Com pot ser que una mateixa malaltia afecti de manera tan diferent a uns i als altres? Per què hi ha persones que contrauen una infecció per coronavirus i romanen asimptomàtiques i altres que, en canvi, es posen malalts greument i poden fins i tot perdre la vida per aquesta raó? Un any de pandèmia, i d'investigacions científiques en primera línia, han mostrat que factors com l'edat o les malalties prèvies influeixen en la gravetat del pacient. Mentrestant, la gran incògnita segueixen sent aquells pacients joves i sans que, malgrat tot, emmalalteixen greument de covid-19. Quin és, doncs, el factor que determina el seu pronòstic? La resposta podria estar en els interruptors químics que regulen l'expressió dels seus gens. En la seva epigenètica.

Un nou estudi liderat pels investigadors Manel Esteller i Aurora Pujol, i publicat aquest mateix dijous a la revista 'EBiomedicine', identifica tres factors epigenètics que podrien predir la gravetat de la malaltia. És a dir, tres claus que marquen la diferència entre aquells que posen malalts com si res i aquells que desenvolupen quadres clínics greus. "Hem estudiat el material genètic de més de 400 pacients positius a covid-19. Totes aquestes eren persones sanes, sense comorbiditats i menors de 62 anys. Part d'aquestes van contreure la infecció gairebé sense símptomes i altres, en canvi, van acabar ingressades i amb assistència respiratòria", resumeix Esteller en declaracions a aquest diari.

L'anàlisi ha aconseguit identificar uns quaranta punts del genoma que diferencien els pacients greument malalts. Això, al seu torn, s'ha relacionat amb tres factors epigenètics. "El primer factor té a veure amb l'expressió d'uns gens que provoquen una resposta immune massa fort. El segon, amb una resposta inflamatòria excessiva. I el tercer, amb els desajustos metabòlics que també desencadenen malalties com la diabetis o l'obesitat", il·lustra el director de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC) i catedràtic de genètica de la Universitat de Barcelona (UB). Aquests serien, doncs, els interruptors químics que desencadenarien els casos greus de covid-19.

Una firma epigenètica present en el 13% de la població

L'estudi estima que al voltant del 13% de la població mundial tindria aquesta signatura epigenètica inscrita en els seus ADN. "Això vol dir que hi ha un 13% de la població que, tot i estar sa, si algun dia contreu el virus, tindrà un elevat risc d'emmalaltir greument", argumenta el científic. Aquestes xifres coincideixen amb el que s'observa durant aquesta pandèmia, que en només un any ha deixat més de 136 milions de persones contagiades i gairebé tres milions de morts.

"Aquestes troballes poden ajudar-nos a identificar un nou grup de risc que, en cas d'emmalaltir, cal vigilar més de prop. També obren noves vies per a la recerca de tractaments contra la covid-19", comenta el científic. En aquest sentit, l'expert esgrimeix que fàrmacs dissenyats (i aprovats) per regular l'expressió dels gens, i que ja s'utilitzen en el tractament de leucèmies, sarcomes i immunoteràpies, podrien utilitzar davant del coronavirus.