COVID, ja se'ls va reservar altres vacunes.