El tabaquisme és avui un "enorme" problema de salut pública -cada setmana mata mil espanyols- i ho continuarà sent en un futur al costat de la qualitat de l'aire, futures pandèmies i l'envelliment de la població.

Així ho ha constat avui la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR) que vol preparar-se davant els reptes del futur i, amb aquest propòsit, ha elaborat el document Projecte Pneumologia H2030.

L'informe és una visió prospectiva de la salut respiratòria a Espanya que conclou que a menys de deu anys vista els pneumòlegs i cirurgians toràcics tindran importants reptes als quals fer front com els anteriorment esmentats.

No obstant això, la salut respiratòria el 2030 també presentarà tendències favorables procedents dels avanços en innovacions terapèutiques, l'impacte de les polítiques de prevenció, la promoció d'hàbits de vida saludable i els nous models de gestió.

Aquest projecte estratègic, que analitza al detall totes aquestes qüestions, ha estat liderat pel Comitè de Qualitat i Innovació de SEPAR, que dirigeix el doctor Carlos Egea, en col·laboració amb Deusto Bussines School Health, així com amb la participació d'un panell d'experts i altres líders de l'entorn sanitari.

En el seu disseny s'ha tingut en compte el context dinàmic en el qual s'emmarca la salut respiratòria, amb canvis epidemiològics, canvis en la provisió de serveis de pneumologia, innovació en la gestió i política sanitària, transformació tecnològica i digital, i avanç de grans macrotendències (canvi climàtic, urbanització, nous hàbits dietètics i altres).

El document conclou amb dotze recomanacions perquè la pneumologia pugui afrontar el futur.

Així aconsella la implantació de polítiques reguladores més restrictives sobre el consum de tabac i les seves formes alternatives, posar en vigor estratègies en pro de la qualitat de l'aire, disminuir els danys d'agents tòxics en l'entorn laboral i domèstic i altres polítiques mediambientals.

En referència als nous models d'atenció es planteja orientar-la a les necessitats dels pacients (envellits, complexos i pluripatològics) a través de noves formes de treball multidisciplinari.

També al·ludeix a la necessitat de donar major protagonisme a les noves tecnologies de la salut, a la telemedicina, i al rol actiu del pacient i l'avaluació de la seva experiència.